Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 34 (338 registres)
veureab absurdo (DJC)
 dret romĂ 
veureabs- (DEM)
 conceptes generals i de suport
 prefixos i sufixos
veureABS (DCA)
 residus
veureabscés (DEM)
 histologia
 microbiologia i patologia infecciosa
 semiologia
veureabscés (DCA)
 medicina
veureabscés (DAGRIC)
 agricultura
veureabscés alveolar (DEM)
 microbiologia i patologia infecciosa
 odontoestomatologia
veureabscés amèbic (DEM)
 gastroenterologia
 hematologia i hemoterĂ pia
 microbiologia i patologia infecciosa
veureabscés anorectal (DEM)
 anatomia patològica
 gastroenterologia
 microbiologia i patologia infecciosa
veureabscés apendicular (DEM)
 gastroenterologia
 microbiologia i patologia infecciosa
Cerca abs a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

ab absurdo [la] loc. adv.
Diccionari jurĂ­dic
dret romĂ 
Per via de l’absurd.
Ex.: Va demostrar ab absurdo la inanitat d’aquells arguments.
V. t.: reductio ad absurdum c. nom. f.
abs- pref.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
prefixos i sufixos
Prefix llatí que significa ’des de’, que indica procedència, separació.
ABS m.
Diccionari de les ciències ambientals
residus
Sigla de alquilbenzilsulfonat.
en ABS subst.
es ABS m.
fr ABS m.
abscés m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
histologia
microbiologia i patologia infecciosa
semiologia
Col·lecció purulenta, circumscrita en els intersticis dels teixits, envoltada d’una paret, anomenada membrana piogènica, constituïda per un teixit de granulació amb restes esfacèliques i que representa l’inici d’una barrera que limita la infecció. El curs evolutiu de l’abscés s’esdevé segons les següents eventualitats: creixement progressiu, evacuació a l’exterior, evacuació a una cavitat (pleural, peritoneal, víscera buida), reabsorció espontània o aparició d’una sèpsia. Tot i l’avenç extraordinari que ha suposat el tractament amb antibiòtics, es manté el principi terapèutic antic (ubi pus ibi evacua) de la incisió quirúrgica (desbridament) o la punció evacuadora, si cal amb l’ajut de la radiologia intervencionista.
Sin. compl.: col·lecció purulenta
de Abszess, Eiterbeule
en abscess
es absceso
fr abcès
it ascesso
abscés m.
Diccionari de les ciències ambientals
medicina
AcumulaciĂł de pus en un teixit orgĂ nic.
en abscess subst.
es absceso m.
fr abcès m.
abscés m.
Diccionari d’agricultura
agricultura
AcumulaciĂł de secreciĂł en els troncs o en les branques dels arbres.
es absceso m.
abscés alveolar m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
microbiologia i patologia infecciosa
odontoestomatologia
Col·lecció de pus a la vora de l’alvèol dental com a resultat d’una infecció del lligament periodontal i de l’os maxil·lar que envolta l’arrel dental.
abscés amèbic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
gastroenterologia
hematologia i hemoterĂ pia
microbiologia i patologia infecciosa
Afectació extraintestinal de l’amebosi. La localització més freqüent és el fetge, originada per l’ingrés d’amebes intestinals a través de la vena porta i llur colonització hepàtica. L’abscés amèbic hepàtic acostuma a ésser únic, de grandària notable, situat més sovint en el lobus dret que no pas en l’esquerre. Les amebes intestinals poden arribar, per bé que més rarament, a d’altres òrgans, per via hematogènica, i originar abscessos pulmonars, cerebrals i esplènics.
abscés anorectal m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia patològica
gastroenterologia
microbiologia i patologia infecciosa
Supuració dels teixits que envolten el canal anal i el recte inferior, generalment produïda per estafilococs, colibacils i, més rarament, per estreptococs i pròteus. En la majoria dels casos hom considera que la infecció s’origina en les criptes de Morgagni (criptitis) i en les glàndules de la túnica mucosa rectal. Des d’aquest punt inicial es formaria un abscés interesfinteral que es propagaria en una o diverses direccions: abscés perianal, isquiorectal, submucós i pelvirectal. A vegades els abscessos isquiorectals i pelvirectals presenten una propagació perirectal fins a l’altre costat: abscés de ferradura. Els abscessos anorectals tenen, en general, tendència a fistulitzar-se (fístula anal). La predisposició més important als abscessos anorectals i a les fístules anals és la malaltia de Crohn.
abscés apendicular m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
gastroenterologia
microbiologia i patologia infecciosa
Abscés consecutiu a una apendicitis, desenvolupat habitualment en la fossa ilíaca dreta, per bé que segueix les variacions topogràfiques de l’apèndix i pot ésser ocasionalment subhepàtic, retrocecal, mesocelíac o pelvià.