|
acidosi là ctica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi metabòlica normoclorèmica ocasionada per l’acumulació d’à cid là ctic a la sang, deguda a un augment de la seva producció, a un defecte del seu metabolisme o a ambdues coses a la vegada, en relació amb una alteració de la respiració cel·lular. L’etiologia és molt diversa, classificable en causes amb hipòxia tissular i causes sense hipòxia tissular. Del primer grup destaca el xoc (hipoperfussió tissular), sobretot si coexisteix amb anèmia. Del segon, l’alcoholisme, especialment si coincideix amb insuficiència hepà tica o bé deshidratació; també es presenta com a complicació de la diabetis mellitus, sobretot si coexisteix amb insuficiència cardÃaca i arteriopatia perifèrica; altres causes són: nutrició parenteral amb fructosa, determinats fà rmacs (salicilats, biguanides, isoniazida, etc.), acidosi là ctica congènita i acidosi là ctica idiopà tica. | Sin. compl.: lactoacidosi |
|
acidosi là ctica congènita f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi là ctica produïda per dèficit de determinats enzims: glucosa-6-fosfatasa, fructosabifosfatasa, piruvat-carboxilasa, piruvat-deshidrogenasa. |
|
acidosi là ctica idiopà tica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Forma d’acidosi là ctica de causa desconeguda i aparició espontà nia, observada en malalts amb deterioració extrema. |
|
acidosi metabòlica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi provocada per l’acumulament d’à cids no volà tils (augment de llur producció o manca de llur excreció) o per la pèrdua de bicarbonat del lÃquid extracel·lular. Es caracteritza per un descens del pH, de la concentració plasmà tica de bicarbonat i de la pressió parcial de diòxid de carboni. Des d’un punt de vista etiopatogènic hom en distingeix dos grans grups: acidosi metabòlica normoclorèmica, amb hiat aniònic augmentat, i acidosi metabòlica hiperclorèmica, amb hiat aniònic normal. |
|
acidosi metabòlica hiperclorèmica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi metabòlica amb hiat aniònic normal, augment de l’ió clor i descens de l’ió bicarbonat. Pot ésser produïda per pèrdues de bicarbonat a través del tub gastrointestinal (diarrea, malabsorció, drenatge de bilis o de lÃquid pancreà tic), alteracions del túbul renal proximal o del distal i administració terapèutica d’à cids (clorur amònic, arginina, lisina, histidina). |
|
acidosi metabòlica normoclorèmica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi metabòlica amb hiat aniònic augmentat, deguda a l’acumulament d’un à cid l’anió del qual no és el clor, amb la subsegüent disminució del ió bicarbonat amb normoclorèmia. Les causes són molt diverses: cetoacidosi diabètica, cetoacidosi alcohòlica, cetoacidosi per dejú prolongat, acidosi là ctica, intoxicacions (salicilats, metanol, etilenglicol), insuficiència renal aguda i crònica. |
|
acidosi per inanició f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | endocrinologia i nutrició | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | Acidosi metabòlica normoclorèmica per dejú prolongat, amb acumulament d’à cid βhidroxibutÃric. |
|
acidosi respiratòria f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | semiologia | Acidosi caracteritzada per un descens del pH a causa d’un augment de la pressió parcial de diòxid de carboni, amb un increment compensador de la concentració plasmà tica de bicarbonat. Pot ésser aguda o crònica. L’acidosi respiratòria aguda apareix en la depressió sobtada del centre respiratori (sobredosi d’opiacis, anestèsia general), en la parà lisi dels músculs respiratoris (hipopotassèmia intensa), en l’alteració de la transmissió neuromuscular (curare, succinilcolina, aminoglicòsids), en l’obstrucció aguda de les vies respiratòries, en els traumatismes torà cics greus (hipoventilació) i en l’aturada cardÃaca. Les causes de l’acidosi respiratòria crònica són la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la cifoscoliosi molt acusada, la sÃndrome de Pickwick, etc. |
|
acidosi tubular renal f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | nefrologia | SÃndrome clÃnica d’acidosi metabòlica produïda per una deficiència de la reabsorció tubular renal de bicarbonat, de l’excreció urinà ria d’hidrogenions o de les dues coses alhora. Hom en distingeix tres modalitats clinicopatològiques: acidosi tubular renal proximal, acidosi tubular renal distal i acidosi tubular renal hiperpotassèmica. |
|
acidosi tubular renal distal f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquÃmica i biologia molecular | hematologia i hemoterà pia | malalties i sÃndromes | nefrologia | Malatia renal caracteritzada per una acidificació insuficient de l’orina (pH urinari anormalment elevat), excreció urinà ria de bicarbonat escassa, acidosi metabòlica hiperclorèmica, normopotassèmica o hipopotassèmica, hipercalciúria i hipocitratúria (nefrocalcinosi, litiasi renal). Hi ha una forma primà ria (malaltia de Butler-Albright) i formes secundà ries a malalties genètiques (eliptocitosi heredità ria, sÃndrome d’Ehler-Danlos, angioqueratoma corporal difús, galactosèmia, osteopetrosi, hiperoxalúria primà ria tipus I), a malalties adquirides (malalties autoimmunità ries, ronyó d’esponja, hipertiroïdisme) o a l’administració de fà rmacs (amfotericina B, amilorida, liti). | Sin. compl.: acidosi tubular renal tipus I, sÃndrome d’Albright |
|
|
|