Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureSolonetz (DMCSC)
 classificació, taxonomia i correlació de sòls
 propietats fisicoquímiques i químiques i comportament del sòl
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Solonetz m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
propietats fisicoquímiques i químiques i comportament del sòl
Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó subsuperficial argilós, amb densitat aparent elevada, fortament estructurat (estructura visible quan està sec), amb un percentatge elevat de Na+ intercanviable (horitzó nàtric) i, en alguns casos, Mg2+ intercanviable; el límit superior de l’horitzó es troba dins dels primers 100 cm; i no presenten altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar prioritàriament altres GSR (WRB 2016). Els solonetzs que contenen carbonat de sodi són fortament alcalins (pH superior a 8,5, amb valors que poden arribar a 10-12).
Les principals característiques del perfil són: una seqüència d’horitzons A Btna C, o bé A E Btna C; l’horitzó eluvial presenta una textura netament més grossa que l’horitzó nàtric i, en casos de màxim desenvolupament, pot presentar materials àlbics; l’ horitzó il·luvial (horitzó nàtric) té un elevat percentatge de sodi intercanviable (ESP superior al 15 %; freqüentment, mostra evidents trets d’il·luviació d’argila (revestiments) i, quan està ben desenvolupat, té estructura generalment columnar o prismàtica (que es pot observar quan l’horitzó està sec); en sec és molt dur; a sota de l’horitzó nàtric pot haver-hi un horitzó càlcic o un horitzó gípsic. La permeabilitat del sòl és molt baixa.
Quan a la fase líquida del sòl no hi ha sals solubles en excés, o només hi ha petites quantitats de sals neutres, com ara NaCl i Na2SO4, el pH del sòl sovint es troba entre 8,5 i 9; la presència de carbonat de sodi fa pujar el pH a valors de 10-12. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Abruptic, Gleyic, Estagnic, Mollic, Salic, Gypsic, Petrocalcic, Calcic, Vertic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Sodificació. Es formen en terres planes i en àrees deprimides, en zones de clima càlid amb estius secs, així com en regions semiàrides temperades i subtropicals. Els processos que hi tenen lloc són: 1) sodificació de la part superior del sòl amb un augment de Na+ intercanviable en els minerals d’argila i la matèria orgànica; i 2) dispersió, translocació de l’argila-Na per l’aigua de percolació que, quan s’asseca el sòl, es diposita en forma de revestiments d’argila, i dona lloc a la formació d’un horitzó nàtric; anàlogament es poden translocar els humats-Na formats a la part superior del sòl a partir de la matèria orgànica de l’horitzó A. S’han proposat diversos mecanismes per a explicar la sodificació del sòl: 1) cicles repetits d’humectació-dessecació, la meteorització d’aluminosilicats a la conca alliberen cations i anions que són mobilitzats durant l’estació humida per l’aigua d’escorrentia superficial i subsuperficial i s’acumulen en depressions i àrees mal drenades; durant l’estació seca, el Ca precipita en forma de CaCO3, que fa augmentar el Na+ en la fase líquida i, en conseqüència, en les posicions d’intercanvi; la repetició d’aquests cicles d’humectació-dessecació al llarg dels anys fa progressar el procés de sodificació a la superfície del sòl i la formació d’argila-Na susceptible de ser il·luviada; o bé 2) capa freàtica rica en Na+, una capa freàtica poc profunda i amb un elevat contingut de Na+ i baix contingut en Ca2+ provoca l’augment de sodi en les posicions d’intercanvi; 3) o bé reg amb aigües carbonatades, que suposen una aportació d’ions hidrogenocarbonats, HCO3 i carbonat CO32− dissolts, que fa que, quan s’asseca el sòl (o se supera el valor del producte de solubilitat), es produeixi la precipitació de Ca2+ de la fase líquida en forma de CaCO3, amb la qual cosa s’incrementa la proporció de Na+ a la fase líquida i a les seus d’intercanvi; 4) o bé reg amb aigües salines amb una relació Cl/SO4 baixa, que fa que l’anió sulfat precipiti el Ca2+ de la fase líquida, amb formació de guix, amb la qual cosa incrementa la proporció de Na+ a les posicions d’intercanvi. Aquests mecanismes condueixen a la formació d’argila-Na, que s’il·luviará i formarà l’horitzó nàtric, que pot desenvolupar una estructura columnar o prismàtica (procés de sodificació).

Alcalinització. La interacció del Na+ amb el diòxid de carboni que es produeix biològicament al sòl dona lloc a la formació d’hidrogencarbonat de sodi, NaHCO3 i de carbonat de sodi, Na2CO3. La hidròlisi alcalina del carbonat de sodi genera ions OH, que fan elevar el valor del pH entre 10 i 12 (procés d’alcalinització). La matèria orgànica amb el Na+ forma humats sòdics que són solubles en l’aigua del sòl i poden ser mobilitzats de l’horitzó de superfície, ja sia per l’aigua de percolació i, quan els agregats de l’horitzó nàtric (que s’enfosqueixen) s’acomulen i s’impregnen; o bé per l’aigua d’ascens capil·lar, durant l’estació càlida i seca i que, quan s’evapora l’aigua, la matèria orgànica es diposita en la superfície del sòl i forma una crosta prima de color negre que impregna el material. d’aquí el nom de Black Alkali Soil que rebien aquests sòls en classificacions antigues.

Ús i maneig. El Na+ té un doble efecte: 1) d’una banda provoca el deteriorament de les propietats físiques (inestabilitat de l’estructura, segellat superficial, infiltració, permeabilitat, compacitat, entre d’altres) i 2) de l’altra, resulta tòxic i interfereix en el creixement de la majoria de les plantes cultivades. El valor del percentatge de Na+ intercanviable a partir del qual es manifesten els efectes perjudicials dependrà de la força d’unió entre les partícules de minerals d’argila i serà menor en el cas en què la resta de seus d’intercanvi estiguin acupades per Mg2+, que si estan ocupades per Ca2+. El tipus d’ús d’aquests sòls són pastures pobres amb una vegetació tolerant al sodi. La millora d’aquests sòls és difícil, generalment, implica aportar una esmena per a augmentar la proporció de Ca2+ en el complex de canvi i desplaçar el Na+ reemplaçat, ja sia a més profunditat dins el sòl mateix o fora per mitjà de drenatge, cosa que es veu molt dificultada per a la baixa permeabilitat que presenten aquests sòls; una alternativa consisteix en aportar matèria orgànica per a afavorir la formació d’hidrogencarbonat de sodi, NaHCO3, que és menys tòxic que el carbonat de sodi.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: tenir un horitzó nàtric el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen mitjançant qualificadors.
A ST (2014) s’inclouen en els grups Natr−, per exemple, en l’ordre Aridisol (Natrargid, Natridurid); Alfisol (Natrudalf, Natrustalf, Natrixeralf); Mollisol (Natralboll, Natraquoll), entre d’altres. A la classificació del Laboratori de Salinitat dels Estats Units (USSL 1954), alguns d’aquests sòls s’incloïen a la classe de sòls amb un percentatge de sodi intercanviable de com a mínim un 15 % i una conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada inferior a 4 dS m−1 a 25 °C. Els noms tradicionals d’aquests sòls són Alkali soils i Sodic soils.
Sin. compl.: sòl sòdic c. nom. m.
V. t.: crosta superficial c. nom. f., estructura columnar c. nom. f., horitzó nàtric c. nom. m., material àlbic c. nom. m., percentatge de saturació de sodi c. nom. m., solonetització f.
en Solonetz
es Solonetz
eu Solonetz
fr Solonetz
gl Solonetz
pt Solonetz