Diccionari General DCT

Cerca oclusió a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

aboclusió f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

odontoestomatologia

Manca de contacte entre les dents superiors i inferiors.

assegurador d’oclusió m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

material mèdic i ortopèdic

odontoestomatologia

Estri utilitzat en odontologia prostètica per a ajudar a assegurar una oclusió correcta de les dents maxil·lars i mandibulars.

en bitegage

bloc d’oclusió m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

material mèdic i ortopèdic

odontoestomatologia

Massa de cera que recobreix ambdues cares d’una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.

Sin. compl.: rodell d’enregistrament, rodell d’oclusió

V.: rodell

en bite block, bite rim, occlusion rim, record rim

contacte d’oclusió m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

odontoestomatologia

Contacte que existeix entre les peces dentals superiors i inferiors amb la boca closa normalment.

corba d’oclusió f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

odontoestomatologia

Línia corba determinada per les prominències d’oclusió i les vores incisives de les peces dentals existents.

Sin. compl.: corba dental

distoclusió f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

odontoestomatologia

Relació anòmala entre els arcs dentals, en què l’arc mandibular ocupa una posició més posterior (distal) que la del maxil·lar superior.

Sin. compl.: posteroclusió

efecte d’oclusió m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

otorinolaringologia

Sensació de tamponament produïda en l’adaptació protètica de l’orella per un excés de pressió al conducte auditiu extern i per l’existència de ressonància a determinades freqüències, que es pot resoldre amb un canal de ventilació.

fons d’ull de l’oclusió de l’artèria central de la retina m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

oftalmologia

semiologia

Aspecte del fons d’ull en l’embòlia de l’artèria central de la retina o en l’afectació d’aquesta artèria (arteritis temporal, sífilis, colagenosi, etc.), caracteritzat per l’opacitat de la retina amb coloració blanca, lletosa, esvaniment dels límits de la papil·la i formació d’una taca de color vermell cirera en el centre de la fòvea central. En la fòvea, hi manquen les capes internes de la retina, aquesta no esdevé opaca i hom observa el fons d’ull, en aquest indret, amb el seu color normal, que sembla més fosc per contrast amb l’opacitat blanca circumdant.

fons d’ull de l’oclusió de la vena central de la retina m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

oftalmologia

semiologia

Aspecte del fons d’ull en la trombosi de la vena central de la retina, caracteritzat per la repleció enorme de totes les venes retinals, en contrast amb l’aprimament de les artèries. De les venes turgents, en surt la sang per nombrosos punts, fins a restar tot el fons d’ull cobert d’hemorràgies i la papil·la gairebé invisible.

harmonia d’oclusió f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

odontoestomatologia

Oclusió correcta de les arcades dentals sigui quina vulgui la posició de la mandíbula.