Diccionari General DCT

Cerca temperament a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

temperament m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

altres disciplines mèdiques/sanitàries

conceptes generals i de suport

Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home, la primacia de cadascun dels quals sobre els altres determina, respectivament, les formes temperamentals del sanguini, del flegmàtic, del limfàtic i del biliós. Correspon d’alguna manera a l’actual concepte de biotip.

temperament m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

conceptes generals i de suport

psicologia

Forma característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi. A diferència del caràcter —que representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable.

temperament m.

Diccionari de ramaderia

ramaderia

Conjunt de reaccions habituals d’un animal amb l’entorn, que solen derivar de la seva constitució psíquica.

es temperamento m.

temperament biliós m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis seria un factor dominant. Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat però roman en el llenguatge popular. Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres, preocupats i caracteritzats per la presència d’unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses.

Sin. compl.: temperament colèric

temperament ciclotímic m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament que sol donar-se en els biotips pícnics; es caracteritza per la sociabilitat i el sentit pràctic, la fàcil comunicació amb el món i la tendència a l’oscil·lació entre l’eufòria i la depressió.

temperament colèric m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Manera d’ésser caracteritzada per la presència d’unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses. Antigament, també se’n deia colèric d’un dels quatre humors corporals.

temperament esquizotímic m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament, no patològic, en què es dóna una preponderància de la vida interior, de la qual resulta una fredor i un desinterès aparents envers la realitat externa. Sol donar-se en els biotips astènic o leptosomàtic.

temperament limfàtic m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament caracteritzat per la passivitat i el to afectiu indolent. Sol donar-se en subjectes de pell clara, amb tendència a l’obesitat, hipotensos i amb laxitud general dels teixits.

Sin. compl.: temperament flegmàtic

temperament nerviós m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament caracteritzat per una gran emotivitat i excitabilitat, activitat o susceptibilitat a qualsevol estímul del sistema nerviós, taquicàrdia i inestabilitat psicosomàtica.

temperament sanguini m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

psicologia

semiologia

Temperament que indica una gran vitalitat i que somàticament és representat per una complexió robusta, pols fort, venes plenes, etc. que indica una bona irrigació sanguínia i tendència a la hipertensió.