Cerca general

Cerca avançada
1 de 98 (976 registres)
veureabscés subhepàtic (DEM)
 gastroenterologia
 microbiologia i patologia infecciosa
veureacidosi làctica idiopàtica (DEM)
 bioquímica i biologia molecular
 hematologia i hemoteràpia
 malalties i síndromes
veureacin hepàtic (DEM)
 angiologia
 gastroenterologia
 histologia
 òrgans i sistemes
veureacrodermatitis enteropàtica (DEM)
 dermatologia
 genètica
 malalties i síndromes
 semiologia
veureacroosteopatia (DEM)
 malalties i síndromes
 òrgans i sistemes
 traumatologia i ortopèdia
veureacropatia (DEM)
 anatomia
 malalties i síndromes
veureacropatia ulceromutilant no familiar (DEM)
 anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
 malalties i síndromes
 neurologia
veureadenoma de les vies biliars intrahepàtiques (DEM)
 anatomia patològica
 gastroenterologia
 semiologia
veureadenoma hepàtic (DEM)
 anatomia patològica
 angiologia
 farmacologia
 gastroenterologia
veureadenomatosi hepàtica (DEM)
 anatomia patològica
 endocrinologia i nutrició
 gastroenterologia
Cerca pati a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

abscés subhepàtic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
gastroenterologia
microbiologia i patologia infecciosa
Abscés situat sota del fetge.
V.: abscés subfrènic m.

acidosi làctica idiopàtica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquímica i biologia molecular
hematologia i hemoteràpia
malalties i síndromes
Forma d’acidosi làctica de causa desconeguda i aparició espontània, observada en malalts amb deterioració extrema.

acin hepàtic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
gastroenterologia
histologia
òrgans i sistemes
Unitat estructural i funcional del parènquima hepàtic centrada per les darreres ramificacions de la vena porta, de l’artèria hepàtica i dels conductes biliars. Fou descrit per Rappaport, i no és l’espai porta sinó una ramificació seva que en surt en angle recte i transita entre dos lobels clàssics veïns. En els talls histològics, té forma romboïdal: en dos dels seus angles, oposats, hi ha les venes centrolobel·lars i en els altres dos, els espais porta; l’eix de nutrició biliportal ocupa la diagonal més curta del romboide.
Sin. compl.: acin de Rappaport

acrodermatitis enteropàtica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
genètica
malalties i síndromes
semiologia
Dermatosi crònica determinada genèticament, d’herència probablement autosòmica recessiva, que ocasiona una mala absorció intestinal del zinc. S’inicia en la primera infància i es manifesta clínicament per diarrea, alopècia difusa i erupcions eritematoses, vesiculoses i pustuloses situades al voltant dels orificis corporals (boca, nas, anus) i a les parts distals de les extremitats, amb infecció secundària per bacteris i fongs, especialment per Candida albicans i alteracions unguials.
Sin. compl.: malaltia de Brandt, malaltia de Danbolt-Closs, síndrome de Brandt

acroosteopatia f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
malalties i síndromes
òrgans i sistemes
traumatologia i ortopèdia
Osteopatia de les extremitats, sobretot de les seves parts distals.

acropatia f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia
malalties i síndromes
Terme inespecífic que comprèn qualsevol malaltia de les extremitats.
de Extremitätenleiden
en acropathy
es acropatía
fr acropathie
it acropatia

acropatia ulceromutilant no familiar f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
malalties i síndromes
neurologia
Malaltia semblant a l’anterior, no hereditària, que es presenta exclusivament en homes de mitjana edat, sovint alcohòlics i rodamons, amb afectació dels peus.
Sin. compl.: acroosteopatia ulceromutilant no familiar, síndrome de Bureau-Berriere

adenoma de les vies biliars intrahepàtiques m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia patològica
gastroenterologia
semiologia
Adenoma dels conductes biliars intrahepàtics, generalment solitari, ben circumscrit, d’estructura microscòpica tubular, sovint associat amb canvis inflamatoris o de fibrosi.

adenoma hepàtic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia patològica
angiologia
farmacologia
gastroenterologia
Adenoma del fetge constituït per hepatòcits ben diferenciats amb un abundós citoplasma granular eosinòfil, sense contenir espais porta ni venes centrals i sense connexió amb les vies biliars. Afecta especialment el sexe femení i es relaciona patogènicament amb l’ús dels contraceptius orals, fet suggerit per la seva ocasional regressió completa després de la supressió del tractament hormonal. També ha estat observat en tractaments amb anabolitzants andrògens en associació amb malalties d’emmagatzematge de glicogen i altres malalties genètiques. En la majoria dels casos la lesió és solitària, bé que poden haver-hi adenomes múltiples (adenomatosi hepàtica). Tendeix a provocar hemorràgies peritoneals greus.

adenomatosi hepàtica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia patològica
endocrinologia i nutrició
gastroenterologia
Vegeu adenoma hepàtic.