|
abscés intraperitoneal m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | gastroenterologia | immunologia | microbiologia i patologia infecciosa | Abscés localitzat en algun dels espais de la cavitat peritoneal o entre les nanses del budell prim i l’epipló, a conseqüència de l’evolució d’una peritonitis generalitzada o bé d’una infecció localitzada d’algun òrgan abdominal. Les causes més freqüents són: apendicitis, diverticulitis del còlon, colecistitis aguda, úlcera gastroduodenal perforada, cirurgia abdominal, traumatismes abdominals i malaltia de Crohn. Els gèrmens acostumen a ésser múltiples, aerobis i anaerobis gramnegatius. En els malalts immunodeprimits hom detecta sovint pseudomones, serrà ties i cà ndides. |
|
adherència peritoneal f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anatomia patològica | cirurgia | gastroenterologia | Qualsevol de les adherències fibroses que es formen habitualment entre les vĂsceres gastrointestinals desprĂ©s d’una intervenciĂł quirĂşrgica abdominal. En alguns casos produeixen oclusions intestinals iteratives i vòlvuls del budell prim. |
|
aperitiu m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquĂmica i biologia molecular | endocrinologia i nutriciĂł | gastroenterologia | Agent estimulant de la secreciĂł gĂ strica i, per tant, afavoridor d’una millor digestiĂł dels aliments. Els brous, extrets de carn i llevats, hidrolitzats de proteĂŻnes, etc., promouen la secreciĂł intestinal a causa de llur contingut en aminoĂ cids i peptones. |
|
cà ncer de peritoneu m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | oncologia i radioterà pia | Neoplà sia peritoneal maligna. Es tracta principalment del mesotelioma maligne i del tumor desmoplà stic de les cèl·lules petites intraabdominals. Altres tumors peritoneals primaris malignes són extremadament rars i es redueixen a l’angiosarcoma, l’hemangioendotelioma epitelioide maligne i els sarcomes indiferenciats. Els tumors peritoneals metastà tics provenen habitualment de tumors primaris del tracte genital femenà (sobretot de l’ovari), del còlon i del pà ncrees. Un tipus peculiar és el pseudomixoma peritoneal. |
|
cĂ ncer de retroperitoneu m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | oncologia i radioterĂ pia | NeoplĂ sia de l’espai retroperitoneal amb exclusiĂł dels ronyons i de les glĂ ndules suprarenals. Els limfomes malignes retroperitoneals sĂłn gairebĂ© sempre no hodgkinians. Els sarcomes de parts toves retroperitoneals s’associen amb un Ăndex de supervivència a llarg termini molt pobre, i sĂłn representats principalment pel liposarcoma, seguit de l’histiocitoma fibrĂłs maligne, el liomiosarcoma, el rabdomiosarcoma, el fibrosarcoma, l’angiosarcoma, el schwannoma maligne, el sarcoma sinovial, el sarcoma alveolar de parts toves i l’osteosercoma extraesquelètic. Els tumors de cèl·lules germinals retroperitoneals de la infĂ ncia s’expressen amb el teratoma immadur, el carcinoma embrionari i el tumor de sac vitel·lĂ, mentre que els dels adults poden originar-se en aquesta regiĂł o representar metĂ stasis de tumors primaris gonadals (seminoma, carcinoma enbrionari, teratocarcinoma, teratomes, tumor de sac vitel·lĂ i coriocarcinoma). Els tumors metastĂ tics retroperitoneals poden aparèixer com a resultat de l’extensiĂł local d’un carcinoma pancreĂ tic o d’un cordoma sacrococcigeal, o bĂ© a causa de l’afectaciĂł ganglionar secundĂ ria d’una neoplĂ sia de testicle, de pròstata, de pĂ ncrees, de coll uterĂ, d’endometri o de ronyĂł. |
|
candidosi peritoneal f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | gastroenterologia | medicina preventiva i salut pública | microbiologia i patologia infecciosa | Peritonitis causada per C. albicans, d’ordinari secundà ria a una perforació gastrointestinal, a intervencions quirúrgiques abdominals, a dià lisi peritoneal, a ascites, a l’ús de catèters permanents i, rarament, a disseminació hematogènica. Qualsevol estat d’immunodeficiència n’afavoreix l’aparició. |
|
catèter de diĂ lisi peritoneal m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | cirurgia | hematologia i hemoterĂ pia | material mèdic i ortopèdic | Catèter de doble llum, una per a la injecciĂł i l’altra per a l’aspiraciĂł de lĂquids. |
|
catèter peritoneal m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | cirurgia | material mèdic i ortopèdic | Catèter de polietilè que s’introdueix en la cavitat abdominal de forma percutĂ nia o mitjançant una petita incisiĂł, amb finalitat diagnòstica; permet d’obtenir mostres de lĂquid patològic de la cavitat peritoneal (sang, exsudat, pus, etc.); en els traumatismes abdominals tancats permet de fer una punciĂł-rentada amb una soluciĂł de cristal·loides, per tal de diagnosticar un hemoperitoneu incipient o de poc volum, que no es manifestaria amb una simple punciĂł. |
|
cavitat pleuropericardioperitoneal f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | embriologia | òrgans i sistemes | Cavitat del cos de l’embriĂł que comprèn les futures cavitats pleural, pericardĂaca i peritoneal, abans de la formaciĂł del diafragma i dels septes pleuropericardĂacs. |
|
|
|