Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureHistosol (DMCSC)
 classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls
 origen del sòl i organitzacions edĂ fiques
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Histosol m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
origen del sòl i organitzacions edàfiques
Concepte i morfologia. Grup de sòls orgĂ nics formats de materials orgĂ nics que s’acumulen en forma de torbera de capa freĂ tica (torbera minerotròfica); torbera pluvial (torbera ombrotròfica). Segons ST (2014), si estĂ  saturat d’aigua com a mĂ­nim 30 dies acumulats a l’any en un any normal, ha de tenir mĂ©s d’un 18 % de carboni orgĂ nic, si contĂ© un 60 % o mĂ©s d’argila; o mĂ©s d’un 12 % de carboni orgĂ nic, si no contĂ© argila; i quantitats intermèdies de carboni orgĂ nic, per a continguts intermedis en el contingut d’argila; o bĂ©, si no estĂ  saturat d’aigua durant 30 dies acumulats, contĂ© un 20 % o mĂ©s de carboni orgĂ nic. Segons WRB (2014) ha de contenir un 20 % o mĂ©s de carboni orgĂ nic a la terra fina. No presenta propietats Ă ndiques a la part superior del sòl. A ST (2014) no tenen permafrost dins el primer metre.

Gènesi. Les torberes minerotròfiques (de capa freàtica) es formen en posicions de terreny en què s’acumula aigua prop o en la superfície del sòl durant una part important de l’estació de creixement de les plantes, en què la descomposició de la matèria orgànica es veu frenada fins a tal punt, que es poden arribar a acumular grans quantitats de matèria orgànica poc descomposta.
Les torberes ombrotròfiques (pluvials) no tenen capa freàtica; són el resultat de l’aigua aportada directament per la pluja o, indirectament, per l’escorrentia, un drenatge impedit i les baixes temperatures.
Això pot tenir lloc en qualsevol regió amb molleres, en què la descomposició de la matèria orgànica es vegi restringida. Si, per acumulació de matèria orgànica, la part superficial perd contacte amb l’aigua freàtica, pot créixer la molsa Sphagnum, que acumula aigua de pluges, i es formen Sphagnofibrists (ST) o bé Ombric Histosols (WRB). En sòls ben drenats i damunt d’una roca o material fragmentari també s’hi pot acumular matèria orgànica, i es formen Folists (ST) o Folic Histosols (WRB).
Les terres baixes de la tundra i de la taigà, en què la producció i descomposició de la matèria orgànica i l’evaporació estan limitades per les baixes temperatures i l’excés d’aigua al sòl, aquestes zones són les de més extensió d’histosols (si bé des del 1997 es distribueixen a ST entre els Histosol i els Histel, terres de torberes). També es formen en planes costaneres de zones tropicals, alguns amb trets de sulfats àcids. A més, existeixen en planes amb boscos tropicals com a Sumatra i el Congo.

Ús i maneig. La hidrologia és molt important en la formació i morfologia d’un histosol i en la seva perdurabilitat. Els histosols constitueixen ecosistemes a protegir i conservar per les funcions ambientals que exerceixen. La majoria es troben en zones de tundra i en zones forestals; alguns, després d’haver estat drenats, s’utilitzen per a l’agricultura i horticultura; i, en algunes regions, s’exploten com a combustible domèstic i per a la generació d’electricitat.

ClassificaciĂł.
1) Constitueix un GSR a WRB (2014). Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments sĂłn tenir material orgĂ nic: a) que comença a la superfĂ­cie del sòl i que tĂ© un gruix de com a mĂ­nim 10 cm i estĂ  directament sobre gel, una roca contĂ­nua, material tècnic dur o fragments gruixuts els intersticis dels quals estan farcits amb material orgĂ nic; o b) el lĂ­mit superior es troba dins dels primers 40 cm i, dins dels primers 100 cm, tĂ© un gruix combinat, o bĂ© de com a mĂ­nim 60 cm, si un 75 % o mĂ©s sĂłn fibres de Sphagnum; o bĂ© de com a mĂ­nim 40 cm en altres materials; se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjĂ  de qualificadors.
2) Constitueix un ordre de ST (2014). Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de ST. Les principals caracterĂ­stiques sĂłn: a) no tenir propietats Ă ndiques en un determinat gruix; b) tenir materials orgĂ nics que: o bĂ© tenen sota tefres, cendres volcĂ niques, materials fragmentales de cert gruix o omplen els seus intersticis; o bĂ© compleixen altres requeriments de gruix; o bĂ© estan saturats d’aigua durant 30 dies o mĂ©s a l’any, en anys normals, i el seu lĂ­mit superior dins dels primers 40 cm i el seu gruix Ă©s: o bĂ© de 60 cm o mĂ©s, si un 75 % (en volum) o mĂ©s sĂłn fibres de Sphagnum o la seva densitat aparent en humit Ă©s de menys de 0,1 g cm−3; o bĂ© de 40 cm o mĂ©s, si consisteixen en materials sĂ prics, hèmics o fĂ­brics, amb menys del 75 % (en volum) de fibres de Sphagnum i una densitat aparent en humit igual o de mĂ©s de 0,1 g cm−3. L’ordre estĂ  integrat per cinc subordres: Folist (no estan saturats amb aigua 30 dies acumulats a l’any en anys normals); Wassist (inundats durant mĂ©s de 21 hores cada dia de cada any); Fibrist (amb predomini de materials fĂ­brics); Saprist (amb predomini de materials sĂ prics); i Hemist (amb materials hèmics, materials orgĂ nics moderadament descompostos).
V. t.: any normal c. nom. m., materials fíbrics c. nom. m. pl., materials hèmics c. nom. m. pl., materials sàprics c. nom. m. pl., turba2 f., torbera f.
en Histosol
es Histosol
fr Histosol
gl Histosol