Les causes que provoquen l鈥檈xtinci贸 del vincle jur铆dic laboral entre la part treballadora i la part empresarial s贸n diverses. Les causes que recull l鈥檃rticle 49 de l鈥橢statut dels treballadors (ET) s贸n les seg眉ents: per mutu acord entre les parts; per les causes consignades v脿lidament en el contracte; per expiraci贸 del temps convingut; per dimissi贸 del treballador; per mort, gran invalidesa o invalidesa permanent total o absoluta del treballador; per jubilaci贸 del treballador; per mort o incapacitat de l鈥檈mpresari; per extinci贸 de la personalitat jur铆dica de l鈥檈mpresa; per for莽a major; per acomiadament col路lectiu fonamentat en causes econ貌miques, t猫cniques, organitzatives o de producci贸; per voluntat del treballador fonamentada en un incompliment contractual de l鈥檈mpresari; per acomiadament del treballador, en les diverses modalitats d鈥檃comiadament procedent, improcedent o objectiu, o per decisi贸 de la treballadora que es vegi obligada a abandonar definitivament el seu lloc de treball pel fet de ser v铆ctima de viol猫ncia de g猫nere. Cal afegir-hi les extincions de contracte dictades en els procediments concursals. A partir del Reial decret llei (RDL) 3/2012, del 10 de febrer, sobre reforma del mercat laboral s鈥檋an introdu茂t noves causes d鈥檈xtinci贸 del contracte de treball, com ara l鈥檃comiadament col路lectiu i l鈥檃comiadament individual en el sector p煤blic per causes econ貌miques t猫cniques, productives o organitzatives, i s鈥檋an facilitat els acomiadaments objectius i els expedients de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸, sense cap control previ per part de l鈥橝dministraci贸.
L鈥檃rticle 49 de l鈥橢T conserva l鈥檈structura tradicional d鈥檈numeraci贸 dels fets que provoquen la finalitzaci贸 de la relaci贸 laboral que s鈥檈stablia en l鈥檃rticle 76 del text ref贸s de la Llei de contracte de treball del 1944 i en els articles 18 i seg眉ents de la Llei 16/1976, del 8 d鈥檃bril, de relacions laborals.
La doctrina laboralista classifica de manera diversa les causes recollides en l鈥檃rticle 49 de l鈥橢T; tanmateix, en s铆ntesi, es poden classificar entre les causes que s贸n producte del compliment d鈥檜na cl脿usula contractual determinada, les causes que s贸n degudes a la impossibilitat f铆sica o jur铆dica de complir les obligacions del contracte de treball i, finalment, les causes en qu猫 el contracte s鈥檈xtingeix per decisi贸 de les parts.
En el primer bloc hi ha dos casos d鈥檈xtinci贸: el constitu茂t per la inclusi贸 en el contracte d鈥檃lguna mena de causa no abusiva de finalitzaci贸 de la relaci贸 laboral, com per exemple l鈥檈xist猫ncia d鈥檜na condici贸 resolut貌ria (art. 49.1.b ET), i el constitu茂t per la fixaci贸 d鈥檜n termini en la durada del contracte (art. 49.1.c ET). En els dos casos 茅s necessari l鈥檃cte de den煤ncia o de confirmaci贸 de la finalitzaci贸 per a extingir el contracte. En aquest sentit, els contractes de durada determinada tenen un r猫gim divers. Si s鈥檃corden per a un per铆ode de temps inferior a la durada m脿xima legal i no es confirma la finalitzaci贸 del contracte, s鈥檋an d鈥檈ntendre prorrogats autom脿ticament fins al termini legal. En el cas de contractes de durada superior a un any, la den煤ncia s鈥檋a de formular amb una antelaci贸 m铆nima de quinze dies. Si no es formula la den煤ncia i la part treballadora continua prestant els seus serveis, el contracte es considera prorrogat t脿citament per temps indefinit, llevat que hi hagi una prova en contra que acrediti la naturalesa temporal de la feina.
Les causes d鈥檈xtinci贸 per impossibilitat f铆sica o jur铆dica de les parts fan refer猫ncia, de manera gen猫rica, als casos de mort, jubilaci贸 o incapacitat de la part empresarial o de la part treballadora. L鈥檈xtinci贸 del contracte de treball per una causa d鈥檌mpossibilitat que afecti la part empresarial t茅 lloc si no hi ha una subrogaci贸 empresarial o una successi贸 d鈥檈mpresa, segons el que disposa l鈥檃rticle 44 de l鈥橢T. La jubilaci贸 de la part empresarial com a causa d鈥檈xtinci贸 del contracte de treball s鈥檋a de produir d鈥檃cord amb els casos establerts en el r猫gim corresponent de la Seguretat Social, i el compliment dels requisits legals faculta la part empresarial per a extingir el contracte sense haver d鈥檈sperar el reconeixement oficial de la quantia corresponent a la seva pensi贸. L鈥檈xtinci贸 de la personalitat jur铆dica de l鈥檈mpresa, si aquesta 茅s una persona jur铆dica, tamb茅 cal incloure-la entre les causes d鈥檈xtinci贸 del la relaci贸 laboral. En tots els casos, els treballadors tenen dret a una indemnitzaci贸 d鈥檜n mes de salari.
