Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 2 (16 registres)
veurepomada (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
veurepomada absorbent (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
veurepomada d’Hostafrancs (DEM)
 farmacologia
 quĂ­mica
veurepomada de Bourguignon (DEM)
 farmacologia
 miscel·lĂ nia
veurepomada de Dreuw (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 miscel·lĂ nia
 quĂ­mica
veurepomada de Hebra (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 quĂ­mica
veurepomada de Helmerich (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 quĂ­mica
veurepomada de Lailler (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 quĂ­mica
veurepomada de Whitfield (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 quĂ­mica
veurepomada groga (DEM)
 dermatologia
 farmacologia
 microbiologia i patologia infecciosa
 quĂ­mica
Cerca pomada a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

pomada f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
Preparat semisòlid de consistència tova que s’aplica sobre la pell amb una finalitat terapèutica o cosmètica. Està constituïda per un excipient monofàsic en el qual es poden dispersar substàncies sòlides o líquides. La composició de l’excipient pot influir en l’efecte del preparat i en l’alliberament del principi o principis actius. En funció de la naturalesa de l’excipient, es poden distingir les pomades absorbents, hidròfobes o hidròfiles.
Sin. compl.: liparolat
de Salbe
en pomade, pomatum
es pomada
fr pommade
it pomata

pomada absorbent f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
Pomada que pot absorbir molta quantitat d’aigua.

pomada d’Hostafrancs f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
quĂ­mica
Ungüent amb propietats rubefaents elaborat amb aiguarràs i colofònia.

pomada de Bourguignon f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
miscel·lània
Pomada formada per essències d’espígol, canyella, menta i clavell, goma de tragacant, carbonat de potassa, flor de sofre i glicerol, emprada en el tractament de la ronya.

pomada de Dreuw f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
miscel·lània
quĂ­mica
Pomada d’àcid salicílic, crisarobina, oli de bedoll, vaselina, mantega de cacau i sabó verd, usada en el tractament de la psoriasi, del liquen simple crònic i dels èczemes cornis.

pomada de Hebra f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
quĂ­mica
Pomada constituïda per calomelans, subnitrat de bismut i llard o vaselina. Fou emprada com a descolorant per al tractament de les pigmentacions epidèrmiques, efèlides, cloasma, etc.

pomada de Helmerich f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
quĂ­mica
Pomada de flor de sofre, carbonat neutre de potassa, aigua destil·lada, oli de clavell i llard, usada com a antiscabiosa.

pomada de Lailler f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
quĂ­mica
Pomada de sofre precipitat, oli de càdec, brea i sabó negre, de propietats reductores, emprada en les queratodèrmies.

pomada de Whitfield f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
quĂ­mica
Pomada d’àcid salicílic, àcid benzoic i vaselina o llard, emprada en el tractament de la tinya crural.

pomada groga f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
dermatologia
farmacologia
microbiologia i patologia infecciosa
quĂ­mica
Pomada a base d’òxid groc de mercuri, emprada com a antisèptic en les piodermatitis, i especialment en l’impetigen.