|
|
| anastomosi arteriovenosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | cirurgia | | traumatologia i ortopèdia | | Comunicació artificial (per cirurgia, traumatisme, etc.) entre una artèria i una vena. |
|
| anastomosi arteriovenosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | cirurgia | | Comunicació directa d’una arteriola i una vènula de manera que la sang no passa per la xarxa capil·lar. |
|
| anestèsia intravenosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | angiologia | | farmacologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Anestèsia general obtinguda per mitjà de fà rmacs diversos d’acció sobre el sistema nerviós central, administrats per via endovenosa. És emprada habitualment per a iniciar l’anestèsia amb comoditat i rapidesa (inducció anestèsica). Combinada amb l’anestèsia inhalatòria, també s’utilitza per al manteniment de l’anestèsia general de poca durada. Els fà rmacs emprats són els barbiturats (tiopental, tiamilal, metohexital), els opioides (fentanil, sulfentanil, alfentanil), les bezodiazepines (diazepam, midozolam, lorazepam) i altres fà rmacs diversos (cetamina, etomidat, propofol, droperidol). Un altre grup de fà rmacs no pròpiament anestèsics, bé que usats extensament en anestèsia general, són els relaxants musculars o blocadors neuromusculars, administrats per via endovenosa, els quals proporcionen una relaxació de la musculatura estriada, molt útil abans d’efectuar la intubació endotraqueal i per tal de mantenir la debilitació muscular en intervencions quirúrgiques abdominals o bé que durin més de dues hores. Els relaxants musculars es classifiquen en despolaritzants (succinilcolina), no despolaritzants d’acció llarga (tubocurarina, metocurina, doxacuri, pancuroni, pipecuroni, gal·lamina), no despolaritzants d’acció intermèdia (atracuri, vecuroni, rocuroni) i no despolaritzants d’acció curta (mivacuri). Altres fà rmacs emprats són els inhibidors de la colinesterasa, els quals anul·len els efectes dels relaxants musculars no despolaritzants: neostigmina, piridostigmina, edrofoni, fisostigmina. | | Sin. compl.: narcosi intravenosa |
|
| anestèsia regional intravenosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | angiologia | | farmacologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Anestèsia regional de l’extremitat superior o de l’extremitat inferior obtinguda mitjançant la injecció intravenosa d’un anestèsic local, mentre hom oclou la circulació sanguÃnia del membre amb un manegot inflable. Els anestèsics locals més emprats en aquest procediment són la lidocaïna o la prilocaïna. L’anestèsia s’inicia molt rà pidament, amb relaxació profunda dels músculs estriats, i la seva durada depèn del temps que el torniquet romangui inflat. Hi ha un cert risc de toxicitat isquèmica en el moment que es desinfli el manegot isquemiant i entri en circulació sanguÃnia l’anestèsic local acumulat en l’extremitat, principalment en la inferior. | | Sin. compl.: anestèsia de Bier, blocatge anestèsic de Bier, mètode de Bier |
|
| angiografia digital intravenosa de substracció f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | sigla: DIVAS | | angiologia | | cardiologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Angiografia que associa la tècnica radiològica de subtracció d’imatges amb el tractament computat de la imatge, la qual cosa permet eliminar la visió de l’os i de les parts toves, i oferir imatges exclusives de l’arbre vascular. El seu ús es restringeix a l’estudi de l’estenosi dels troncs supraaòrtics i a la hipertensió vasculorenal. | | en digital intravenous angiography substraction |
|
| angioma arteriovenós cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | embriologia | | neurologia | | Malformació arteriovenosa congènita del cervell, constituïda per la persistència de vasos sanguinis embrionaris en forma de cabdells vasculars dilatats, amb una o diverses artèries nutrients i venes de drenatge engruixides. Poden produir una compressió de les estructures adjacents, una isquèmia pel furt del flux sanguini del territori corresponent o una hemorrà gia per ruptura. |
|
| angioma venós m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | neurologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Col·lecció de venes dilatades observada tÃpicament en la substà ncia blanca dels hemisferis cerebrals o cerebel·losos. La convergència radial dels seus vasos ectà tics en una variça central forneix, en moltes d’aquestes lesions, el diagnòstic angiogrà fic de la imatge de cap de Medusa. Per bé que es tracta de la malformació vascular més freqüent del sistema nerviós central, és excepcional que provoqui una hemorrà gia intracranial o qualsevol mena de sÃmptoma. |
|
| angle venós de Pirogov m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia | | angiologia | | Angle recte obert cap a dalt i enfora constituït en unir-se les venes jugular interna i subclà via. Hi desemboquen la jugular externa, la jugular anterior, el conducte torà cic a l’esquerra i la vena limfà tica major a la dreta. Correspon al punt en què la vora externa del múscul esternoclidomastoïdal s’insereix en la clavÃcula. | | Sin. compl.: angle de Pirogov |
|
|
|