Quant a la part treballadora, l鈥檈xtinci贸 del contracte es pot produir per mort, gran invalidesa o incapacitat total o absoluta sense previsi贸 de millora. La jubilaci贸 dels treballadors tamb茅 茅s una causa de finalitzaci贸 de la relaci贸 laboral, sempre que sigui volunt脿ria; la jubilaci贸 for莽osa nom茅s t茅 el mateix efecte si s鈥檜tilitza com a mesura de pol铆tica d鈥檕cupaci贸 i est脿 establerta en els convenis col路lectius vigents a l鈥檈ntrada en vigor del RDL 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, sens perjudici del dret dels treballadors a rebre una pensi贸.
L鈥檈xtinci贸 del contracte de treball es pot produir per decisi贸 de les parts, ja sigui de mutu acord (art. 49.1.a ET), ja sigui a iniciativa d鈥檜na de les parts, o b茅 per les causes v脿lidament consignades en el contracte. Durant la durada de la relaci贸 laboral, ambdues parts en poden pactar l鈥檈xtinci贸 si no hi ha ab煤s de la part empresarial o disposici贸 de drets indisponibles de la part treballadora (art. 3.5 ET). La quitan莽a 茅s la forma m茅s habitual d鈥檃cordar l鈥檈xtinci贸 del contracte, i la normativa estableix algunes garanties per als treballadors. Els treballadors poden sol路licitar la pres猫ncia dels representants legals dels treballadors en el moment de la signatura del rebut de quitan莽a (art. 49.2 ET), i el comit猫 d鈥檈mpresa t茅 la compet猫ncia de con猫ixer els documents relatius a l鈥檈xtinci贸 del contracte de treball (art. 64.1.6 ET).
Els treballadors poden dimitir de la prestaci贸 de serveis sense necessitat de cap causa, per貌 cal avisar amb temps la part empresarial de la decisi贸 d鈥檈xtingir la relaci贸 jur铆dica laboral (art. 49.1.d ET). La doctrina est脿 dividida amb relaci贸 a l鈥櫭爉bit d鈥檃plicaci贸 de la dimissi贸 volunt脿ria dels treballadors, atesa l鈥檈voluci贸 hist貌rica de la figura. A pesar d鈥檃quest fet, per貌, en l鈥櫭爉bit legislatiu no es fa la difer猫ncia entre l鈥檃plicaci贸 en el cas de contractes indefinits i l鈥檃plicaci贸 en el cas de contractes de durada determinada. El preav铆s t茅 l鈥檕bjectiu d鈥檈vitar els efectes perjudicials que pot tenir per a l鈥檕rganitzaci贸 empresarial l鈥檈xtinci贸 sobtada de la relaci贸 laboral, i per aix貌 s鈥檋a d鈥檈xterioritzar la decisi贸 per qualsevol mitj脿 i de manera inequ铆voca a l鈥檃ltra part. El termini de preav铆s ha de ser el que s鈥檋a pactat en el contracte de treball, el que fixi el conveni col路lectiu aplicable o, subsidi脿riament, el que disposi el costum local i professional. La manca de preav铆s pot donar lloc al descompte de la liquidaci贸 dels dies no preavisats i fins i tot a la reclamaci贸 de danys i perjudicis per part de la part empresarial. L鈥檈xcepci贸 a aquest r猫gim de dimissi贸 de la part treballadora s鈥檈stableix en l鈥檃rticle 21.4 de l鈥橢T, segons el qual les dues parts poden pactar per escrit una cl脿usula de perman猫ncia per un inter猫s econ貌mic espec铆fic; en aquest cas, si la part treballadora vol abandonar el lloc de treball abans dels dos anys posteriors a la signatura de l鈥檃cord, la part empresarial t茅 dret a rebre una indemnitzaci贸 per danys i perjudicis com a compensaci贸 per les despeses associades a la formaci贸 especialitzada del treballador o la treballadora.
