|  | | | sĂfilis f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | Malaltia infecciosa, actualment endèmica, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa generalment per contacte sexual o a travĂ©s de la placenta, que produeix lesions cutĂ nies i viscerals. Evoluciona en tres perĂodes, primari, secundari i terciari. |  | Sin. compl.: lues, lues venèria, mal espanyol, mal francès, mal gĂ l·lic, mal napolitĂ , mal veneri, malaltia de Sant Job, sĂfilis venèria, variola major |  | de Lues, Syphilis |  | en lues, syphilis |  | es lĂşes, sĂfilis |  | fr luès, syphilis |  | it lue, sifilide |  | 
 | 
 | sĂfilis f. |  | Diccionari de les ciències ambientals |  | medicina |  | Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa per contacte sexual, que produeix lesions cutĂ nies i viscerals. |  | en syphilis subst. |  | es sĂfilis f. |  | fr syphilis f. |  | 
 | 
 | sĂfilis adquirida f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | DenominaciĂł imprecisa de la sĂfilis adquirida per contacte sexual, per tal de distingir-la de la sĂfilis congènita, que tambĂ© Ă©s adquirida, bĂ© que ho Ă©s a travĂ©s de la placenta. ClĂnicament hom distingeix els perĂodes primari, secundari, latent i terciari, corresponents a les anomenades sĂfilis primĂ ria, secundĂ ria, latent i terciĂ ria. |  | 
 | 
 | sĂfilis cardiovascular f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | angiologia |  | cardiologia |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | Endoarteritis obliterant que afecta els vasos dels vasos (vasa vasorum) de l’aorta, amb necrosi de la tĂşnica mitjana i formaciĂł subsegĂĽent d’aneurismes i alteracions saculars. Hi ha predilecciĂł per l’afectaciĂł de l’aorta ascendent i la vĂ lvula aòrtica. Actualment Ă©s molt poc freqĂĽent. |  | 
 | 
 | sĂfilis concepcional f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | obstetrĂcia i ginecologia |  | SĂfilis que hom creia transmesa del fetus a la mare durant l’embarĂ s. |  | 
 | 
 | sĂfilis congènita f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | obstetrĂcia i ginecologia |  | SĂfilis transmesa de la mare al fetus, a travĂ©s de la placenta, durant la gestaciĂł. La infecciĂł del fetus ocorre generalment a partir del tercer mes de l’embarĂ s. Pot produir un avortament, un part prematur o l’apariciĂł de signes actius de la malaltia poques setmanes desprĂ©s del naixement (sĂfilis congènita precoç) o bĂ© molt mĂ©s tardanament (sĂfilis congènita tardana). |  | Sin. compl.: heredolues, heredosĂfilis, sĂfilis fetal, sĂfilis hereditĂ ria |  | de Heredosyphilis |  | en heredosyphilis |  | es heredosĂfilis |  | fr hĂ©rĂ©do-syphilis |  | it eredosifilide |  | 
 | 
 | sĂfilis congènita precoç f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | obstetrĂcia i ginecologia |  | SĂfilis congènita que es manifesta durant la tercera setmana de vida o bĂ© als 2 o 3 mesos d’edat. Les formes anatomoclĂniques mĂ©s importants sĂłn la coriza sifilĂtica, el pèmfig sifilĂtic o sifĂlide pemfigoide, les lesions òssies (dactilitis sifilĂtica, epifisitis amb pseudoparĂ lisi de Parrot), poliadenopaties, esplenomegĂ lia, hepatitis intersticial, neurolues (meningitis crònica, hidrocefĂ lia, atròfia òptica) i iritis luètica. |  | Sin. compl.: sĂfilis del lactant |  | 
 | 
 | sĂfilis congènita tardana f. |  | Diccionari enciclopèdic de medicina |  | malalties i sĂndromes |  | microbiologia i patologia infecciosa |  | obstetrĂcia i ginecologia |  | SĂfilis congènita manifestada desprĂ©s de la lactĂ ncia, especialment la que es presenta entre els 8 i els 15 anys d’edat. Les lesions mĂ©s importants sĂłn la queratitis intersticial, la periostitis, l’embassament bilateral dels genolls (articulaciĂł de Clutton) i la neurolues (tabes dorsal, parĂ lisis dels membres, afectaciĂł del nervi auditiu amb sordesa, atròfia òptica, demència, crisis epilèptiques). SĂłn molt caracterĂstics de la malaltia els anomenats estigmes sifilĂtics: dents de Hutchinson, cicatrius corneals, tĂbia de sabre, boqueres, nas de sella, molars de mĂłra i engruiximent unilateral del terç intern de la clavĂcula (signe de HigoumĂ©nakis). |  | 
 | 
 | 
 |