Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| aixecament d’un mapa de sòls (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | anà lisi de la variabilitat espacial dels sòls (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | anà lisi de sòls (VMCS) | | conceptes generals del sistema edà fic | | propietats fisicoquÃmiques i quÃmiques i comportament del sòl | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | anà lisi de sòls (DMCSC) | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | components minerals del sòl | | components orgà nics del sòl | | conceptes generals del sistema edà fic | | fertilitat quÃmica del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | propietats fisicoquÃmiques i quÃmiques i comportament del sòl | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | Any Internacional dels Sòls (DMCSC) | | ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | associació de sòls (VMCS) | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | associació de sòls (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | atles de sòls (DMCSC) | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | Atles de Sòls d’Europa (DMCSC) | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | avaluació de sòls de Storie (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
aixecament d’un mapa de sòls c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Sin. pref.: cartografia de sòls c. nom. f. | en soil mapping, pedological mapping, soil cartography | es levantamiento de un mapa de suelos | fr levée d’une carte pédologique, cartographie de sols | gl levantamento dun mapa de solos |
|
anà lisi de la variabilitat espacial dels sòls c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Anà lisi dels canvis que presenten la constitució, les estructures i les propietats dels sòls en les tres dimensions de l’espai en un edafopaisaje, per tal d’establir la distribució dels valors. La variabilitat és una caracterÃstica intrÃnseca de cada propietat i el seu comportament és especÃfic per a cada condició ambiental, de sòl, d’ús i de maneig.
L’anà lisi es pot dur a terme a diferents escales d’observació en el contÃnuum del sòl i pot referir-se a la variabilitat de les unitats cartogrà fiques de sòls, de les temperatures, dels estats fenològics d’un cultiu en diferents classes de sòls o dels parà metres hidrogeològics, entre d’altres.
Els principals mètodes d’anà lisi de la variabilitat espacial dels sòls es basen en anà lisis estadÃstiques, en estudis geoestadÃstics que utilitzen semivariogrames o en tècniques de teledetecció. Cal mencionar els següents: dissenys niats, anà lisi de regressió i anà lisi de semivarià ncia. El cà lcul de la semivarià ncia entre mostres separades a diferents distà ncies permet modelitzar la dependència espacial de les propietats del sòl. | V. t.: anà lisi de semivarià ncia c. nom. f., disseny niat c. nom. m., variable regionalitzada c. nom. f., variabilitat del sòl2 c. nom. f., model de variació niat c. nom. m. | en soil spatial variability analysis | es análisis de la variabilidad espacial de los suelos | fr analyse de la variabilité spatiale des sols | gl análise da variabilidade espacial dos solos |
|
anà lisi de sòls c. nom. f. | Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl | conceptes generals del sistema edà fic | propietats fisicoquÃmiques i quÃmiques i comportament del sòl | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | Sin. compl.: anà lisi de terres c. nom. f. | en soil analysis subst. | es análisis de suelos c. nom. m. | fr analyse des sols c. nom. f. |
|
anà lisi de sòls c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | classificació, taxonomia i correlació de sòls | components minerals del sòl | components orgà nics del sòl | conceptes generals del sistema edà fic | fertilitat quÃmica del sòl | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | propietats fisicoquÃmiques i quÃmiques i comportament del sòl | propietats fÃsiques i comportament del sòl | Identificació i determinació, qualitativa o quantitativa, de components, propietats i processos dels sòls a partir d’una mostra representativa, generalment procedent d’un horitzó del sòl. Les anà lisis quÃmiques i la granulometria es realitzen a la fracció corresponent a la terra fina obtinguda després de tamisar a 2 mm; les anà lisis biològiques solen fer-se sobre mostres tamisades a 4-5 mm, mentre que les anà lisis fÃsiques i els estudis micromorfològics es realitzen en mostres inalterades. | Sin. compl.: anà lisi de terres c. nom. f. | V. t.: assaigs rà pids de camp c. nom. m. pl. | en soil analysis | es análisis de suelos | eu lurzoruen analisi, lur analisi | fr analyse de sols | gl análise de solos | pt análise de solos |
|
Any Internacional dels Sòls n. pr. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | sigla: AIS | ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Any que va ser declarat per la 68a sessió de l’Organització de les Nacions Unides (A/RES/68/232) per fomentar iniciatives arreu del món per a la conscienciació i la comprensió de la importà ncia del sòl com a recurs natural no renovable, que compleix diverses funcions per al manteniment de la qualitat del medi ambient, dels cicles biogeoquÃmics i de l’equilibri dels ecosistemes, aixà com per a la producció de pastures, fibres i aliments sans (seguretat alimentà ria) necessaris per a la humanitat. L’any triat va ser el 2015.
La FAO va ser l’encarregada d’implementar l’Any Internacional dels Sòls 2015 en el marc de l’Aliança Mundial per al Sòl, i en col·laboració amb els governs i la secretaria de la Convenció de Lluita contra la Desertificació de l’Organització de les Nacions Unides (UNCCD).