Al marge dels casos anteriors, en virtut de l鈥檃rticle 49.1.j de l鈥橢T, la rescissi贸 del contracte tamb茅 pot tenir l鈥檕rigen en la voluntat de la part treballadora basada en l鈥檌ncompliment contractual de la part empresarial, que ha d鈥檈star reconegut en una sent猫ncia judicial. L鈥檃rticle 50 de l鈥橢T recull, a tall d鈥檈xemple, els motius per a sol路licitar aquest tipus d鈥檈xtinci贸, mitjan莽ant l鈥檈nunciaci贸 concreta de determinades conductes de la part empresarial (les quals, si es proven, justifiquen l鈥檃cci贸 extintiva) i el recurs a una cl脿usula general de tancament que compr猫n les conductes no fixades expressament. D鈥檃cord amb aix貌, s贸n causes justes que emparen la decisi贸 dels treballadors les modificacions substancials en les condicions de treball que perjudiquin llur formaci贸 professional o menyscabin llur dignitat, la falta de pagament o els retards continuats en l鈥檃bonament del salari pactat, la negativa de la part empresarial a complir una ordre judicial d鈥檈mpara a la decisi贸 de la part treballadora de romandre en el seu lloc de treball, i altres incompliments greus de les obligacions contractuals de la part empresarial, llevat dels casos de for莽a major.
Una altra causa que permet als treballadors extingir el contracte de treball, i rebre la indemnitzaci贸 corresponent, 茅s la modificaci贸 substancial de les condicions de treball recollides en els articles 40 i 41 de l鈥橢T, en cas de no acceptar les acordades per l鈥檈mpresa, sempre que afecti els 脿mbits seg眉ents: trasllat, jornada, horari i distribuci贸 del temps de treball, r猫gim de treball a torns, sistema de remuneraci贸 i quantia salarial, i funcions que excedeixin la mobilitat funcional substancial pactada.
D鈥檃cord amb la jurisprud猫ncia, el termini per a exercir l鈥檃cci贸 resolut貌ria est脿 fixat en un any a partir del moment en qu猫 l鈥檌ncompliment contractual adquireix prou entitat per a justificar l鈥檈xtinci贸. Els treballadors han de continuar prestant els serveis fins que el tribunal de just铆cia corresponent no es pronunci茂, tret que hi hagi causes excepcionals que justifiquin suspendre la prestaci贸, sens perjudici del dret a la percepci贸 del salari. Si la sent猫ncia dictada en el proc茅s 茅s estimat貌ria quant a la pretensi贸 d鈥檈xtinci贸, els treballadors tenen dret a una indemnitzaci贸 igual a la de l鈥檃comiadament improcedent i varia en funci贸 de la data d鈥檌nici de la relaci贸 laboral, anterior o posterior al 12 de febrer de 2012, d鈥檃cord amb la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
L鈥檈xtinci贸 del contracte per for莽a major recollida en l鈥檃rticle 49.1h de l鈥橢T ha d鈥檌mpossibilitar definitivament la prestaci贸 del treball o que la seva exist猫ncia hagi estat constatada per l鈥檃utoritat laboral.
L鈥檃comiadament 茅s l鈥檈xtinci贸 del contracte per decisi贸 unilateral de la part empresarial, una figura clau en el dret laboral, sotmesa a determinats requisits de fons i de forma, especialment la notificaci贸 per escrit i el respecte als diferents terminis de preav铆s, i a diversos mecanismes de control. La manca de notificaci贸 per escrit comporta la improced猫ncia de l鈥檃comiadament. L鈥檃rticle 49.1, en les lletres i, k i l, recull, com a casos d鈥檈xtinci贸, l鈥檃comiadament disciplinari i l鈥檃comiadament col路lectiu fonamentat en causes econ貌miques, t猫cniques, organitzatives o de producci贸, l鈥檃comiadament disciplinari i l鈥檃comiadament individual fonamentat en les mateixes causes, de manera que cont茅 una noci贸 脿mplia d鈥檃comiadament, aix铆 com l鈥檃comiadament per for莽a major (art. 49.1.h ET), el qual impossibilita la prestaci贸 de treball d鈥檃cord amb el que disposa l鈥檃rticle 51.12 de l鈥橢T. L鈥檃colliment d鈥檃quest concepte implica que tota extinci贸 del contracte de treball decidida per la part empresarial sense l鈥檈mpara de cap causa, o amb l鈥檃l路legaci贸 d鈥檜na causa injustificada o inefica莽, ha de seguir el procediment fixat per a l鈥檃cci贸 d鈥檃comiadament disciplinari, establerta en els articles 55 i 56 de l鈥橢T.
