principi de publicitat de les normes c. nom. m.

Principi pel qual les normes no tenen valor jurídic fins que no són publicades al diari oficial corresponent.

Com a norma general, perquè les normes produeixin efectes, a més de ser publicades, ha de transcórrer la vacatio legis, és a dir, vint dies des del moment en què són publicades, per bé que la mateixa norma pot establir un termini de temps diferent perquè pugui entrar en vigor. En cas que la norma indiqui un termini diferent, aquest té preferència davant del termini que disposi la vacatio legis.
     Com a norma general, les normes aprovades d’àmbit estatal s’han de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE); les publicades d’àmbit autonòmic, en el diari oficial autonòmic corresponent —en el cas de Catalunya, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)—, i les publicades d’àmbit local, en el butlletí oficial de la província (BOP).
     Garanteix aquest principi la Constitució espanyola, en l’article 9.3, amb l’objectiu de donar a conèixer el contingut de les normes com una garantia dels drets dels ciutadans. Aquest principi permet l’aplicació pràctica de l’article 6.1 del Codi civil espanyol, segons el qual «la ignorància de les lleis no excusa de complir-les». Si les normes són públiques, els ciutadans tenen l’obligació de conèixer-ne el contingut.