|
|
| fons d’ull de la hipertensió arterial m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | cardiologia | | semiologia | | Aspecte que ofereix el fons de l’ull en la malaltia hipertensiva. En una primera fase o fons d’ull hipertensiu hom detecta l’existència d’artèries amb brillantor de fil de coure o fil d’argent, trajectes anòmals dels vasos caracteritzats per formes d’omega de Bonnet, signes d’encreuament de Gunn i deflexió o desplaçament de les venes (signe de Salus), tortuositat de les venes paramaculars en forma de tirabuixó (signe de Guist), etc. En la fase de retinopatia hipertensiva predominen, conjuntament amb els signes anteriors, els focus isquèmics, les hemorrà gies retinals en forma de flama, els dipòsits lipÃdics (imatge d’estrella macular) i l’estasi papil·lar (neuroretinopatia hipertensiva). |
|
| gastropatia de la hipertensió portal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | malalties i sÃndromes | | Èctasi difús dels vasos de la mucosa del cos i de l’antre gà strics, sense signes inflamatoris, que es presenta en alguns malalts d’hipertensió portal. Es manifesta en forma d’hemorrà gia aguda o bé en forma de pèrdues ocultes i anèmia ferropènica. |
|
| hipertensió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | Augment de la pressió d’alguns lÃquids orgà nics. Especialment, augment de la pressió de la sang dins les artèries. | | de Hochdruck, Hypertension | | en hypertension | | es hipertensión | | fr hypertension | | it ipertensione |
|
| hipertensió arterial f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | sigla: HTA | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | Augment de les pressions arterial sistòlica o diastòlica o d’ambdues, observat després de tres determinacions separades, com a mÃnim, per una setmana, amb una mitjana de pressió arterial diastòlica igual o superior a 90 mmHg i una pressió sistòlica igual o superior a 140 mmHg, en un adult més gran de 18 anys. El diagnòstic també es fa evident si en una sola determinació hom obté xifres de tensió sistòlica iguals o superiors a 210 mmHg i una tensió diastòlica igual o superior a 120 mmHg. Des d’un punt de vista histopatològic, hom pot observar hipertròfia vascular, degeneració hialina, necrosi fibrinoide i plaques d’ateroma en els vasos arterials, i en malalts d’edat avançada una calcificació de la túnica mitjana de les artèries. Les complicacions de la malaltia deriven de les alteracions vasculars en el ronyó, cor i sistema nerviós central: insuficiència renal, hipertròfia del ventricle esquerre, fallida ventricular esquerra, insuficiència cardÃaca congestiva, infart de miocardi, encefalopatia hipertensiva, infart cerebral, infarts lacunars, aneurismes de Charcot-Bouchard (dilatacions aneurismals per degeneració hialina de les artèries dels nuclis basals, del tà lem òptic i de la cà psula interna, causants d’hemorrà gies cerebrals), etc. Les malalties freqüentment associades són l’arteriosclerosi, la diabetis, la hipercolesterolèmia, l’obesitat, la gota, com també el tabaquisme. Hom distingeix conceptualment dues grans formes clÃniques: hipertensió essencial i hipertensions secundà ries (hipertensió renal, hipertensió endocrina). La hipertensió arterial de la vellesa constitueix una modalitat clÃnica especial. |
|
| hipertensió arterial benigna f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | Qualsevol tipus d’hipertensió que no reuneixi els criteris de la fase maligna. La denominació és inadequada, car l’elevació crònica de les tensions sistòlica o diastòlica sempre comporta un risc de complicacions cardiovasculars, neurològiques o renals. |
|
| hipertensió arterial de la vellesa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | geriatria | | malalties i sÃndromes | | Hipertensió arterial, generalment sistòlica amb tensió diastòlica inferior als 90 mmHg, que hom observa sovint a partir dels 60 anys d’edat. Constitueix un factor de risc de la coronariopatia isquèmica i de l’accident vascular cerebral. |
|
| hipertensió arterial endocrina f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | endocrinologia i nutrició | | malalties i sÃndromes | | Cadascuna de les hipertensions provocades per una alteració endocrina. Pot tractar-se d’una hiperfunció corticosuprarenal: sÃndrome de Cushing, hiperaldosteronisme primari, hiperplà sia suprarenal congènita per dèficit d’11-betahidroxilasa o de 17-alfahidroxilasa, ingestió excessiva de regalèssia o de carbenoxolona, ús tòpic prolongat de pomades de corticoides, etc. Una altra causa important és la hiperfunció de la medul·la suprarenal per un feocromocitoma. D’altres alteracions endocrines que poden provocar hipertensió són l’acromegà lia, l’hiperparatiroïdisme primari, el mixedema, l’hemangioendoteli oma secretor d’endotelina i l’ús d’anticonceptius orals. |
|
| hipertensió arterial essencial f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | Hipertensió arterial de causa desconeguda. Constitueix la causa més freqüent d’hipertensió, car només d’un 1 % a un 15 % de les hipertensions són secundà ries. Hom distingeix algunes varietats clÃniques: hipertensió limÃtrofa, hipertensió hiperadrenèrgica, hipertensió ortostà tica, hipertensió amb activitat de renina plasmà tica suprimida o bé augmentada. | | Sin. compl.: hiperpiesi, hipertensió arterial idiopà tica, hipertensió arterial primà ria | | de Hyperpiesie | | en hyperpiesis | | es hiperpiesis | | fr hyperpiésie | | it iperpiesia |
|
| hipertensió arterial maligna f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | Qualsevol tipus d’hipertensió caracteritzada per una tensió arterial molt elevada, amb xifres de pressió diastòlica sovint entre 130 mm i 170 mmHg, d’instauració rà pidament progressiva, hemorrà gies i exsudats retinals, i freqüentment amb edema de la papil·la òptica, associada histològicament a arteritis necrosant i degeneració fibrinoide. ClÃnicament es presenta sovint en forma d’encefalopatia hipertensiva, insuficiència cardÃaca, insuficiència renal, hematúria o microhematúria, cilindrúria, proteïnúria, poliúria, polidÃpsia, hiponatrèmia, hipopotassèmia, hiperreninèmia, hiperaldosteronisme secundari i alcalosi metabòlica. | | Sin. compl.: hipertensió arterial accelerada |
|
| hipertensió arterial renal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | malalties i sÃndromes | | nefrologia | | semiologia | | Hipertensió produïda per una malaltia renal parenquimatosa o dels vasos renals o per tumors secretors de renina. D’entre les nefropaties cal destacar la glomerulonefritis crònica, la nefroangiosclerosi, la nefropatia tubulointersticial crònica, la pielonefritis infecciosa crònica, les nefropaties heredità ries, les nefropaties per irradiació, la poliquistosi renal, la periarteritis nodosa, el lupus eritematós sistèmic, l’esclerodèrmia, la glomerulonefritis aguda i alguns tumors renals (nefroblastoma, tumor secretor de renina). La hipertensió per afectació dels vasos renals, anomenada hipertensió vasculorenal, és ocasionada per l’estenosi ateromatosa d’una artèria renal principal o d’alguna de les seves branques, per la displà sia fibromuscular, per una compressió extrÃnseca, trombosi, embòlia, etc. Els tumors secretors de renina són generalment hemangipericitomes o tumors de cèl·lules juxtaglomerulars, els quals produeixen un quadre de reninisme primari. Un cas especial el constitueix la retenció primà ria de sodi de les sÃndromes de Gordon i de Liddle. | | V.: displà sia f. |
|
|
|