Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureFerralsol (DMCSC)
 classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls
 origen del sòl i organitzacions edĂ fiques
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Ferralsol m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
origen del sòl i organitzacions edàfiques
Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzĂł ferrĂ lic el lĂ­mit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; no tenen un horitzĂł Ă rgic llevat que compleixi determinats requeriments; i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Ferralsol. L’absència d’un horitzĂł antroedafogènic de molt gruix els diferencia de l’Anthosol Ferralic; l’absència d’un horitzĂł nĂ­tic els diferencia del Ferralic Nitisol (WRB 2014).
Les principals caracterĂ­stiques generalment sĂłn: perfil de gruix gran, amb lĂ­mits difusos entre horitzons, de tipus A AB Bo, i possiblement amb un Bw a sota; amb acumulaciĂł residual amb elevats continguts d’òxids de Fe i Al; escassa quantitat de minerals meteoritzables (menys d’un 10 % a la fracciĂł 50-200µm); textura fina a l’horitzĂł Bo; a les fraccions sorra i llim hi predomina el quars i a la fracciĂł argila minerals d’argila de baixa activitat (caolinita), aixĂ­ com gibbsita i òxids i hidròxids de Fe, Mn i Tu; sĂłn de color groc si predomina la goethita, o vermell, si ho Ă©s l’hematita i la maghemita; presenten cĂ rrega variable, positiva o negativa en funciĂł del valor del pH; si el valor del pH del sòl Ă©s baix, hi ha un predomini de cĂ rrega positiva i la capacitat d’intercanvi aniònic Ă©s mĂ©s gran que la capacitat d’intercanvi catiònic; en aquest cas el pH determinat en una suspensiĂł amb KCl Ă©s mĂ©s gran que el valor del pH en aigua; el contingut d’argila naturalment dispersa normalment Ă©s de menys de 10 %, l’argila es troba unida als òxids de Fe i Al i forma microagregats amb la caolinita, pseudoarenes i pseudollims. Sovint presenten lĂ­nies de pedres (en anglès, stonelines) de quars, a la part inferior del perfil, que s’atribueixen a la intensa activitat excavadora de tèrmits que transporten material fi cap a la superfĂ­cie. Poden presentar altres caracterĂ­stiques que s’expressen en un segon nivell de classificaciĂł per mitjĂ  de qualificadors (Ferritic, Gibbsitic, Petroplinthic, Rhodic, Acric, Skeletic, Geric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Els ferralsols s’han format principalment en climes tropicals humits; a partir de diferents tipus de materials, principalment roques amb abundància de minerals meteoritzables, en superfícies geomorfològiques molt antigues, estables, principalment planes i ben drenades. Les altes temperatures i la humitat amb una penetració profunda, al llarg de períodes de temps molt perllongats (milions d’anys) han donat lloc a processos de meteorització molt intensos i profunds. No és possible reconèixer, a partir de la localització i disposició dels minerals, el tipus de roca a partir de la qual s’han format els horitzons del sòl, no obstant això, si procedeix de roques bàsiques, hi haurà un contingut més elevat d’òxids de Fe i pseudoarenes i pseudollims, que si procedeixen de roques àcides, cas en què la caolinita serà més abundant. Els processos edàfics que hi han tingut lloc són: rentatge de cations bàsics i mobilització i rentatge de gran part del silici; neoformació i enriquiment relatiu d’òxids de Fe i neoformació d’argiles de tipus caolinita i de gibbsita, Al(OH)3. En aquestes condicions és característica la formació de microagregats d’argila cimentats pels òxids de Fe, que formen pseudoarenes i pseudollims. En aquells casos en què tinguin un horitzó àrgic, és molt antic o s’ha format per processos diferents de la il·luviació i pot estar sobreposat o no a l’horitzó ferràlic. Hi pot haver altres processos que s’indiquen per mitjà de qualificadors.

Ăšs i maneig. Grup de sòls de molt baixa fertilitat quĂ­mica (reserva de nutrients molt baixa, capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila inferior a 16 cmolc kg−1; acidesa elevada i possible toxicitat per alumini; fixaciĂł de fosfat, entre altres condicionants). Les propietats fĂ­siques sĂłn acceptables, bona aeraciĂł i bona permeabilitat, degut a la presència de pseudoarenes; si bĂ© la capacitat de retenciĂł d’aigua disponible per a les plantes Ă©s baixa, cosa que es pot compensar per la gran profunditat efectiva del sòl. La quantitat de nutrients disponibles per a les plantes depèn gairebĂ© exclusivament de la quantitat i qualitat de la matèria orgĂ nica aportada al sòl per la vegetaciĂł. A les zones tropicals humides, desprĂ©s d’aclarir el bosc original, s’utilitzen per a pastures; amb artigatge es practica una agricultura itinerant de subsistència; i, amb aportaciĂł de fertilitzants i esmenes, tenen un aprofitament agrĂ­cola per blat de moro, mandioca, cafè, cacau, banana, palma d’oli, entre altres cultius.

ClassificaciĂł. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments sĂłn: 1) un horitzĂł ferrĂ lic el lĂ­mit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; i 2) no tenir un horitzĂł Ă rgic que comenci en el lĂ­mit superior de l’horitzĂł ferrĂ lic o a menys profunditat, llevat que l’horitzĂł Ă rgic en els seus primers 30 cm tingui: o bĂ© menys d’un 10 % d’argila naturalment dispersa; o bĂ© propietats gèriques; o bĂ© tingui un 1,4 % o mĂ©s de carboni orgĂ nic del sòl. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjĂ  de qualificadors. A mĂ©s de complir amb altres requisits de classificaciĂł, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritĂ riament altres GSR.
A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Oxisol, sòl amb un endopèdon òxic; a la classificació francesa CPCS (1967) s’inclouen dins dels sòls ferral·lítics.
V. t.: argila de baixa activitat c. nom. f., argila naturalment dispersa c. nom. f., càrrega variable c. nom. f., fixació del fòsfor c. nom. f., hematita f., horitzó àrgic c. nom. m., horitzó ferràlic c. nom. m., endopèdon òxic c. nom. m., maghemita f., pseudoarena f., propietats gèriques c. nom. f. pl.
en Ferralsol
es Ferralsol
fr Ferralsol
gl Ferralsol