|
lluïssor f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Conjunt de reflexos de la llum sobre la superfÃcie dels minerals (comparables als de certes matèries com el vidre, la cera, el metall, el diamant, etc.), que varien segons l’Ãndex de reflexió, l’absorció, la qualitat externa de la superfÃcie del cristall, el poliment, la duresa i altres propietats intrÃnseques de cada mineral; en els agregats cristal·lins depenen també de l’estructura i del gra. La lluïssor d’un mineral es pot esmorteir, anul·lar o ésser inexistent, i aleshores hom diu que és mat. | Sin.: esclat1 m. | Sin. compl.: lluentor f., lluor f. | en luster, lustre | es brillo | fr éclat |
|
lluïssor f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | classificació, taxonomia i correlació de sòls | components minerals del sòl | origen del sòl i organitzacions edà fiques | propietats fÃsiques i comportament del sòl | Proporció de radiació reflectida respecte a la radiació incident. És funció del contingut d’humitat de la mostra, motiu pel qual quan es descriu el color d’un sòl s’ha d’indicar l’estat d’humitat de la mostra (sec o humit). En general, es determina el color en humit, prehumectant la mostra i descrivint el color tan aviat com desapareix la là mina d’aigua. En les pà gines de la taula de colors Munsell la brillantor correspon a l’ordenada i s’expressa numèricament. L’interval de variació va de l’1 (fosc) al 8 (clar). Un valor 0 correspon al color negre i el 10 al blanc. | Sin. compl.: albedo m. | V. t.: reflectà ncia f. | en value, albedo | es brillo, albedo | fr clarté | gl brillo | pt albedo, valor |
|
lluïssor adamantina f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor (o esclat) semblant a la del diamant, pròpia del diamant, caracterÃstica dels minerals transparents i d’alt Ãndex de refracció (d’1,9 a 2,6), com són les blendes, els argents roigs, el rútil, el zircó, la cassiterita, etc. | Sin. compl.: esclat adamantà m., esclat brillant m., lluïssor brillant f. | en adamantine luster, shining lustre | es brillo adamantino | fr éclat adamantin |
|
lluïssor aventurinada f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor tÃpica de l’aventurina a l’interior de la qual brillen inclusions de mica; també es veu a la pedra de sol o oligòclasi, que conté escates d’oligist que li comuniquen reflexos brillants. | es brillo aventurinado |
|
lluïssor brillant f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor adamantina. | en shining luster, shining lustre | es brillo adamantino | fr éclat brillant |
|
lluïssor canviant f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor variable d’un mineral, que depèn de la direcció d’incidència de la llum. | es brillo cambiante |
|
lluïssor cèria f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor que recorda la cera; per ex., en la turquesa. | Sin. compl.: esclat ceri m. | en waxy lustre | es brillo céreo | fr éclat cireux, éclat gras |
|
lluïssor greixosa f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor que hom troba en els minerals de fractura concoïdal, i que recorda la d’un cos untuós, com el quars filonià , la cordierita, l’eleolita. | Sin. compl.: esclat greixós m. | en greasy luster, greasy lustre | es brillo graso | fr éclat gras |
|
lluïssor metà l·lica f. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Lluïssor semblant a la dels metalls, que s’esdevé en els minerals opacs metà l·lics de forta absorció (amb Ãndex de refracció superior a 3, com els metalls natius i molts sulfurs metà l·lics), visible a les fractures recents i a les cares de clivatge. | Sin. compl.: esclat metà l·lic m. | en metallic luster, metallic lustre | es brillo metálico | fr éclat métallique |
|
|
|