|
|
| anèmia perniciosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | gastroenterologia | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Anèmia megaloblĂ stica per dèficit de vitamina B12, associada amb una gastritis crònica atròfica tipus A o immunitĂ ria i amb la presència d’anticossos anticèl·lules parietals gĂ striques (50-70 % dels casos). Hom considera que es tracta d’una malaltia autoimmunitĂ ria, l’òrgan diana de la qual Ă©s constituĂŻt per cèl·lules parietals del fundus gĂ stric i del cos gĂ stric, productores del factor intrĂnsec. De fet s’associa sovint amb altres malalties autoimmunitĂ ries: tiroĂŻditis de Hashimoto, malaltia d’Addison, diabetis mellitus, vitiligen, hipoparatiroĂŻdisme, hipogammaglobulinèmia o agammaglobilinèmia, artritis reumatoide, lupus eritematĂłs). L’atròfia de la mucosa fĂşndica, a vegades acompanyada de metaplĂ sia intestinal, determina la desapariciĂł de les cèl·lules parietals i principals amb aquĂlia, aclorhĂdria i disminuciĂł notable del pepsinogen I sèric. Hom hi detecta, en el 75 % dels malalts, una hipergastrinèmia com a resultat d’una hiperplĂ sia de cèl·lules G de l’antre gĂ stric com a resposta a l’aclorhĂdria crònica. Hi ha tambĂ© un risc elevat de desenvolupament d’un adenocarcinoma gĂ stric. Sol afectar individus de mĂ©s de quaranta anys, sobretot dones, de pell fina, cabells rossos i ulls clars. Es caracteritza clĂnicament per les manifestacions pròpies de l’anèmia, acompanyades de trastorns digestius (glossitis atròfica de Hunter, pesadesa epigĂ strica, flatulència, diarrea) i neurològics (mielosi funicular). No Ă©s gens infreqĂĽent l’apariciĂł d’alteracions psiquiĂ triques (depressiĂł o apatia anèmica, trastorn bipolar i demència o bogeria megaloblĂ stica). | | Sin. compl.: anèmia biermeriana, anèmia clĂ ssica, anèmia d’Addison-Biermer, anèmia de Biermer, anèmia genuĂŻna, malaltia d’Addison-Biermer, malaltia de Biermer |
|
| anèmia perniciosiforme f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Antiga denominaciĂł d’un grup d’anèmies megaloblĂ stiques per dèficit de vitamina B12 secundĂ ries a altres causes que l’anèmia perniciosa. Hom diferenciava l’anèmia perniciosiforme de la cirrosi hepĂ tica, de l’esprue, de la pel·lagra, de l’embarĂ s, dels gastrectomitzats, etc. |
|
| malĂ ria perniciosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | medicina preventiva i salut pĂşblica | | microbiologia i patologia infecciosa | | MalĂ ria produĂŻda pel P. falciparum, Ă©s la forma mĂ©s greu de la malĂ ria pel gran nombre d’eritròcits afectats i per la tendència d’aquests a blocar els capil·lars. Els accessos es presenten cada 48 hores i sovint van acompanyats de greus alteracions nervioses, hepĂ tiques i renals, i anèmia important. És freqĂĽent que hi intervinguin diverses generacions de parĂ sits i que la febre sigui contĂnua. | | Sin. compl.: malĂ ria falciparum, malĂ ria estivoautumnal, malĂ ria terçana maligna, malĂ ria tropical |
|
| perniciĂłs -osa adj. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | conceptes generals i de suport | | malalties i sĂndromes | | De carĂ cter molt greu. Dit especialment de les malalties la gravetat de les quals no deriva d’una circumstĂ ncia especial, sinĂł de la mateixa natura del procĂ©s morbĂłs. | | V.: anèmia perniciosa f. |
|
| vòmit perniciĂłs m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | embriologia | | gastroenterologia | | obstetrĂcia i ginecologia | | Vòmit de l’embarĂ s, incoercible, de caracterĂstiques greus, que altera profundament l’estat general. |
|
|
|