|
|
| sĂfilis f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | microbiologia i patologia infecciosa | | Malaltia infecciosa, actualment endèmica, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa generalment per contacte sexual o a travĂ©s de la placenta, que produeix lesions cutĂ nies i viscerals. Evoluciona en tres perĂodes, primari, secundari i terciari. | | Sin. compl.: lues, lues venèria, mal espanyol, mal francès, mal gĂ l·lic, mal napolitĂ , mal veneri, malaltia de Sant Job, sĂfilis venèria, variola major | | de Lues, Syphilis | | en lues, syphilis | | es lĂşes, sĂfilis | | fr luès, syphilis | | it lue, sifilide |
|
| sĂfilis f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | medicina | | Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa per contacte sexual, que produeix lesions cutĂ nies i viscerals. | | en syphilis subst. | | es sĂfilis f. | | fr syphilis f. |
|
| sĂfilis adquirida f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | DenominaciĂł imprecisa de la sĂfilis adquirida per contacte sexual, per tal de distingir-la de la sĂfilis congènita, que tambĂ© Ă©s adquirida, bĂ© que ho Ă©s a travĂ©s de la placenta. ClĂnicament hom distingeix els perĂodes primari, secundari, latent i terciari, corresponents a les anomenades sĂfilis primĂ ria, secundĂ ria, latent i terciĂ ria. |
|
| sĂfilis cardiovascular f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | cardiologia | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | Endoarteritis obliterant que afecta els vasos dels vasos (vasa vasorum) de l’aorta, amb necrosi de la tĂşnica mitjana i formaciĂł subsegĂĽent d’aneurismes i alteracions saculars. Hi ha predilecciĂł per l’afectaciĂł de l’aorta ascendent i la vĂ lvula aòrtica. Actualment Ă©s molt poc freqĂĽent. |
|
| sĂfilis concepcional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | obstetrĂcia i ginecologia | | SĂfilis que hom creia transmesa del fetus a la mare durant l’embarĂ s. |
|
| sĂfilis congènita f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | obstetrĂcia i ginecologia | | SĂfilis transmesa de la mare al fetus, a travĂ©s de la placenta, durant la gestaciĂł. La infecciĂł del fetus ocorre generalment a partir del tercer mes de l’embarĂ s. Pot produir un avortament, un part prematur o l’apariciĂł de signes actius de la malaltia poques setmanes desprĂ©s del naixement (sĂfilis congènita precoç) o bĂ© molt mĂ©s tardanament (sĂfilis congènita tardana). | | Sin. compl.: heredolues, heredosĂfilis, sĂfilis fetal, sĂfilis hereditĂ ria | | de Heredosyphilis | | en heredosyphilis | | es heredosĂfilis | | fr hĂ©rĂ©do-syphilis | | it eredosifilide |
|
| sĂfilis congènita precoç f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | obstetrĂcia i ginecologia | | SĂfilis congènita que es manifesta durant la tercera setmana de vida o bĂ© als 2 o 3 mesos d’edat. Les formes anatomoclĂniques mĂ©s importants sĂłn la coriza sifilĂtica, el pèmfig sifilĂtic o sifĂlide pemfigoide, les lesions òssies (dactilitis sifilĂtica, epifisitis amb pseudoparĂ lisi de Parrot), poliadenopaties, esplenomegĂ lia, hepatitis intersticial, neurolues (meningitis crònica, hidrocefĂ lia, atròfia òptica) i iritis luètica. | | Sin. compl.: sĂfilis del lactant |
|
| sĂfilis congènita tardana f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | obstetrĂcia i ginecologia | | SĂfilis congènita manifestada desprĂ©s de la lactĂ ncia, especialment la que es presenta entre els 8 i els 15 anys d’edat. Les lesions mĂ©s importants sĂłn la queratitis intersticial, la periostitis, l’embassament bilateral dels genolls (articulaciĂł de Clutton) i la neurolues (tabes dorsal, parĂ lisis dels membres, afectaciĂł del nervi auditiu amb sordesa, atròfia òptica, demència, crisis epilèptiques). SĂłn molt caracterĂstics de la malaltia els anomenats estigmes sifilĂtics: dents de Hutchinson, cicatrius corneals, tĂbia de sabre, boqueres, nas de sella, molars de mĂłra i engruiximent unilateral del terç intern de la clavĂcula (signe de HigoumĂ©nakis). |
|
|
|