|
accident vascular cerebral m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anatomia patològica | angiologia | cardiologia | neurologia | Episodi agut d’afectació de la circulació cerebral. Els mecanismes etiopatogènics són la isquèmia cerebral focal, la trombosi venosa cortical o subcortical, l’encefalopatia hipertensiva, la isquèmia cerebral global, l’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica, l’hemorrà gia subaracnoïdal, els angiomes cerebral i les malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernoses, malformacions arteriovenoses). La isquèmia cerebral focal pot ésser causada per una trombosi arterial (arteriosclerosi, arteriopaties o arteritis inflamatòries, vasculitis, arteritis per fà rmacs) o per un embolisme cardÃac (valvulopaties, arÃtmies). La trombosi venosa cortical o subcortical pot ésser d’origen infecciós (meningitis bacteriana) o no infecciós (malnutrició, deshidratació, policitèmia, coagulopatia per anovulatoris o obstètrica, sÃndromes paraneoplà stiques). L’encefalopatia hipertensiva pot ésser de presentació aguda o subaguda i ocorre en malalts amb hipertensió arterial greu. La isquèmia cerebral global es presenta en l’aturada cardÃaca i els quadres clÃnics després del coma inicial oscil·len entre l’amnèsia amb recuperació progressiva fins a estats vegetatius crònics. La isquèmia medul·lar es produeix per lesions isquèmiques de l’aorta que interrompen el flux sanguini de les artèries radiculars (trombosi, aneurisma). L’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica o hematoma cerebral no traumà tic és causada per la ruptura de microaneurismes, anomenats de Charcot i Bouchard, que es produeixen en la hipertensió arterial crònica, o bé per anomalies vasculars (angiomes, aneurismes, telangièctasis, aneurismes micòtics de l’endocarditis bacteriana), vasculitis, amiloïdosi, dià tesis hemorrà giques, metà stasis cerebrals vascularitzades (melanomes), hemorrà gies per drogues (cocaïna, amfetamines), traumatismes cranioencefà lics. Les hemorrà gies subaracnoïdals són originades per traumatismes cranials, per l’extensió subaracnoïdal d’un hematoma cerebral intraparenquimà tic, per aneurismes cerebrals, per malformacions arteriovenoses, per vasculitis, per dià tesis hemorrà giques, infeccions, tumors sagnants, hipertensió arterial, etc. Els aneurismes cerebrals poden ésser seculars (anomalia del teixit elà stic de les artèries), micòtics (embolisme sèptic a partir d’una endocarditis) i arterioscleròtics. Les manifestacions clÃniques depenen del territori on es produeix la disminució del flux cerebral i de l’extensió i de la intensitat de la isquèmia. | Sin. compl.: accident cerebrovascular agut, apoplexia, atac de feridura, feridura, ictus, ictus apoplèctic, ictus cerebral, mal de Sant Joan, xoc apoplèctic | V.: ictus cerebral establert m. | de Apoplexie, Gehirnschlag, Schlaganfall | en apoplexy, stroke | es apoplejÃa | fr apoplexie | it apoplessia |
|
accident vascular transitori m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | angiologia | neurologia | Accident vascular cerebral que dura menys de 24 hores, habitualment d’origen isquèmic, i que constitueix el 10-25 % de tots els accidents vasculars cerebrals. | Sin. compl.: ictus cerebral transitori, isquèmia cerebral transitòria |
|
algiovascular adj. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | angiologia | neurologia | Relatiu o pertanyent a canvis vasculars resultants d’un estÃmul dolorós. |
|
angioendotelioma papil·lar endovascular maligne m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | angiologia | dermatologia | oncologia i radioterà pia | pediatria | Tumor extremament rar que es presenta en la infà ncia, localitzat a la pell o les parts toves, caracteritzat per mamellons papil·lars delimitats per cèl·lules endotelials grosses situades dins d’estructures vasculars dilatades, algunes de les quals tenen una configuració glomerular. A vegades presenta metà stasi, però en general el pronòstic és favorable, malgrat la malignitat. També és anomenat tumor de Dabska. | Sin. compl.: tumor de Dabska |
|
aparell vasomotor m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | angiologia | neurologia | òrgans i sistemes | Mecanisme neuromuscular que controla la dilatació i la constricció dels vasos sanguinis. |
|
aranya vascular f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anatomia patològica | angiologia | dermatologia | hematologia i hemoterà pia | Neoformació vascular petita de la pell de la cara, del coll i part superior del tronc i dels membres superiors, que recorda la forma d’una aranya, constituïda per un node arteriolar central, discretament elevat i punctiforme, del qual surten branques vasculars delicades. Pot ésser única o múltiple. Es presenta en malalties hepà tiques (cirrosi, hepatocarcinoma) i en la sÃndrome de CREST. Hom pot observar nombroses aranyes vasculars eruptives durant l’embarà s amb remissió després del part. En infants pot presentar-se com a lesió aïllada al dors de les mans, avantbraços i cara, sense transcendència patològica. | Sin. compl.: angioma d’aranya, angioma estrellat, mola d’aranya, nevus araneus, nevus aracnoide, nevus aranya, nevus d’asterisc, telangièctasi d’aranya |
|
|
|