irretroactivitat f.

Manca de retroactivitat.

La Constitució espanyola (CE) estableix en l’article 9.3 que les normes sancionadores no favorables o que restringeixen drets individuals no poden tenir efectes retroactius, tot i que, si la norma sancionadora és favorable, sí que pot tenir efectes retroactius. El principi d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o que restringeixen drets adquireix una importància màxima en l’àmbit penal i administratiu sancionador, ja que implica que només es pot sancionar per les normes vigents en el moment en què es produeixen els fets, de manera que si s’aprova una norma amb posterioritat només es pot aplicar si beneficia el subjecte.
     La major part de les normes produeixen efectes des que ha transcorregut la vacatio legis o bé des que ha transcorregut el termini que fixa la norma. Si la norma estableix la retroactivitat, respectant l’article 9.3 de la CE, aleshores pot tenir efectes retroactius.