Diccionari General DCT

Cerca espina a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

amiotròfia espinal progressiva f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

genètica

malalties i síndromes

neurologia

òrgans i sistemes

Nom donat a un conjunt de malalties neurològiques degeneratives caracteritzades per una lesió de les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal. Inclou les atròfies musculars espinals tipus I, II i III, i diverses variants.

Sin. compl.: malaltia de Byers-Banker

animal espinal m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

investigació, metodologia i estadística

neurologia

veterinària

Animal d’experimentació al qual ha estat seccionada la medul·la.

Sin. compl.: animal medul·lar

arrel espinal f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

neurologia

òrgans i sistemes

Cadascuna de les que van a formar els trenta-un parells de nervis espinals.

Sin. compl.: arrel raquídia

arrel espinal anterior f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

neurologia

òrgans i sistemes

Arrel que sortint de la part anterior de la medul·la espinal va a trobar l’arrel posterior i forma amb ella el nervi espinal. Transporta fibres motores per als músculs esquelètics i, al nivell toracolumbar i sacre, fibres autonòmiques preganglionars.

Sin. compl.: arrel anterior, arrel espinal ventral, arrel motora

arrel espinal posterior f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

neurologia

òrgans i sistemes

Arrel que sortint de la part posterior de la medul·la espinal va a trobar l’arrel anterior i forma amb ella el nervi espinal. Condueix fibres sensitives i té intercalat el gangli espinal.

Sin. compl.: arrel espinal dorsal, arrel posterior, arrel sensitiva

artèria espinal anterior f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

neurologia

òrgans i sistemes

Origen, vertebral prop del final; distribució, part anterior del bulb raquidi i medul·la espinal, filum terminale i meninges.
Vegeu Taula de les artèries.

artèria espinal posterior f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

neurologia

òrgans i sistemes

Origen, cerebel·losa posteroinferior o vertebral a nivell del bulb raquidi; branques, ascendent; distribució, bulb raquidi, part posterior de la medul·la espinal i cua de cavall, meninges i quart ventricle.
Vegeu Taula de les artèries.

atàxia espinal f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

malalties i síndromes

neurologia

Atàxia que és deguda a una malaltia de la medul·la.

atròfia muscular espinal f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

genètica

malalties i síndromes

neurologia

Malaltia neuromuscular de caràcter genètic lligada als marcadors del cromosoma 5q13, caracteritzada per la degeneració de les neurones de les banyes anteriors de la medul·la espinal. Hom en distingeix tres varietats fonamentals o clàssiques: tipus I o forma infantil aguda o malaltia de Werdning-Hoffmann ; tipus II o forma infantil tardana i juvenil o malaltia de Kugelberg-Welander o de Wohlfart-Kugelberg-Welander; tipus III o forma crònica del tipus II. La forma infantil aguda és de caràcter autosòmic recessiu i es manifesta clínicament en el període neonatal o durant el primer semestre de la vida, en forma d’hipotonia muscular greu, generalitzada i de predomini proximal o com una síndrome de l’infant pengim-penjam, areflèxia, plor i succió molt dèbils, afectació dels músculs respiratoris, responsable d’insuficiència respiratòria i d’infeccions pulmonars iteratives, que condueixen a la mort en el transcurs dels primers anys de la vida; s’associa sovint amb deformitats articulars congènites (peu equinovar, luxació coxofemoral, flexió dels colzes i dels genolls, deformitats del raquis) i a afectació del nervi facial. El tipus II és de caràcter autosòmic recessiu en el 90 % dels casos, mentre que a la resta l’herència és dominant o lligada al sexe, amb manifestacions clíniques situades en la segona infància o a l’adolescència, menys espectaculars que en el tipus I, bé que d’índole progressiva i amb possible paràlisi bulbar, però amb una supervivència del 15 % als 20 anys d’edat. El tipus III és genèticament més heterogeni, car pot transmetre’s segons els tres patrons d’herència mendeliana, i és clínicament semblant al tipus II, bé que sense afectació bulbar i una supervivència sensiblement superior. Hom ha descrit també altres tipus menys freqüents: atròfia muscular espinal distal (autosòmica dominant o recessiva i quadre clínic comparable a la malaltia de Charcot-Marie-Tooth), atròfia muscular espinal escapulohumeral (atròfia de la musculatura escapular amb escàpula alada i parèsia peroneal), atròfia muscular espinal facioscapulohumeral (fenotip semblant al de la distròfia muscular facioscapulohumeral) i atròfia muscular espinal oculofaríngia. Aquestes darreres quatre síndromes són d’herència autosòmica dominant.

Sin. compl.: neuropatia motora hereditària

cresta de l’espina escapular f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

òrgans i sistemes

Vora posterior subcutània de l’espina escapular que s’expandeix en la seva part interna en una àrea triangular llisa.