Els objectius especÃfics que es van establir, i que romanen, són els següents: 1) conscienciar la societat i els responsables de la presa de decisions; 2) educar el públic sobre el sòl; 3) donar suport a polÃtiques i accions per al desenvolupament sostenible; 4) promoure inversions de maneig sostenible; 5) enfortir iniciatives per al compliment dels objectius del desenvolupament sostenible, i 6) promoure una millora rà pida de la capacitat per a la recopilació i la producció d’informació harmonitzada i interoperable sobre el sòl en tots els à mbits (mundial, regional i nacional). | V. t.: criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., desenvolupament sostenible c. nom. m., Dia Mundial del Sòl n. pr. m., funcions del sòl c. nom. f. pl., Projecte SECS - AIS 2015 n. pr. m., serveis ecosistèmics c. nom. m. pl. | en International Year of Soils | es Año Internacional de los Suelos | fr Année Internationale des Sols | gl Ano Internacional dos Solos |
|
associació de sòls c. nom. f. | Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | en soil association subst. | es asociación de suelos c. nom. f. | fr association de sols c. nom. f. |
|
associació de sòls c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Segons el Natural Resources Conservation Service del Departament d’Agricultura dels Estats Units (NRCS-USDA), unitat cartogrà fica complexa en la qual les delineacions agrupen dues o més classes de sòls, generalment sòls dissÃmils, que ocupen una extensió suficient (més del 85 % de la superfÃcie de cada delineació) i que presenten un model de distribució regular, predictible, identificable i que es repeteix d’una manera regular en l’espai. Totes les classes de sòls components principals han d’estar presents aproximadament en les mateixes proporcions en totes les delineacions de la unitat cartogrà fica. El total d’inclusions presents a la unitat cartogrà fica, diferents de les classes de sòls components principals, no ha de superar el 15 %.
Les classes agrupades són prou diferents en la morfologia i el comportament, de manera que la unitat no es pot considerar una consociació. Es diferencia d’un complex de sòls perquè en una associació les classes de sòls es podrien diferenciar i delimitar de manera separada en un mapa d’escala més detallada (per conveni, a partir d’1:24.000); en cas contrari, es tractaria d’un complex.
Les associacions de sòls s’utilitzen en els casos següents: 1) quan l’escala del mapa no permet presentar-les de forma separada (mapes generalitzats de grans à rees) o 2) quan la finalitat del mapa no requereix delinear-les separadament, de manera que no val la pena dedicar més temps a la prospecció, la qual cosa permet disminuir costos.
Una associació de sòls es denomina amb el nom de les classes de sòls dominants que integren les delineacions de la unitat cartogrà fica, separades per un guió i anteposant-hi la paraula associació. Per exemple, una associació que agrupi les sèries Llacuna, Cases i Molà s’anomena Associació Llacuna-Cases-MolÃ.
Una catena pot estar formada per tres classes de sòls, els de la part proximal, els de la part mitjana i els de la part distal o basal. En un mapa amb suficient detall es poden establir tres unitats cartogrà fiques (consociacions), però, si l’escala és menys detallada o l’amplada ocupada per cada classe de sòl en el vessant és petita, es representaran agrupades en una associació. Molts mapes a escala 1: 100.000 presenten associacions, mentre que els mapes a escala 1:25.000 poden presentar consociacions.
En les cartografies de sòls basades en la WRB, una associació de sòls és una unitat cartogrà fica en la qual dues o més classes de sòls es presenten segons una pauta tan intricada que no es poden separar a l’escala representada, encara que sà que seria possible diferenciar-les i delimitar-les de forma separada en un mapa d’escala més detallada. Per exemple, una associació de sòls en què predominin els Dystric Regosol i els Dystric Cambisol es denomina amb els noms de les dues classes de sòls separades pel signe més: Dystric Regosol+Dystric Cambisol. | V. t.: catena f., delineació f., inclusió cartogrà fica c. nom. f., sòl dissÃmil c. nom. m., sòl sÃmil c. nom. m., unitat cartogrà fica composta c. nom. f. | en soil association | es asociación de suelos | fr association de sols | gl asociación de solos |
|
atles de sòls c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | Col·lecció de mapes i altres documents cartogrà fics de sòls que es presenten relligats en forma de llibre o en format digital, i que tenen una finalitat cientÃfica i didà ctica.
L’Instituto Geográfico Nacional d’Espanya ha editat l’Atlas Nacional de España, en el qual la secció II, grup 7 està dedicada a l’edafologia. Els atles de sòls dels diferents continents han estat editats per la FAO i la Comissió Europea. | V. t.: Atles de Sòls d’Europa n. pr. m. | en soil atlas | es atlas de suelos | fr atlas de sols | gl atlas de solos |
|
Atles de Sòls d’Europa n. pr. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | Col·lecció de mapes i altres documents cartogrà fics de sòls d’Europa que es presenten relligats en forma de llibre o en format digital, i que tenen una finalitat cientÃfica i didà ctica.
Es va publicar el 2005, sota la coordinació de la Xarxa Europea d’Oficines de Sòls i la Comissió Europea. Utilitza com a classificació de referència la WRB. A Europa s’han definit vint-i-quatre grups de sòls de referència en el primer nivell i cent cinquanta unitats de sòls en el segon nivell, a més de sis unitats de cobertures de no sòl. Vegeu: atles de sòls; World Reference Base for Soil Resources; grup de sòls de referència; mapa de sòls; mapa de sòls d’Europa. | V. t.: atles de sòls c. nom. m., World Reference Base for Soil Resources n. pr. f., grup de sòls de referència c. nom. m., mapa de sòls c. nom. m., mapa de sòls d’Europa c. nom. m. | en Soil Atlas of Europe | es Atlas de Suelos de Europa | fr Atlas de Sols d’Europe | gl Atlas de Solos de Europa |
|
avaluació de sòls de Storie c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Sin. pref.: Ãndex de Storie c. nom. m. | en Storie Index Soil Rating | es evaluación de suelos de Storie | fr évaluation des sols de Storie | gl avaliación de solos de Storie |
|
|
|