Diccionari General DCT

Cerca angina a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

alangina f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

farmacologia

miscel·lània

Alcaloide de color groguenc obtingut d’una planta de l’Índia, l’espècie Alangium lamarckii. Les arrels d’aquesta planta han estat emprades pel seu efecte emètic, antipirètic, purgant i diürètic.

angina f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

gastroenterologia

Qualsevol dolor constrictiu, especialment el localitzat a la regió precordial o a l’abdomen, que correntment s’acompanya d’angoixa i de sensació de mort imminent; angor.

de Angina

en angina

es angina

fr angine

it angina

angina f.

Diccionari de ramaderia

ramaderia

Malaltia dels animals de peu rodó que provoca la inflamació de les primeres vies respiratoriodigestives.

es angina f.

angina agranulocitòtica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

odontoestomatologia

Antiga denominació de Schultz per a designar la ulceració necròtica de les amígdales palatines en el curs d’una agranulocitosi. S’acompanya d’úlceres necròtiques del paladar, la llengua i la paret posterior de la faringe.

angina d’esforç f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

angiologia

cardiologia

farmacologia

Angina de pit provocada per un exercici físic. De caràcter breu, desapareix en interrompre l’activitat que l’ha ocasionada o bé amb l’administració de nitroglicerina. Hom en distingeix tres varietats: inicial, progressiva i estable.

angina de decúbit f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

angiologia

cardiologia

Angina de pit que apareix en adoptar el decúbit o al cap de pocs moments de fer-ho, atribuïda a l’efecte de l’afluència venosa vers el cor dret procedent de la meitat inferior del cos, que obliga el malalt a seure o incorporar-se, i efectuar o no algunes respiracions profundes. És una situació clínica ben peculiar.

Sin. compl.: fenomen del primer decúbit de Lian

angina de Ludwig f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

malalties i síndromes

microbiologia i patologia infecciosa

odontoestomatologia

semiologia

Flegmó difús sèptic del sòl de la boca, d’origen dental, generalment d’una infecció de l’arrel de la tercera molar, produït d’ordinari per bacteris anaerobis no esporulats. El focus inflamatori s’escau per sobre del múscul milohioïdal, per sota de la mucosa gingivolingual, envoltant la glàndula sublingual. Es tracta d’una malaltia greu, actualment poc freqüent, caracteritzada per un inici brutal amb alteració de l’estat general, febre, trastorns de la masticació i de la deglució, empastament de la regió suprahioïdal, llengua elevada, rebutjada cap endarrere i gairebé immòbil, i manifestacions doloroses pràcticament inexistens. Ha representat clàssicament una indicació de desbridament urgent.

Sin. compl.: cinànquia tifoïdal, flegmó difús del sòl de la boca, malaltia de Gensoul

angina de pit f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

angiologia

cardiologia

semiologia

Dolor constrictiu i opressiu de la regió toràcica, en forma d’episodis d’iniciació gradual, que evolucionen ràpidament vers una intensitat màxima i desapareixen progressivament en un interval de temps d’un a deu minuts, relacionat amb una isquèmia miocardíaca transitòria. Pot localitzar-se a les regions esternal o precordial i l’epigastri, amb irradiació preferent a la superfície interna del braç esquerre (territori del nervi cubital) o bé al coll, l’abdomen o tots dos braços. S’acompanya d’una sensació angoixosa de mort imminent (angor animi), que obliga a la reducció màxima de l’activitat. Hom en distingeix tres varietats: angina d’esforç, angina de repòs i angina mixta, atenent les circumstàncies en què apareix el dolor anginós.

Sin. compl.: angina de Heberden, angina cordis, asma d’Elsner, asma de Heberden, cardiagra, estenocàrdia, esternàlgia, malaltia de Heberden, malaltia de Rougnon-Heberden, neuràlgia cardíaca

de Stenokardie

en stenocardia

es estenocardia

fr sténocardie

it stenocardia

la angor cordis, angor pectoris

angina de Prinzmetal f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

cardiologia

semiologia

Varietat d’angina de repòs caracteritzada per una elevació del segment ST de l’electrocardiograma que apareix durant els episodis anginosos, modificació electrocardiogràfica, per altra banda, transitòria. A vegades les crisis d’angina s’acompanyen d’arítmies (extrasistòlia, taquicàrdia ventricular, blocatge auriculoventricular) i poden conduir a un infart de miocardi o a una mort sobtada. És necessari efectuar una coronariografia, per tal de demostrar la possible existència d’arteriosclerosi coronària.

Sin. compl.: angina variant, angina variant vasospàstica

angina de repòs f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

cardiologia

semiologia

Angina de pit que es presenta espontàniament, sense relació amb l’activitat física. De durada variable, a vegades els episodis es prolonguen força i la situació clínica s’assembla a l’infart de miocardi. Una varietat n’és l’angina de Prinzmetal.