El factor 茅s la persona auxiliar de l鈥檈mpresari, per貌 que es diferencia de la resta d鈥檃uxiliars perqu猫 茅s apoderat general; la resta d鈥檃uxiliars s贸n apoderats singulars, com ara el representant de comer莽, els dependents i els fadrins. La persona factora es troba vinculada amb l鈥檈mpresari per una relaci贸 de subordinaci贸 que t茅 un car脿cter generalment estable.
La regulaci贸 jur铆dica de la figura del factor es troba recollida en el Codi de comer莽 (CCom). El concepte legal de factor pot rebre altres noms com ara el de gerent o el de director general. L鈥檈mpresari pot disposar de tants factors com siguin necessaris per al bon funcionament del negoci empresarial, fins i tot, hi pot haver diversos factors derivats de l鈥檈xtensi贸 geogr脿fica de l鈥檃ctivitat empresarial per mitj脿 de les sucursals de l鈥檈mpresa.
Els factors substitueixen els empresaris en el tr脿fic jur铆dic i duen a terme totes les operacions necess脿ries que afecten l鈥檃ctuaci贸 de l鈥檈mpresa. Els factors han de complir tots els requisits de capacitat exigits als empresaris i que es troben recollits en la legislaci贸 mercantil (art. 4, 5, 13 i 14 CCom quant a les prohibicions i a les inhabilitacions) at猫s que representen els empresaris i actuen en nom seu (art. 282 CCom). En el CCom es regulen la relaci贸 interna entre els empresaris i els factors i el vessant extern d鈥檃questa vinculaci贸, 茅s a dir, el poder de representaci贸 dels factors respecte a terceres persones (art. 283 al 302 CCom).
La jurisprud猫ncia del Tribunal Suprem i la doctrina mercantilista consideren que els factors tenen els poders necessaris per a desenvolupar les funcions que normalment corresponen al lloc de treball on han estat ubicats. La definici贸 del poder atorgat a favor del factor pret茅n protegir les terceres persones que, de bona fe, realitzin negocis jur铆dics amb l鈥檈mpresari. Es considera que l鈥檃ctuaci贸 del factor ha de ser not貌ria respecte de l鈥檈mpresari en les funcions que desenvolupa per a donar una garantia envers terceres persones que contracten amb els factors (art. 286 CCom). Els factors notoris s贸n els apoderats generals que actuen en nom i en representaci贸 dels empresaris sense que llur poder per a desenvolupar l鈥檃ctivitat es trobi inscrit en el Registre Mercantil.
L鈥櫭爉bit de la representaci贸 del factor envers els empresaris es determina en un poder de representaci贸. El poder 茅s un poder general atorgat perqu猫 el factor pugui executar totes les funcions corresponents a l鈥檈xercici de l鈥檃ctivitat empresarial del poderdant. Els l铆mits al poder de representaci贸 s鈥檋an de recollir en el mateix poder si 茅s un poder expr茅s, i les limitacions no han de ser gaire extenses perqu猫 no anul路lin les funcions del factor.
Atenent les disposicions del CCom i del Reglament del Registre Mercantil (RRM), els poders generals atorgats pels empresaris han de ser atorgats en un document p煤blic que s鈥檋a d鈥檌nscriure en el Registre Mercantil (art. 18 CCom). Els empresaris individuals tenen la facultat d鈥檌nscripci贸 en el Registre Mercantil (inscripci贸 potestativa); tanmateix, si els empresaris no s鈥檋i troben inscrits, els poders generals que atorguin tampoc no s鈥檋i podran inscriure. Els empresaris socials tenen l鈥檕bligaci贸 d鈥檌nscriure鈥檚 en el Registre Mercantil, que en alguns casos 茅s constitutiva de llur personalitat jur铆dica i, en conseq眉猫ncia, la inscripci贸 de llurs apoderats generals en el Registre Mercantil tamb茅 茅s obligat貌ria (art. 94.5 RRM).
