|
|
| abscés cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterà pia | | microbiologia i patologia infecciosa | | neurologia | | Procés supuratiu focal situat a l’interior del parènquima cerebral, com a resultat d’una infecció per contigüitat a partir d’un focus pròxim, o per via hematogènica, des d’un focus distant. Les causes són molt diverses: otomastoïditis crònica, infeccions periodòntiques, sinusitis paranasal crònica, processos supuratius pulmonars, abscés secundari a traumatismes cranials oberts o a cirurgia cranial, sèpsia, endocarditis bacteriana, etc. En alguns casos hi ha una associació amb una cardiopatia congènita, especialment la tetralogia de Fallot. Els microorganismes responsables són estreptococs, bacils gramnegatius anaerobis, estafilococ daurat, bacteroides, pròteus, etc. | | Sin. compl.: piocefà lia |
|
| accident vascular cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | cardiologia | | neurologia | | Episodi agut d’afectació de la circulació cerebral. Els mecanismes etiopatogènics són la isquèmia cerebral focal, la trombosi venosa cortical o subcortical, l’encefalopatia hipertensiva, la isquèmia cerebral global, l’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica, l’hemorrà gia subaracnoïdal, els angiomes cerebral i les malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernoses, malformacions arteriovenoses). La isquèmia cerebral focal pot ésser causada per una trombosi arterial (arteriosclerosi, arteriopaties o arteritis inflamatòries, vasculitis, arteritis per fà rmacs) o per un embolisme cardÃac (valvulopaties, arÃtmies). La trombosi venosa cortical o subcortical pot ésser d’origen infecciós (meningitis bacteriana) o no infecciós (malnutrició, deshidratació, policitèmia, coagulopatia per anovulatoris o obstètrica, sÃndromes paraneoplà stiques). L’encefalopatia hipertensiva pot ésser de presentació aguda o subaguda i ocorre en malalts amb hipertensió arterial greu. La isquèmia cerebral global es presenta en l’aturada cardÃaca i els quadres clÃnics després del coma inicial oscil·len entre l’amnèsia amb recuperació progressiva fins a estats vegetatius crònics. La isquèmia medul·lar es produeix per lesions isquèmiques de l’aorta que interrompen el flux sanguini de les artèries radiculars (trombosi, aneurisma). L’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica o hematoma cerebral no traumà tic és causada per la ruptura de microaneurismes, anomenats de Charcot i Bouchard, que es produeixen en la hipertensió arterial crònica, o bé per anomalies vasculars (angiomes, aneurismes, telangièctasis, aneurismes micòtics de l’endocarditis bacteriana), vasculitis, amiloïdosi, dià tesis hemorrà giques, metà stasis cerebrals vascularitzades (melanomes), hemorrà gies per drogues (cocaïna, amfetamines), traumatismes cranioencefà lics. Les hemorrà gies subaracnoïdals són originades per traumatismes cranials, per l’extensió subaracnoïdal d’un hematoma cerebral intraparenquimà tic, per aneurismes cerebrals, per malformacions arteriovenoses, per vasculitis, per dià tesis hemorrà giques, infeccions, tumors sagnants, hipertensió arterial, etc. Els aneurismes cerebrals poden ésser seculars (anomalia del teixit elà stic de les artèries), micòtics (embolisme sèptic a partir d’una endocarditis) i arterioscleròtics. Les manifestacions clÃniques depenen del territori on es produeix la disminució del flux cerebral i de l’extensió i de la intensitat de la isquèmia. | | Sin. compl.: accident cerebrovascular agut, apoplexia, atac de feridura, feridura, ictus, ictus apoplèctic, ictus cerebral, mal de Sant Joan, xoc apoplèctic | | V.: ictus cerebral establert m. | | de Apoplexie, Gehirnschlag, Schlaganfall | | en apoplexy, stroke | | es apoplejÃa | | fr apoplexie | | it apoplessia |
|
