Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veuresalmonel·la (DEM)
 microbiologia i patologia infecciosa
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

salmonel·la f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
microbiologia i patologia infecciosa
Gènere de bacteris (Salmonella sp) de la famĂ­lia de les enterobacteriĂ cies, constituĂŻt per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils rectes d’uns 0,5-1 × 1-5 µ, que sĂłn anaerobis facultatius i normalment mòbils mitjançant flagel·laciĂł perĂ­trica. Es troben principalment a l’intestĂ­ dels humans i d’altres animals, on poden Ă©sser patògens importants; algunes soques sĂłn toxigèniques. L’espècie tipus Ă©s S. choleraesuis. La majoria d’espècies poden infectar hostes diferents, però algunes mostren especificitat. Les salmonel·les poden sobreviure durant algunes setmanes a les femtes i en les aigĂĽes residuals; durant mesos en el sòl, en condicions favorables. Els sistemes rutinaris de cloraciĂł de l’aigua maten les salmonel·les; tambĂ© la pasteuritzaciĂł i molts desinfectants d’ús corrent. La nomenclatura de Salmonella no segueix les normes del codi internacional de nomenclatura bacteriana; tot i tenir una nomenclatura binomial, la classificaciĂł es fa tenint en compte els serovars mĂ©s que no pas les espècies. Originalment es classificaven segons la malaltia que causaven o l’hoste al qual se les associava (per exemple, salmonel·la tifosa, perquè causava la febre tifoide; salmonel·la de les gallines, perquè causava una febre tifosa en l’aviram). La classificaciĂł en serotips s’ha fet segons el lloc on s’han aĂŻllat per primer cop (per exemple, S. london, S. newport, S. dublin). A cada serovar se li atribueix una fĂłrmula antigènica, segons la classificaciĂł de Kauffmann-White, que tĂ© en compte els antĂ­gens O i, si Ă©s aplicable, els antĂ­gens H i els antĂ­gens Vi, en l’ordre O, Vi (si hi Ă©s present): H fase 1: H fase 2. A partir de proves bioquĂ­miques, el gènere de vegades es subdivideix en cinc subgèneres (I-V). El subgènere I (de vegades considerat com una espècie: S. kauffmannii) contĂ© la majoria de serovars aĂŻllats dels humans i d’altres animals homeoterms (de sang calenta). Els subgèneres II (S. salamae), III (S. arizonae), IV (S. houtenae) i V (S. bongor) es troben tĂ­picament a l’intestĂ­ d’animals peciloterms (de sang freda). Un esquema de classificaciĂł alternatiu considera el subgènere III com un gènere diferent, Arizona, amb una espècie, A. hinshawii, i estableix les espècies S. typhi, S. choleraesuis i S. enteritidis, i tots els serovars determinats es consideren pertanyents a S. enteritidis. Encara, una altra classificaciĂł considera tot el gènere com una Ăşnica espècie, S. choleraesuis, amb sis subespècies que sĂłn equivalents als subgèneres I a V (hi hauria dues subespècies III: monofĂ sica i bifĂ sica). Hi ha mĂ©s de 2.000 serovars segons la classificaciĂł de Kauffmann-White, la majoria dels quals estan descrits en el Manual de Bergey. S. abortusovis (4,12:c:1,6) s’ha aĂŻllat en ovelles que han patit un avortament sèptic. S. cholerasuis (6,7:c:1,5) infecta secundĂ riament porcs afectats de còlera porcina, i ocasionalment pot provocar gastroenteritis i febre entèrica en els humans. S. dublin (1,9,12,[Vi]:g,p:-) s’ha aĂŻllat principalment en el bestiar bovĂ­. S. paratyphi-A (1,2,12:a:-) Ă©s un patogen exclusiu de l’espècie humana i causa una malaltia semblant a la febre tifoide. S. paratyphi-A (1,4,[5],12:b:1,2). Classificada anteriorment com a S. schottmuelleri, causa una febre entèrica en els humans i nomĂ©s ocasionalment infecta altres animals. S. typhi (9,12,[Vi]:d:-) Ă©s l’agent causal de la febre tifoide, que afecta exclusivament els humans. Les soques salvatges poden tenir l’antigen H z66 en comptes de l’antigen H d. Es transmet mitjançant el consum d’aigua o aliments contaminats per excrements humans. S. typhimurium (1,4,[5],12:i:1,2) Ă©s un bacteri ubicu i sovint causa infeccions en els humans i altres animals: Ă©s l’agent causal mĂ©s freqĂĽent de gastroenteritis. S. enteritidis (1,9,12:g,m:-) Ă©s causa freqĂĽent de gastroenteritis humanes en intoxicacions alimentĂ ries.
Sin. compl.: eberthel·la