Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (5 registres)
veureconducta d’importància menor (DJC)
 dret
veureConveni sobre aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics (DCA)
 ciències polítiques
veureimportància dels exopolisacàrids (DMCSC)
 components orgànics del sòl
veureimportància ecològica dels tèrmits (DMCSC)
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veurelloc d’importància comunitària (DMCSC)
 informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
Cerca importància a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

conducta d’importància menor c. nom. f.
Diccionari jurídic
dret
Conducta que, per l’escassa rellevància econòmica que té, no restringeix significativament la competència en el mercat en què es produeix.
Ex.: L’existència d’una conducta d’importància menor determina la inexistència d’un il·lícit, tant en la via administrativa como en la via civil.
Sin. compl.: conducta de minimis c. nom. f.
es conducta de menor importancia

Conveni sobre aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics n. pr. m.
Diccionari de les ciències ambientals
ciències polítiques
Conveni adoptat a Ramsar (Iran) el 1971 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN) i la UNESCO per a protegir els aiguamolls d’importància internacional, esp. com a hàbitat d’ocells aquàtics, mitjançant el qual els estats signants es comprometen a elegir com a mínim una zona humida per a incloure-la en un llistat d’aiguamolls d’interès internacional, promoure un ús equilibrat de totes les zones humides territorials, designar aiguamolls com a reserves naturals i consultar-se mútuament sobre l’execució de les obligacions contretes (esp. quan es comparteixen uns determinats aiguamolls o sistemes aquàtics). El Conveni va entrar en vigor el 1975, i el desembre de 1993 l’havien signat vuitanta estats i s’havien designat 651 llocs per a la llista, que cobrien 43,44 milions d’hectàrees. A partir del 1990 es va dotar d’un fons (Fons Ramsar per a la Conservació de les Zones Humides) per proporcionar assistència tècnica a les iniciatives en països en via de desenvolupament, i té, des del 1993, un procediment específic (Procediment Ramsar) per a ajudar les parts contractants a vigilar les zones humides amenaçades i a elaborar recomanacions per a gestionar-les, conservar-les i, si escau, restaurar-les.
Sin. compl.: Conveni de Ramsar n. pr. m.
en Convention on Wetlands of International Importance Especially as Waterfowl Habitat n. pr.
es Convenio sobre zonas húmedas de importancia internacional especialmente como hábitat de aves acuáticas n. pr. m.
fr Convention relative aux zones humides d’importance internationale particulièrement comme habitats de la sauvagine n. pr. f.

importància dels exopolisacàrids c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
components orgànics del sòl
La importància dels EPSs és que: 1) participen en la unió de partícules orgàniques i inorgàniques del sòl i contribueixen a la formació de microagregats en formar gels relativament estables; 2) a la rizosfera poden facilitar la unió de bacteris fixadors de nitrogen a les arrels de les plantes; 3) intervenen en la formació de biopel·lícules; 4) afavoreixen la concentració de nutrients i ions metàl·lics en la immediació de les cèl·lules; 5) poden afectar el comportament hidrològic de les crostes biològiques; 6) faciliten la nucleació i la biomineralització, per exemple, de carbonats i silicats.
V.: biopel·lícula microbiana c. nom. f., exopolisacàrid m., substàncies exopolimèriques extracel·lulars c. nom. f. pl.
en significance exopolysaccharide
es importancia de los exopolisacáridos
fr importance de exopolysaccharide
gl importancia dos exopolisacáridos
pt importância dos exopolissacarídeo

importància ecològica dels tèrmits c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Els tèrmits són presents en tots els continents, però les principals abundàncies es donen en ecosistemes tropicals, si bé també en regions subtropicals, semiàrides o àrides (regions de desert); en mitjans forestals, sabanes i estepes.
La seva importància ecològica resideix en què: 1) s’alimenten generalment de fusta morta i de residus orgànics del sòl, i són capaços de digerir compostos lignocel·lulòsics i cel·lulòsics amb ajuda de protozous i bacteris que habiten en simbiosi en el seu tub digestiu i que contribueixen a digerir la lignina i la cel·lulosa, o bé per associació simbiòtica amb fongs basidiomicets del gènere Termitomyces, que els tèrmits cultiven dins el termiter (jardins de fongs); 2) la degradació de la cel·lulosa comporta emissions de metà, CH4, si bé alguns estudis mostren que en els monticles, abans de la seva emissió a l’atmosfera, s’oxida la meitat del metà produït pels tèrmits. En aquest mecanisme de biofiltre ocult intervenen bacteris metanotròfics que viuen a les parets del monticle o al sòl de sota; 3) creen túnels i galeries i, per tant, remouen gran quantitat de sòl (bioturbació) que afecta la hidrologia i la mobilització de nutrients al sòl.
V.: bioturbació f., isòpter m., tèrmits m. pl., termiter m.
en ecological importance of termites
es importancia ecológica de las termitas
fr importance écologique des termites
gl importancia ecolóxica dos térmites
pt importância ecológica dos térmitas

lloc d’importància comunitària c. nom. m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
sigla: LIC
informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
Espai del conjunt d’un territori o de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció d’un país, incloses la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, que contribueix de forma apreciable al manteniment o, si escau, al restabliment de l’estat de conservació favorable dels tipus d’hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies d’interès comunitari en la seva àrea de distribució natural.
A Espanya, els llocs d’importància comunitària es defineixen a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, que deriva de la transposició de la Directiva d’hàbitats de la Comissió Europea, la qual imposa l’obligació jurídica d’evitar el deteriorament dels llocs de la Xarxa Natura 2000 i aprova les llistes de llocs d’importància comunitària per a les diferents regions biogeogràfiques de la Unió Europea, a proposta dels estats membres.
en place of community importance
es lugar de importancia comunitaria
fr lieu d’importance communautaire
gl lugar de importancia comunitaria