Diccionari General DCT

Cerca sang a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

accelerant de la coagulació sanguínia m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

hematologia i hemoteràpia

Agent bioquímic, generalment de natura enzímica, que accelera certes fases del procés de la coagulació sanguínia. Han estat descrits els següents accelerants de la coagulació de la sang: els factors plaquetaris 1 i 2, presents a l’interior de les plaquetes; els factors plasmàtics, presents al plasma sanguini, tals com el factor Hageman (factor XII) i l’accelerina (factor VI); el lisat dels eritròcits, provinent de l’hemòlisi fisiològica dels eritròcits, i les secrecions que, provinents de l’alteració dels teixits del mateix individu, contenen una tromboplastina d’activitat enèrgica alliberada per aquests teixits (factor III).

albúmina de sang f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

química

veterinària

Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou, que és emprat com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius.

Sin. compl.: albúmina hematínica

animal de sang freda m.

Diccionari de les ciències ambientals

zoologia

Poiquiloterm².

Sin. pref.: poiquiloterm² m.

en cold-blooded animal subst.

es animal de sangre fría m.

fr animal à sang froid m.

atàxia de Sanger-Brown f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

genètica

malalties i síndromes

neurologia

Atàxia hereditària per degeneració espinocerebel·losa.

cambres de sang f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

gastroenterologia

semiologia

Deposició sanguinosa pròpia de la disenteria.

cèl·lula mesangial f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

citologia

nefrologia

Cèl·lula de l’espai conjuntiu pericapil·lar, anomenat mesangi, que hi ha als cabdells capil·lars del glomèrul renal.

Sin. compl.: cèl·lula intercapil·lar

cèl·lula sanguínia f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

citologia

hematologia i hemoteràpia

Cadascun dels elements formats existents a la sang: eritròcits, leucòcits i plaquetes.

Sin. compl.: corpuscle sanguini

circulació sanguínia f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

cardiologia

hematologia i hemoteràpia

Pas de la sang, impulsada pel cor, a través de tot l’organisme. El retorn al cor, al circuit major, es produeix en gran part vencent la força de la gravetat gràcies a la compressió de les venes pels músculs en exercici, a les vàlvules venoses i a la succió produïda durant la inspiració.

coàgul sanguini m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

hematologia i hemoteràpia

Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació. És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes. Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim segregat per les plaquetes.

Sin. compl.: trombe

coagulació de la sang f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

hematologia i hemoteràpia

Procés fisiològic que forma part d’un altre de més ampli anomenat hemostàsia, el qual té com a missió mantenir la integritat de l’arbre vascular tot evitant les hemorràgies. La coagulació pròpiament dita consisteix en la transformació d’una proteïna plasmàtica soluble —el fibrinogen— en una altra d’insoluble que és la fibrina i aquest fet condiciona que la sang passi d’un estat líquid a un de semisòlid. Aquest procés té lloc gràcies a l’acció d’un enzim proteolític —la trombina— que s’origina per activació de la protrombina. La coagulació sanguínia es pot dir que és el resultat d’un conjunt de reaccions en cadena, on una proteïna a nivell de proenzim inactiu esdevé enzim actiu que activa un altre proenzim i així successivament. Hom distingeix, en el complicat procés de la coagulació, dues fases: a) conversió de la protrombina en trombina; b) transformació del fibrinogen en fibrina. La primera pot tenir lloc segons dos sistemes diferents: 1) intrínsec o sanguini; 2) extrínsec o hístic. El sistema intrínsec, en resum, comença amb l’activació del factor XII (factor Hageman) quan es posa en contacte amb una superfície desproveïda d’endoteli. Aquest factor activa la forma inactiva del factor XI (antecedent tromboplastínic de plasma), que esdevé actiu. El factor XI activat actua sobre el factor IX (factor Christmas o antihemofílic B) inactiu i el transforma en actiu. Finalment el factor X (factor Stuart) és activat pel factor IX actiu i pel factor VIII (factor antihemofílic A) principalment. El sistema extrínsec s’engega quan la sang es posa en contacte amb un gran complex lipoproteínic: cervell, ronyó, fetge, melsa, vasos sanguinis, etc. En aquest sistema intervé la molècula del factor VII (proconvertina) que actua també en l’activació del factor X. El procés final d’activació de la protrombina és comú als dos sistemes i requereix la presència del factor X activat, fosfolípids, calci i factor V (proaccelerina). La transformació del fibrinogen en fibrina té lloc per acció de la trombina sobre el fibrinogen el qual allibera quatre pèptids anomenats fibrinopèptids i queda convertit en fibrina.

Sin. compl.: trombocinèsia