L鈥檃comiadament pot ser procedent i en aquest cas queda extingida la relaci贸 laboral. Si l鈥檃comiadament disciplinari o objectiu 茅s impugnat davant la jurisdicci贸 social i per sent猫ncia ferma es declara la improced猫ncia de l鈥檃comiadament i no es produeix la readmissi贸 dels treballadors, queda extingida la relaci贸 laboral amb dret a rebre la indemnitzaci贸 corresponent, que es modula segons els diversos tipus d鈥檃comiadament i segons la data d鈥檌nici del contracte —anterior o posterior al 12 de febrer de 2012—, data d鈥檈ntrada en vigor del RDL 3/2012, del 10 de febrer.
Els expedients de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸 a partir del RDL 3/2012, del 10 de febrer es poden derivar de causes econ貌miques, t猫cniques, organitzatives o productives, sense que calgui cap expedient previ davant l鈥檃utoritat laboral i es poden resoldre per acord entre les parts o b茅 per decisi贸 unilateral de l鈥檈mpresa una vegada finalitzats els per铆odes de consultes i negociaci贸, amb comunicaci贸 a l鈥檃utoritat laboral.
En les extincions produ茂des en els procediments concursals que regula la Llei 38/2011, del 10 d鈥檕ctubre, de reforma de la Llei 22/2003, del 9 de juliol, concursal, el jutge mercantil 茅s qui declara extingits els contractes de treball amb els mateixos efectes que les extincions produ茂des en els expedients de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸.
El Fons de Garantia Salarial, d鈥檃cord amb l鈥檃rticle 33.8 de l鈥橢T, segons la redacci贸 de l鈥檃rticle 19 del RDL 3/2012, del 10 de febrer, t茅 una responsabilitat directa limitada, que consisteix a rescabalar una part de les indemnitzacions a les empreses de menys de vint-i-cinc treballadors que procedeixin a l鈥檈xtinci贸 dels contractes de treball indefinits per les causes establertes en els articles 51 i 52 de l鈥橢T, o b茅 per la causa indicada en l鈥檃rticle 64 de la Llei 22/2003, del 9 de juliol.
En mat猫ria d鈥檈xtinci贸, en la normativa espanyola 茅s important l鈥檈studi dels articles 49 i seg眉ents de l鈥橢T; el Reial decret (RD) 43/1996, del 19 de gener, pel qual s鈥檃prova el Reglament dels procediments de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸 i d鈥檃ctuaci贸 administrativa en mat猫ria de trasllats col路lectius; el RD 924/1982, del 17 d鈥檃bril, sobre reclamacions a l鈥橢stat per salaris de tramitaci贸 en judicis per acomiadament, i la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que elimina el control previ de l鈥橝dministraci贸 en els acomiadaments col路lectius i precisa les causes d鈥檃comiadament per motius t猫cnics, econ貌mics, productius o organitzatius. Finalment, els articles del 103 al 113 de la Llei 36/2011, del 10 d鈥檕ctubre, reguladora de la jurisdicci贸 social.
En l鈥櫭爉bit internacional, destaquen el Conveni n煤mero 158 de l鈥橭rganitzaci贸 Internacional del Treball, del 1982, sobre la Finalitzaci贸 de la Relaci贸 de Treball per Iniciativa de la Part Empresarial (i la Recomanaci贸 166, del 1988, que el complementa), la Directiva 75/129/CEE del Consell, del 17 de febrer, i la directiva que la modifica, la Directiva 92/56/CEE del Consell, del 24 de juny, totes dues amb la finalitat d鈥檋armonitzar les legislacions dels estats membres de la Uni贸 Europea en mat猫ria d鈥檃comiadaments col路lectius.
Per a l鈥檈studi dels casos d鈥檈xtinci贸 tractats, es poden consultar la Sent猫ncia del Tribunal Constitucional (STC) 22/1981, del 2 de juliol, que va declarar inconstitucional la fixaci贸 legal directa i incondicionada d鈥檜na edat laboral m脿xima, i la STC 58/1985, del 30 d鈥檃bril, que va possibilitar la regulaci贸 per mitj脿 de conveni col路lectiu de la jubilaci贸 for莽osa; tamb茅 cal tenir en compte la STC 360/1993, del 3 de desembre, que va declarar inconstitucional la creaci贸 de causes d鈥檈xtinci贸 del contracte per la normativa auton貌mica. Quant a l鈥檈xtensi贸 dels efectes de l鈥檃comiadament a tots els tipus d鈥檈xtinci贸 injustificada, 茅s rellevant la STC 21/1982, del 12 de maig. Finalment, amb relaci贸 a la jurisprud猫ncia ordin脿ria, es poden consultar la Sent猫ncia del Tribunal Suprem (STS) de l鈥1.10.1990 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1990\7512), sobre l鈥檈xtinci贸 per dimissi贸 de la part treballadora, i la STS del 31.1.1991 (RJA 1991\205), sobre l鈥檈xtinci贸 per incompliment contractual de la part empresarial. |