La representaci贸 dels factors respecte als empresaris es duu a terme de la manera seg眉ent: a) els factors han d鈥檃ctuar en nom dels empresaris o amb llur poder i en tots els actes que executin i en tots els contractes que subscriguin ho han de fer constar expressament (art. 284 RRM); b) els factors es troben autoritzats a exercitar tots els actes que fan refer猫ncia al funcionament del negoci; c) els empresaris han de respondre de les sancions per infraccions fiscals o administratives que es puguin derivar de l鈥檃ctuaci贸 dels factors; si s鈥檋a actuat amb culpa dels factors, els empresaris es poden dirigir contra seu per a repetir les despeses que ha ocasionat llur actuaci贸 (art. 289 CCom), i d) els factors no han de respondre dels actes i dels contractes realitzats en nom i representaci贸 dels empresaris, que s贸n els responsables dels actes dels factors realitzats en nom i representaci贸 dels empresaris davant de terceres persones (art. 285 CCom). Com a excepci贸 a aquesta exempci贸 de responsabilitat, els factors han de respondre quan hi ha confusi贸 de patrimonis amb els de llur principal (art. 285 CCom), quan no hi ha notorietat de relaci贸 amb els empresaris (art. 284 CCom), quan en llurs actes s鈥檈xcedeixi del gir o del tr脿fic jur铆dic i actu茂 en nom propi o actuant en nom dels empresaris s鈥檈xcedeixin de llurs poders, en aquest darrer cas la tercera persona afectada es pot dirigir indistintament contra els empresaris o contra els factors (art. 287 CCom); o quan els factors desenvolupen actes amb neglig猫ncia o amb infracci贸 de les ordres que han rebut dels empresaris han de respondre davant d鈥檃quests (art. 297 CCom).
Dels deures dels factors envers els empresaris se鈥檔 pot destacar la prohibici贸 de compet猫ncia amb els empresaris. La prohibici贸 es reflecteix en el deure de fidelitat respecte de la persona mandant i en el cas que l鈥檌ncompleixi, els beneficis que els factors obtinguin arran de llur actuaci贸 s贸n per als empresaris i les p猫rdues s贸n a c脿rrec dels factors (288 CCom).
El CCom regula l鈥檈xtinci贸 de la relaci贸 entre els empresaris i els factors, des d鈥檜n punt de vista intern, entre empresaris i factors, i des d鈥檜n punt de vista extern referent als efectes de la revocaci贸 del poder atorgat als factors.
Quant a les causes de l鈥檈xtinci贸 de la relaci贸 entre els factors i els empresaris, l鈥檃rticle 300 del CCom determina com a causes de comiat dels apoderats per part dels principals, encara que hagi transcorregut el termini de l鈥檈nc脿rrec: a) el frau o l鈥檃b煤s de confian莽a en les gestions encarregades; b) dur a terme una negociaci贸 de comer莽 per compte propi, sense coneixement expr茅s ni autoritzaci贸 del principal, i c) faltar al respecte als empresaris o a les persones de llurs fam铆lia o dependents. L鈥檃rticle 301 del CCom recull com a causes de comiat dels dependents respecte de llurs principals: a) la manca de pagament, en els terminis fixats, del sou o els estipendis convinguts; b) la manca de compliment de qualsevol de la resta de condicions pactades en benefici dels factors, i c) els maltractaments o les ofenses per part del principal. L鈥檃rticle 302 del CCom determina que en els casos en qu猫 l鈥檈nc脿rrec no t茅 un temps determinat fixat per a executar-se, es pot donar per finalitzat quan qualsevol de les parts ho denuncia, i ha d鈥檃visar l鈥檃ltra part en el termini d鈥檜n mes. Els factors tenen dret, en aquest cas, al sou que li correspon aquell mes.
Pel que fa als efectes de la revocaci贸 del poder atorgat a favor dels factors: a) els poders poden ser revocats en qualsevol moment. Fins aleshores, els poders es consideren subsistents, malgrat la mort de l鈥檈mpresari individual, que no 茅s causa d鈥檈xtinci贸 del poder atorgat (art. 290 CCom), i b) la revocaci贸 dels poders dels factors t茅 efecte des del moment que se鈥檒s notifica la revocaci贸; en canvi, davant de terceres persones, des que s鈥檌nscriu la revocaci贸 en el Registre Mercantil; en el cas dels factors notoris, la revocaci贸 t茅 efecte des que se鈥檔 fa difusi贸 per mitj脿 d鈥檃nuncis o de circulars (art. 291 CCom).
El Reial decret 1382/1985, de l鈥1 d鈥檃gost, relatiu al r猫gim especial de treballadors d鈥檃lta direcci贸, regula la relaci贸 jur铆dica dels empresaris respecte dels factors i la qualifica de relaci贸 laboral especial.
El Reial decret 1382/1985 recull les causes d鈥檈xtinci贸 de la relaci贸 entre gerents i empresaris. Un cop extingit el contracte laboral especial entre gerents i empresaris es considera il路l铆cit el pacte de no-concurr猫ncia excepte si el contracte t茅 una duraci贸 inferior a dos anys, si l鈥檈mpresari t茅 un inter猫s efectiu industrial o comercial i si satisf脿 el gerent una compensaci贸 econ貌mica adequada.
El Reial decret 1382/1985, que regula les relacions entre els empresaris i els alts directius determina que els gerents no es poden trobar vinculats laboralment amb altres empresaris si no 茅s que hi ha una autoritzaci贸 singular dels empresaris o un pacte escrit en sentit contrari. |