|
|
| altament inflamable loc. adj. | | Diccionari de les ciències ambientals | | ciències dels aliments | | quÃmica | | Que té un punt d’ignició molt baix i un punt d’ebullició baix. | | en highly flammable loc. adj. | | es altamente inflamable loc. adj. | | fr hautement inflammable loc. adj. |
|
| aneurisma inflamatori m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | semiologia | | Aneurisma originat per una inflamació inespecÃfica de l’artèria, sobretot de l’aorta, per exemple l’aortitis de l’espondiloartritis anquilopoètica, l’artritis reumatoide, l’artritis reactiva, l’artritis psorià sica, la malaltia de Behçet, l’arteritis de cèl·lules gegants, la policarditis recidivant, etc. |
|
| antiinflamatori m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | malalties i sÃndromes | | semiologia | | Cadascun dels agents o fà rmacs que prevenen o combaten la inflamació. Se’n distingeixen dos grans grups: antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) i glucocorticoides. Els AINE constitueixen un conjunt heterogeni de substà ncies, sovint sense relació quÃmica, per bé que gairebé totes són à cids orgà nics, però que comparteixen accions terapèutiques i efectes secundaris semblants. També són analgèsics i antipirètics. La seva acció antiinflamatòria és exercida, principalment, a través de la inhibició de la ciclooxigenasa, enzim que catalitza la transformació de l’à cid araquidònic en prostaglandines; no tenen, en canvi, cap mena d’efecte sobre la lipooxigenasa. Són emprats en l’artritis reumatoide, en l’espondilitis anquilopoètica, entre altres malalties reumà tiques, per raó de llur efecte antiinflamatori. Pel seu efecte analgèsic són també usats à mpliament en afeccions diverses que no tenen una base inflamatòria, com és ara l’artrosi, els dolors postoperatoris i els secundaris a traumatismes. Les principals accions secundà ries dels AINE són de carà cter gastrointestinal (gastritis, úlcera gà strica), renal, dermatològic, pulmonar (broncospasme), hematològic (disminució de l’agregabilitat plaquetà ria, aplà sia medul·lar), nerviós (cefalea, acúfens, confusió) i circulatori (hipertensió). Es classifiquen en diversos grups: salicilats, derivats de la pirazolona, derivats indolacètics, derivats arilpropiònics, derivats fenilacètics, fenamats, oxicams, derivats pirròlics i altres de difÃcil classificació. | | Sin. compl.: antiflogÃstic, desinflamatori |
|
| artritis de la malaltia inflamatòria intestinal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | reumatologia | | semiologia | | Artritis que es presenta en la malaltia de Crohn o en la colitis ulcerosa, generalment després d’haver-se manifestat la malaltia intestinal, per bé que a vegades l’afecció articular precedeix l’enteritis. Les articulacions més afectades són els genolls i els turmells. Evoluciona en forma de brots aguts sincrònics amb les fases d’exaltació de l’enteritis. |
|
| camuflament m. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | Substitució iónica en què les cà rregues elèctriques de l’ió substituït i del substituent són idèntiques; per ex., Al+3 substituït per Ga+3; Mg+2 per Ni+2, i Fe+2 per Co+2, Zn+2 o Mn+2. | | en camouflage | | es camuflaje | | fr camouflage |
|
| carcinoma inflamatori de la mamella m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | oncologia i radioterà pia | | sinologia | | Carcinoma de la glà ndula mamà ria caracteritzat clÃnicament per signes d’inflamació (eritema, edema) i histopatològicament per infiltració dels limfà tics del teixit mamari i del derma, que comporta un pronòstic molt greu. Generalment es tracta de tumors pobrament diferenciats o indiferenciats amb una alta incidència de la malaltia metastà tica. | | Sin. compl.: mastitis carcinomatosa |
|
| crema antiinflamatòria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | farmacologia | | Especialment, l’elaborada a base de corticosteroides (betametasona, dexametasona, flumetasona, hidrocortisona, etc.). |
|
| degeneració macular pseudoinflamatòria familiar f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | genètica | | malalties i sÃndromes | | oftalmologia | | Degeneració macular heredità ria amb carà cter autosòmic dominant, que apareix durant la cinquena dècada de la vida, caracteritzada per la formació d’un escotoma central en un ull, seguida rà pidament del mateix fenomen en l’ull oposat. | | Sin. compl.: degeneració macular de Sorsby, maculopatia pseudoinflamatòria familiar |
|
|
|