Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| accident anestèsic (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | pneumologia | | acrocianosi crònica anestèsica (DEM) | | angiologia | | dermatologia | | neurologia | | anestèsic (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | neurologia | | anestèsic -a (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | neurologia | | anestèsic local (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | neurologia | | aparell anestèsic (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | material mèdic i ortopèdic | | neurologia | | blocatge anestèsic (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | blocatge anestèsic celÃac (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | oncologia i radioterà pia | | blocatge anestèsic del gangli estrellat (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | blocatge anestèsic del simpà tic (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació |
|
|
accident anestèsic m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | farmacologia | pneumologia | Complicació sobtada sorgida durant la prà ctica d’una anestèsia, que ocasionalment pot conduir a la mort de la persona afectada. En els darrers 30 anys, l’Ãndex de mortalitat anestèsica ha disminuït d’1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d’aquestes darreres inclouen la sÃndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincrà tiques fatals, o qualsevol circumstà ncia indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l’equipament anestèsic. La majoria dels accidents s’associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofà gica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardÃaca intraoperatòria. Una complicació important és l’aspiració del contingut gà stric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia farÃngia o esofà gica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embarà s, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l’ús equivocat de fà rmacs anestèsics, relaxants musculars o fà rmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorà ncia dels problemes crÃtics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importà ncia). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilà ctiques induïdes pels fà rmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000. |
|
acrocianosi crònica anestèsica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | angiologia | dermatologia | neurologia | Acrocianosi que s’acompanya de sensació d’entumiment de les parts afectades. |
|
anestèsic m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | farmacologia | neurologia | Fà rmac que, en produir narcosi, analgèsia general, relaxament i pèrdua de la sensibilitat conscient, fa possible l’anestèsia. Actua sobre les cèl·lules nervioses cerebrals i pot ésser administrat per via endovenosa, inhalatòria o rectal. | V. t.: anestèsia general f. | de Narkosemittel | en anesthetic | es anestésico | fr anesthésique | it anestetico |
|
anestèsic -a adj. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | farmacologia | neurologia | Relatiu o pertanyent a l’anestèsia o als anestèsics. |
|
blocatge anestèsic m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | Blocatge farmacològic sobre la conducció dels impulsos nerviosos aconseguit per injecció d’una solució d’anestèsic local a les proximitats d’un nervi o d’un plexe nerviós, d’un gangli vegetatiu o de la medul·la espinal. | V. t.: anestèsia truncal f. |
|
blocatge anestèsic celÃac m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | oncologia i radioterà pia | Blocatge anestèsic del plexe celÃac emprat en el dolor visceral, especialment en neoplà sies malignes abdominals (carcinoma pancreà tic, metà stasis ganglionars posteriors, etc.). D’ordinari la tècnica bloca també la cadena simpà tica lumbar. |
|
blocatge anestèsic del gangli estrellat m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | Blocatge simpà tic del gangli cervical inferior i del primer gangli dorsal, per via paratraqueal, emprat ocasionalment en el tractament de la distròfia reflexa dels membres superiors. L’emplaçament correcte de l’anestèsic local produeix un augment de la temperatura de l’extremitat ipsilateral i l’aparició d’una sÃndrome de Bernard Horner. Actualment no gaudeix de gaire predilecció a causa de les complicacions, eventualment greus, que poden presentar-se (pneumotòrax, aturada cardÃaca). | Sin. compl.: blocatge anestèsic cervicodorsal, blocatge cervicodorsal |
|
blocatge anestèsic del simpà tic m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | Blocatge anestèsic de les fibres nervioses simpà tiques emprat per a definir la participació del sistema simpà tic en un pacient que sofreix d’un dolor determinat i, possiblement, per a proporcionar un alleugeriment del dit dolor a llarg termini. Les principals indicacions són la distròfia reflexa, el dolor visceral, la neurà lgia aguda herpètica, la neurà lgia postherpètica i la malaltia vascular perifèrica. Comprèn el blocatge anestèsic celÃac, el blocatge anestèsic esplà ncnic, el blocatge anestèsic simpà tic lumbar, el blocatge anestèsic hipogà stric i el blocatge anestèsic regional intravenós. |
|
|
|