|
|
| autotransfusió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | hematologia i hemoterà pia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Mètode d’urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals dels sistema circulatori. Això s’aconsegueix comprimint amb un embenat els punts més distals del sistema (braços i cames) reduint aixà el continent. Pot ésser emprat en casos de pèrdua de molta sang (accidents, hemorrà gies internes, etc.), en espera d’atenció mèdica. |
|
| exsanguinotransfusió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Substitució de la sang d’un malalt per la d’un donador sa. Consisteix en l’extracció de la sang del malalt alhora que, en la mateixa quantitat, hom li injecta la del donador. |
|
| hepatitis transfusional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | microbiologia i patologia infecciosa | | semiologia | | Hepatitis per virus B, C o no A no B apareguda a conseqüència d’una transfusió de sang total o d’algun component hemà tic. |
|
| immunotransfusió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | Transfusió de sang o de sèrum procedents d’un donador prèviament immunitzat amb l’agent etiològic de la malaltia del pacient o d’una persona que hagi passat recentment la mateixa malaltia. |
|
| nefrosi transfusional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | malalties i sÃndromes | | nefrologia | | urologia | | Nefrosi que és produïda per la transfusió de sang incompatible. Es caracteritza per la repleció de tot el nefró per hemoglobina, i es manifesta per anúria. | | Sin. compl.: nefritis transfusional |
|
| púrpura posttransfusional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | semiologia | | Reacció adversa a la transfusió de plaquetes que es manifesta per trombocitopènia, desenvolupada entre 7 i 10 dies després d’haver-se efectuat i observada preferentment en les dones. En el sèrum del receptor hom detecta anticossos antitrombocÃtics especÃfics i l’antigen més sovint identificable és HPA-1a, que és al receptor de la glicoproteïna IIIa de les plaquetes. La trombocitopènia és deguda a la formació d’anticossos que reaccionen amb les plaquetes del donador i del receptor. |
|
| reacció hemolÃtica transfusional aguda f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | semiologia | | Reacció hemolÃtica consecutiva a una transfusió sanguÃnia consistent en la destrucció rà pida de les hematies transfoses per anticossos del receptor, que s’acompanya de l’activació dels mediadors de la inflamació de la coagulació sanguÃnia. Les aglutinines ABO són responsables de la major part d’aquestes reaccions, per bé que a vegades són els al·loanticossos dirigits contra altres antÃgens eritrocÃtics, és a dir, dels grups Rh, Kell, Duffy, els que provoquen l’hemòlisi. Es manifesta per l’aparició sobtada de febre, calfreds, hipotensió, taquicà rdia, taquipnea, dolors torà cic, abdominal i lumbar, opressió precordial, vòmits, diarrea i hemoglobinúria. Els immunocomplexos que provoquen l’hemòlisi poden comprometre, en els casos greus, la funció renal i produir una insuficiència renal aguda. Els factors tissulars alliberats per les hematies poden desencadenar una coagulació intravascular disseminada. |
|
| reacció hemolÃtica transfusional tardana f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | malalties i sÃndromes | | Reacció hemolÃtica secundà ria a una transfusió sanguÃnia d’aparició retardada. Es presenta en malalts prèviament sensibilitzats als al·loantÃgens eritrocÃtics que ofereixen una detecció selectiva d’al·loanticossos negativa, a causa del descens de la concentració sèrica d’aquests anticossos que pot presentar-se amb el temps fins a fer-se indetectable en les proves de comptabilitat. Una nova transfusió d’hematies que posseeixen l’antigen corresponent desencadena una resposta anamnèstica que provoca la formació d’al·loanticossos que s’uneixen a les hematies transfoses. Es caracteritza per una caiguda, aparentment inexplicable, de la concentració d’hemoglobina al cap de 4 a 10 dies de la transfusió, associada, a vegades, amb icterÃcia i febre, bé que en molts casos d’hemòlisi és tan lenta que clÃnicament és imperceptible. |
|
| reacció transfusional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | malalties i sÃndromes | | Qualsevol de les reaccions adverses a la transfusió sanguÃnia: reacció hemolÃtica transfusional (aguda i tardana), reacció transfusional febril no hemolÃtica, reacció transfusional anafilà ctica i reacció transfusional al·lèrgica. Altres efectes adversos de les transfusions, no etiquetables com a reaccions transfusionals, són la malaltia de l’empelt contra l’hoste, la lesió pulmonar aguda relacionada amb la transfusió sanguÃnia, la púrpura posttransfusional, les complicacions infeccioses (virus de l’hepatitis C, virus de l’hepatitis B, virus de la immunodeficiència humana, citomegalovirus, virus limfòtrop de cèl·lules T humanes de tipus I, parvovirus B-19, bacteris gramnegatius de les espècies de Yersina i Psedomonas, parà sits del paludisme, babesiosi i tripanosomosi), etc. |
|
| reacció transfusional al·lèrgica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | hematologia i hemoterà pia | | immunologia | | Reacció transfusional lleu caracteritzada per l’aparició d’urticà ria aguda, sense febre ni manifestacions anafilà ctiques, atribuïble a una al·lèrgia a les proteïnes del plasma del donador o a la histamina alliberada durant la conservació de la sang. |
|
|
|