Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | sòl (DMCSC) | | | ciència del sòl | | | origen del sòl i organitzacions edàfiques |
|
|
| sòl m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edàfiques | El terme sòl ha rebut múltiples definicions al llarg dels anys i segons els àmbits científics i aplicacions.
La Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, després d’un debat intern al qual han contribuït molts dels seus membres, ha elaborat tres definicions per arribar a diferents tipus d’usuaris, des d’alumnes de batxillerat a universitaris, amb un grau de complexitat creixent pel grau més alt d’especialització requerit:
1. Cos natural que s’ha format a la superfície terrestre, té per components materials minerals (menors de 2 mm), fragments de roca (majors de 2 mm) i materials orgànics. En el seu espai porós pot contenir líquids, gasos i organismes vius. Té aptitud per: a) sustentar els ecosistemes terrestres en permetre el creixement de les plantes i altres organismes, als quals subministra nutrients, oxigen, aigua i ancoratge o, si s’escau, hàbitat; i b) desenvolupar un conjunt de funcions ambientals i proveir serveis ecosistèmics.
2. Sistema natural viu, dinàmic, organitzat i complex, que és el resultat: a) de processos físics, químics i biològics que permeten que s’instal·lin microorganismes i plantes en un material originari natural més o menys meteoritzat o d’origen antròpic; b) d’intercanvis de massa i d’energia amb el seu entorn; i c) d’una organització dels materials que condueix a la diferenciació de diferents capes o horitzons, els quals estan relacionats genèticament entre ells a causa de processos d’addició, pèrdua, transferència i/o transformació, que han actuat sota el control d’un conjunt de factors de formació (roca mare, clima, topografia, organismes vius i temps). Aquesta definició inclou els sediments que es troben sota aigües de poca fondària i que tenen aptitud per mantenir plantes; així com sòls de zones massa fredes per permetre el desenvolupament de plantes superiors.
3. Interfície entre: a la biosfera; b la litosfera (amb la qual coincideix en el seu límit inferior amb una roca o material originari, amb una transició generalment indefinit i gradual; c) l’atmosfera (amb la qual concorre en el seu límit superior); i d) la hidrosfera. Forma un contínuum de gruix variable que constitueix la coberta edàfica de la majoria de la superfície terrestre i la diversitat de la qual defineix l’edafodiversitat d’un territori. Tots els sòls tenen en comú: a) presentar tres fases (sòlida, líquida i gasosa); b) estar constituïts en major o menor grau per: materials minerals (menor o iguals a 2 mm), fragments de roca (majors de 2 mm), materials orgànics, aigua i gasos; c) estar organitzats en capes o horitzons; d) propietats físiques (textura, estructura, porositat, etc.); propietats fisicoquímiques i químiques (pH, capacitat d’intercanvi, entre d’altres); i propietats biològiques (microorganismes, entre d’altres); si bé la morfologia dels perfils i les respostes poden ser molt diferents d’uns sòls a uns altres. Desenvolupen funcions ambientals essencials per al manteniment dels cicles biogeoquímics i de la matèria orgànica, i proveeixen d’aliments i altres serveis ecosistèmics.
La Junta del Soil Science Society of America Journal ha aprovat l’any 2017 la definició següent: capa o capes de material mineral, orgànic o totes dues coses, generalment solt, que està afectat per processos físics, químics i/o biològics a o a prop de la superfície planetària i que generalment conté líquids, gasos i biota, i manté plantes.
A WRB (2016): cos natural continu de tres dimensions espacials i una temporal, que està format per constituents minerals i orgànics i inclou tres fases (sòlida, líquida i gasosa); els constituents estan organitzats en estructures específiques del medi edàfic; aquestes estructures constitueixen l’aspecte morfològic de la coberta edàfica, de la història, dinàmica i propietats actuals són el resultat. | | en soil | | es suelo | | fr sol |
|
|
|