|
|
| continència f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | salut mental | | Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns lÃmits prudents la satisfacció dels plaers, especialment els sexuals. | | de Enthaltsamkeit | | en continence | | es continencia | | fr continence | | it continenza |
|
| continència fecal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | Continència que fa referència al contingut intestinal fins a unes condicions pròpies per a la defecació. |
|
| incontinència f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | semiologia | | urologia | | Emissió involuntà ria, però conscient, d’una matèria biològica (orina, femta, etc.) l’evacuació de la qual té lloc normalment sota la influència de la voluntat. | | la incontinentia |
|
| incontinència anal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | semiologia | | Impossibilitat de retenir les matèries fecals. Les causes més freqüents són les ferides accidentals de la regió anal, els esquinçaments obstètrics, els traumatismes quirúrgics (intervencions per fÃstula anal, per fissura anal, per hemorroides, resecció anterior o amputació abdominoperineal del recte), la irradiació de la regió anal, la impactació fecal amb debilitat esfinteral senil, les alteracions neurològiques (tabes dorsal, traumatismes o tumors medul·lars, espina bÃfida), les anomalies congènites anorectals, etc. | | Sin. compl.: copracrà sia, incontinència de ventre, incontinència fecal | | la incontinentia alvi |
|
| incontinència d’esforç f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | geriatria | | semiologia | | urologia | | Incontinència urinà ria que es produeix quan la pressió intraabdominal supera la resistència uretral, la qual cosa permet l’expulsió no desitjada de petites quantitats d’orina. És freqüent en la dona de mitjana edat o més gran, a causa de deficiència estrogènica, debilitat de la musculatura pelviana i del sistema esfinteral i obesitat. | | Sin. compl.: incontinència d’estrès | | en stress incontinence |
|
| incontinència d’urgència f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | geriatria | | neurologia | | semiologia | | urologia | | Incontinència urinà ria força freqüent en persones grans que es produeix quan les contraccions no inhibides del detrusor superen la resistència de la uretra, la qual cosa permet la pèrdua de quantitats petites d’orina. Es caracteritza per una necessitat urgent d’orinar i és deguda a defectes de regulació per part del sistema nerviós central, obstrucció del tracte urinari inferior, o inestabilitat idiopà tica del detrusor. | | Sin. compl.: inestabilitat del detrusor |
|
| incontinència per sobreeiximent f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | semiologia | | urologia | | Incontinència urinà ria deguda a la retenció d’orina que ha distès la bufeta al mà xim i produït un gran augment de la pressió intravesical. Es presenta en la fase final de l’obstrucció del tracte urinari inferior (adenoma prostà tic de gran volum) i en algunes lesions neurològiques associades amb detrusor acontrà ctil (neuropatia diabètica, accident vascular cerebral). | | Sin. compl.: incontinència paradoxal, retenció urinà ria paradoxal | | de Überlaufblase | | en overflow incontinence | | es incontinencia por rebosamiento | | fr incontinence par regorgement | | it incontinenza da rigurgitazione |
|
| incontinència pigmentà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | embriologia | | genètica | | malalties i sÃndromes | | Genodermatosi autosòmica dominant lligada al cromosoma X amb efectes generalment letals sobre els embrions del sexe masculÃ, que es presenta en el nadó o en la vida intrauterina, caracteritzada per una fase inflamatòria i una fase pigmentà ria i associada amb diverses anomalies. La fase inflamatòria es desenvolupa en forma d’una erupció de vesÃcules i ampul·les agrupades, d’ordinari en els glutis, el tronc i les extremitats, que posteriorment deixa pas, a vegades, a la formació de pà pules verrucoses. La pigmentació de la segona fase de la malaltia ofereix dibuixos capriciosos, dendrÃtics i bigarrats, i és deguda a la difusió de la melanina de les cèl·lules basals danyades dins el derma (icontinència). S’associa sovint amb alteracions dentals, anomalies oculars (atròfia òptica, pseudoglioma, uveïtis, estrabisme, cataractes), trastorns encefà lics (retard mental, microcefà lia, epilèpsia, atà xia) i anomalies esquelètiques (sindactilisme, costelles supernumerà ries). | | Sin. compl.: malaltia de Bloch-Sulzberger, sÃndrome de Bloch-Sulzberger | | la incontinentia pigmenti |
|
|
|