Cerca general

Cerca avançada
1 de 3 (22 registres)
veurearqueomagnetisme (DGEOL)
 geofísica
veurebiomagnetisme (DEM)
 conceptes generals i de suport
veurediamagnetisme (DGEOL)
 geofísica
 mineralogia: mineralogia general
veuredinamomagnetisme (DGEOL)
 geofísica
veureelectromagnetisme (DCA)
 física
veureferromagnetisme (DGEOL)
 geofísica
 mineralogia: mineralogia general
veurefotomagnetisme (DEM)
 física
veuregeomagnetisme (DGEOL)
 geofísica
veuregeomagnetisme (DCA)
 geologia
veurelitomagnetisme (DGEOL)
 geofísica
Cerca magnetisme a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

arqueomagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
1. Estudi de la variació del camp geomagnétic en un passat arqueològic basant-se en les mesures de la imantació termoromanent de les roques.
2. Estudi del paleomagnetisme terrestre del període històric.
en archaeomagnetism
es arqueomagnetismo
fr archéomagnétisme

biomagnetisme m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
Sensibilitat i reactivitat dels organismes envers els camps magnètics naturals o artificials.

diamagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
mineralogia: mineralogia general
Propietat de les substàncies amb permeabilitat magnètica relativa lleugerament inferior a 1 i, per tant, amb susceptibilitat magnètica molt petita i negativa, les quals sota l’acció d’un camp magnètic extern adquireixen una imantació proporcional al camp, en la mateixa direcció però de sentit contrari; és un fenomen molt feble, i el seu origen es troba en la interacció entre el camp magnètic extern i els moments magnètics dels orbitals atòmics que tendeixen a oposar-se a l’acció d’aquell.
Ant.: paramagnetisme m.
en diamagnetism
es diamagnetismo
fr diamagnétisme

dinamomagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
Teoria que suposa que el camp magnètic de la Terra és creat per una dinamo autoinduïda en el medi líquid del nucli extern.
en dynamo theory
es dinamomagnetismo
fr théorie dynamomagnétique

electromagnetisme m.
Diccionari de les ciències ambientals
física
Part de la física que estudia les relacions entre el magnetisme i l’electricitat.
en electromagnetics subst., electromagnetism subst.
es electromagnetismo m.
fr électromagnétisme m.

ferromagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
mineralogia: mineralogia general
1. Propietat de certes substàncies que tenen un moment dipolar fortament alineat en una direcció.
2. Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran, amb paramagnetisme molt fort.
en ferromagnetism
es ferromagnetismo
fr ferromagnétisme

fotomagnetisme m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
física
Magnetisme provocat per la llum.

geomagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
1. Estudi del magnetisme terrestre.
2. Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra.
Sin.: magnetisme terrestre m.
en geomagnetism
es geomagnetismo
fr géomagnétisme

geomagnetisme m.
Diccionari de les ciències ambientals
geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra.
en geomagnetism subst.
es geomagnetismo m.
fr géomagnétisme m.

litomagnetisme m.
Diccionari de geologia
geofísica
Estudi de les propietats magnètiques de les roques.
en rock magnetism
es litomagnetismo
fr aimantation des roches