Diccionari General DCT

Cerca crònica a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

acrocianosi crònica anestèsica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

dermatologia

neurologia

Acrocianosi que s’acompanya de sensació d’entumiment de les parts afectades.

adenitis crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

neurologia

pediatria

semiologia

Adenitis freqüent en els infants, en forma de petits ganglis mòbils, al coll o al clatell, que apareix com a reacció enfront d’infeccions amigdalines o faríngies.

amebosi intestinal crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

gastroenterologia

malalties i síndromes

microbiologia i patologia infecciosa

Forma clínica habitual de l’amebosi, caracteritzada per l’aparició d’úlceres amèbiques al còlon amb necrosi de la mucosa fins a la muscularis mucosae, que es guareixen sense deixar cicatriu, per bé que en alguns casos es produeix la formació de teixit de granulació esclerós abundant (ameboma), que es localitza preferentment al còlon sigmoide i al cec i pot provocar una estenosi. Es manifesta clínicament per diarrees (disenteria amèbica) i dolors còlics abdominals, sense afectació de l’estat general, en forma de brots cíclics, alternats amb fases d’evacuació normal o àdhuc de restrenyiment. La localització rectosigmoïdal de la malaltia pot produir diarrea amb moc i sang, tenesme rectal i afectació de l’estat general.

amigdalitis críptica crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

microbiologia i patologia infecciosa

otorinolaringologia

semiologia

Infecció crònica de les amígdales palatines, caracteritzada per la retenció de detritus sèptics en les criptes amigdalines. Les amígdales presenten un aspecte hipertròfic o bé atròfic. S’associa amb halitosi i no és infreqüent l’expulsió de partícules sòlides d’olor fètida (taps de casi).

anèmia de la insuficiència renal crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

semiologia

Anèmia normocítica i normocròmica associada amb la fase avançada de la insuficiència renal crònica, a conseqüència de la disminució de la síntesi d’eritropoetina, les alteracions metabòliques de la toxèmia urèmica i, a vegades, el dèficit d’àcid fòlic i de ferro.

anèmia hemolítica crònica macrocítica amb resistència osmòtica disminuïda tipus Dyke-Young f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

semiologia

Denominació obsoleta corresponent a una modalitat d’anèmia hemolítica adquirida idiopàtica amb trets hematològics i clínics d’una síndrome mixta compresa entre l’anèmia perniciosa (hipercròmica, macrocítica, d’evolució crònica amb brots i remissions i resistència a l’esplenectomia) i la icterícia hemolítica (esplenomegàlia, fragilitat osmòtica augmentada dels eritròcits, reticulosi persistent, hiperbilirubinèmia indirecta i resistència a l’hepatoteràpia). Probablement es tractava d’una anèmia hemolítica immunitària.

annexitis crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

microbiologia i patologia infecciosa

obstetrícia i ginecologia

semiologia

Salpingoovaritis bacteriana crònica, observada després de la fase aguda i caracteritzada per la tendència a la reacció fibrosa de la trompa uterina, que proporciona a l’òrgan un aspecte hipertròfic. Hom hi observa sovint nodes que destaquen sobre la hipertròfia general de la trompa uterina (salpingitis nodosa).

aortitis crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

angiologia

microbiologia i patologia infecciosa

semiologia

És molt més freqüent i les seves causes més comunes són l’ateroma i la sífilis. Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus. També és lenta l’aparició dels símptomes i de les complicacions cardíaques que acostuma a comportar.

apendicitis crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

gastroenterologia

semiologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

Afecció caracteritzada per dolor abdominal recidivant, de llarga durada, suposadament deguda a una inflamació aguda lleu no resolta del tot. L’estudi anatomopatològic no descobreix lesions i, per aquesta raó, actualment es dubta, en general, de l’existència real d’aquesta malaltia.

aspergil·losi pulmonar necrosant crònica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

endocrinologia i nutrició

microbiologia i patologia infecciosa

pneumologia

Forma d’aspergil·losi invasiva que es presenta en individus, d’ordinari del sexe masculí, que tenen una malaltia pulmonar prèvia (bronquitis crònica, pneumoconiosi o tuberculosi) o bé una diabetis o una deficiència nutritiva, o que reben tractament amb corticoides. Es caracteritza pel desenvolupament de cavernes en un o ambdós vèrtexs pulmonars, semblants a les de la tuberculosi, dins de les quals pot haver-hi aspergil·lomes, acompanyades d’una alteració greu de l’estat general.