|
|
| alopècia temporal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | traumatologia i ortopèdia | | Alopècia reversible produĂŻda per una lesiĂł exògena o endògena i transitòria sobre els fol·licles pilosos en fase d’anagen. L’etiologia Ă©s mĂşltiple: alopècia medicamentosa, infeccions (febre tifoide, grip, sĂfilis, erisipela), alopècia endocrina, malalties cròniques (lupus eritematĂłs sistèmic, dermatomiositis, eritrodèrmia, diabetis, sida), ferropènia, alopècia psicogènica, alopècia fisiològica del nadĂł, etc. |
|
| aponeurosi temporal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | histologia | | òrgans i sistemes | | Aponeurosi que, fixada a l’arc zigomà tic, envolta el múscul temporal mitjançant dos fulls: un de profund i un altre de superficial. | | Sin. compl.: fà scia temporal |
|
| artèria temporal superficial f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | òrgans i sistemes | Origen, caròtide externa; branques, facial transversa, temporal mitjana zigomaticoorbitĂ ria, auricular anterior, frontal, parietal i parotĂdia; distribuciĂł, mĂşsculs temporal, masseter, frontal i orbicular, meat auditiu extern, orella, pell de la cara i del crani, glĂ ndula paròtide, articulaciĂł temporomaxil·lar.
Vegeu Taula de les artèries. |
|
| arteritis temporal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | semiologia | | Vasculitis granulomatosa que afecta, prĂ cticament sempre, l’aorta i els troncs supraaòrtics, per bĂ© que les manifestacions clĂniques depenen de les alteracions de les branques de la caròtide, especialment de l’artèria temporal superficial, caracteritzada per una infiltraciĂł limfocĂtica (limfòcits T del tipus CD4), de macròfags i de cèl·lules gegants multinucleades, localitzada preferentment en la zona d’uniĂł de les tĂşniques Ăntima i mitjana o en l’adventĂcia, o bĂ© abastant tot el gruix de la part arterial, amb fragmentaciĂł de les fibres elĂ stiques i proliferaciĂł de la tĂşnica Ăntima (estenosi). En la meitat dels casos s’associa amb la polimiĂ lgia reumĂ tica. Es presenta en individus per sobre dels 55 anys i la simptomatologia clĂnica inclou manifestacions cranials: cefalea, claudicaciĂł mandibular, enduriment i disminuciĂł o absència del pols de les artèries temporals superficials, i possibilitat d’apariciĂł de ceguesa unilateral o bilateral, o bĂ© hemianòpsies o quadrantanòpsies, d’apariciĂł sobtada i degudes a neuritis òptica isquèmica (afectaciĂł de les artèries ciliars posteriors, o bĂ© trombosi de l’artèria central de la retina). Rarament sĂłn afectades les artèries de les extremitats (manifestacions isquèmiques semblants a l’arteritis de Takayasu i desenvolupament d’un aneurisma aòrtic) o les artèries caròtides i vertebrals (accident vascular cerebral), o bĂ© les coronĂ ries (cardiopatia isquèmica). La VSG estĂ molt augmentada, sovint per sobre dels 100 mm. El diagnòstic definitiu s’estableix mitjançant la biòpsia de l’artèria temporal superficial, per bĂ© que no sempre Ă©s positiva a causa del carĂ cter segmentari de les lesions. Un criteri diagnòstic fonamental Ă©s la millora clĂnica, espectacular, a les 48 hores amb el tractament de prova amb corticoides a dosis altes. | | Sin. compl.: arteritis cranial, arteritis de Horton |
|
|
|