| anestèsia cortical cerebral f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | neurologia | | semiologia | | Conjunt d’alteracions de la sensibilitat observada en les lesions del còrtex cerebral del lòbul parietal. Hom observa sÃndromes d’hemihipoestèsia, a vegades segmentà ries, que afecten una sola extremitat, i à dhuc adopten la distribució radicular (anestèsia pseudoradicular d’origen central). S’associa amb parestèsies i a vegades amb dolor, en forma de descà rregues parestèsiques molt intenses (epilèpsia sensitiva). |
|
| anestèsia de les lesions del tronc cerebral f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | neurologia | | semiologia | | Hemianestèsia alterna (anestèsia contralateral de la meitat del tronc i extremitats i anestèsia homolateral de la meitat de la cara), si la lesió se situa en la porció inferior de la protuberà ncia anular o en el bulb raquidi, seu del nucli d’origen del trigemin, o bé hemianestèsia contralateral de tota la meitat del cos, si la lesió rau per sobre del dit nucli (porció superior de la protuberà ncia o peduncle cerebral). Segons si les vies de la sensibilitat termodolorosa o de la sensibilitat profunda resten afectades o no, existirà una dissociació siringomièlica o bé tabètica. |
|
| aneurisma cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | neurologia | | semiologia | | Aneurisma desenvolupat en una artèria del cervell. Hom en distingeix tres classes: arterioscleròtic, sacular i micòtic. L’aneurisma arterioscleròtic és ordinà riament fusiforme i pot produir la compressió de les estructures del seu voltant. L’aneurisma sacular és d’origen congènit, degut a un defecte del desenvolupament de la túnica Ãntima i de les fibres elà stiques de l’artèria corresponent, i pot associar-se amb la poliquistosi renal, amb la displà sia fibromuscular o amb la coartació aòrtica; es localitza gairebé sempre a la part anterior del polÃgon arterial de Willis, al territori de les artèries comunicants anterior i posterior i al naixement de l’artèria cerebral mitjana, i pot ésser múltiple. L’aneurisma micòtic s’origina per una embòlia sèptica procedent d’una endocarditis bacteriana, i es localitza sovint en el territori distal de l’artèria cerebral mitjana. Cadascun d’aquests aneurismes, generalment asimptomà tics, poden trencar-se i produir una hemorrà gia subaracnoïdal. |
|
| angioma arteriovenós cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | embriologia | | neurologia | | Malformació arteriovenosa congènita del cervell, constituïda per la persistència de vasos sanguinis embrionaris en forma de cabdells vasculars dilatats, amb una o diverses artèries nutrients i venes de drenatge engruixides. Poden produir una compressió de les estructures adjacents, una isquèmia pel furt del flux sanguini del territori corresponent o una hemorrà gia per ruptura. |
|
| anòxia cerebral f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | neurologia | | semiologia | | Hipòxia intensa i prolongada del cervell que provoca una encefalopatia anoxicoisquèmica greu amb lesions corticals difuses i irreversibles. Es presenta habitualment en les circumstà ncies en què no es restableix la circulació cerebral entre 3 i 5 minuts. Alguns malalts moren (sÃndrome de la mort cerebral), mentre que d’altres romanen en un estat vegetatiu. |
|
| anus cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia | | neurologia | | Depressió o fosseta circular de la vora posterior del tercer ventricle, en el fons de la qual s’obre l’aqüeducte de Silvi. | | Sin. compl.: anus de Bartholin | | la aditus ad aquaeductum cerebri |
|
| artèria cerebral anterior f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | neurologia | | òrgans i sistemes | Origen, caròtide interna a l’extremitat interna del solc cerebral lateral; branques, estriatal interna, orbità ria (inferior), prefrontal (anterior), posterior mitjana, la comunicant anterior uneix les dues cerebrals anteriors a la cissura longitudinal; distribució, orbità ria, frontal i còrtex parietal, nucli caudat, putamen, globus pà l·lid, cà psula interna, cos callós i lòbul olfactori.
Vegeu Taula de les artèries. |
|
|
|