23 de juny de 2024
TERMINOLOGIA DE BIOQUÍMICA
Cerca per:
Idioma:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
Projecte Scriptorium
Introducció Autors Abreviacions Edició en línia Ajuda
Creative Commons License
 
 
Autors


Jeremy M. Berg es va llicenciar en ciències químiques a Stanford (on va investigar juntament amb Keith Hodgson i Lubert Stryer), i es va doctorar, també en ciències químiques, a Harvard amb Richard Holm. A continuació, va gaudir d’una beca postdoctoral en biofísica amb Carl Pabo a la Facultat de Medicina Johns Hopkins. Entre el 1986 i el 1990, va ser professor titular al Departament de Química de la Johns Hopkins. Més tard es va traslladar a la Facultat de Medicina Johns Hopkins com a catedràtic i director del Departament de Biofísica i Biofísica Química, on va romandre fins al 2003. Del 2003 al 2011 fou director de l’Institut Nacional de Ciències Mèdiques Generals, que forma part dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. El 2011 entrà a la Universitat de Pittsburgh, on combina la docència amb tasques de vicerector associat. Ha rebut el Premi de Química Pura que atorga la Societat Americana de Química (1994), el Premi Eli Lilly de Recerca Bàsica en Química Biològica (1995), el Premi al Millor Jove Investigador de l’Any de Maryland (1995) i el Premi Harrison Howe (1997). Quan estava a la Johns Hopkins va rebre el Premi de Docència W. Barry Wood (elegit pels estudiants de medicina), el Premi de Docència a Estudiants de Postgrau i el Premi de Catedràtic Docent de Ciències Preclíniques. És autor, juntament amb Stephen Lippard, del llibre de text Principles of Bioinorganic Chemistry.
John L. Tymoczko va ocupar la Càtedra Towsley de Biologia al Carleton College des del 1976 fins que es va jubilar. Allí impartia classes de bioquímica, pràctiques de bioquímica, oncògens i biologia molecular del càncer, i bioquímica de l’exercici; també participava en el curs d’introducció «Fluxos d’energia en els sistemes biològics». El professor Tymoczko es va llicenciar a la Universitat de Chicago el 1970 i es va doctorar en bioquímica a la mateixa universitat amb Shutsung Liao, a l’Institut de Recerca del Càncer Ben May. Després va gaudir d’un contracte postdoctoral amb Hewson Swift al Departament de Biologia de la Universitat de Chicago. La seva recerca s’ha centrat en els receptors d’esteroides, les partícules de ribonucleoproteïnes i els enzims proteolítics.
Lubert Stryer és catedràtic emèrit de biologia cel·lular a la Càtedra Winzer de la Facultat de Medicina i catedràtic emèrit de neurobiologia a la Universitat de Stanford, on treballa des del 1976. Es va graduar a la Facultat de Medicina de Harvard. El professor Stryer ha rebut molts guardons per la seva recerca sobre la interacció entre la llum i la vida, incloent-hi el Premi Eli Lilly de Recerca Bàsica en Química Biològica i el Premi als Inventors més Distingits de l’Associació de Propietaris de la Propietat Intel·lectual. Va ser elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana el 1984. Ha presidit el comitè assessor científic de diverses empreses de biotecnologia xguiollargxcom ara Affymax, Inc. i Senomyx, Inc.xguiollargx i col·labora en el Comitè del McKnight Endowment Fund for Neuroscience. La publicació de la primera edició de Bioquímica (l’edició en anglès) el 1975 va transformar la manera d’ensenyar la bioquímica.