No hi ha una definició legal per a la figura de la meritació. En la legislació de l’Estat espanyol, la meritació, que té l’efecte de fer néixer l’obligació de tributar, s’ha utilitzat, almenys, des del segle xix. En efecte, mentre que el fet imposable d’un tribut pot requerir un període de temps determinat per al desenvolupament complet, un element temporal que pot adoptar la forma jurídica de període impositiu, la meritació és, en canvi, instantània (com diu Javier Pérez Royo). La meritació té una durada tan efímera en el temps que és només un moment; per tant, a diferència del fet imposable, no dura en el temps.
La meritació és el moment en què l’òrgan legislador considera realitzat el fet imposable (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] 197/1992). El coneixement del dret positiu permet excloure la conclusió fàcil a la qual es podria arribar mitjançant un coneixement ideal del mecanisme del supòsit de fet. La meritació no coincideix sempre i en tots els casos amb la conclusió de l’element material del fet imposable, i fins i tot no és infreqüent que se’n distanciï, tenint en compte els límits de l’element material segons les definicions legals dels fets imposables.
Un exemple és el cas dels impostos especials de fabricació. Però en aquest la mera conclusió del procés de producció per si mateix no implica necessàriament la realització del fet imposable. Hi ha una distància en el pla real entre la conclusió del fet (la fabricació dels productes gravats) i el moment en què legalment sorgeix la meritació (la sortida de fàbrica del producte); no obstant això, aquesta distància no s’entreveu en el pla jurídic. Això és així gràcies al poder que té l’òrgan legislador a l’hora de manipular la realitat material circumdant fins a configurar una realitat pròpia, la realitat jurídica, en el qual es produeix el fet imposable i es pot meritar.
En conseqüència, es pot afirmar, com han fet la doctrina i la jurisprudència, que la meritació és el moment en què es considera realitzat el fet imposable, una fórmula útil per a distingir entre una cosa que és la conclusió en el món real (de l’acte, fet o situació que serveix de base al fet imposable) i una altra de molt diferent (justament perquè és la que comporta la conseqüència jurídica del naixement de l’obligació de contribuir), que és la conclusió del fet imposable com a fet jurídic.
La meritació implica el naixement de l’obligació de contribuir (art. 28 Llei general tributària). La tercera idea relacionada amb la meritació en resumeix la funció principal, però no l’única, en l’esquema general del tribut; cal recordar, també, la seva funció com a punt de referència temporal per a determinar la llei aplicable i altres serveis que ofereix a la seguretat jurídica. És clar que abans de la meritació no hi ha vincle obligacional ni posicions jurídiques subjectives de part deutora i part creditora, i el deute no existeix (STC 197/1992, del 19 de novembre, en la qual es determina que l’aplicació d’un nou tipus de gravamen a fets imposables meritats després del canvi de tipus no implica retroactivitat autèntica). També és clar que la liquidació del tribut meritat no té efectes constitutius per a l’obligació; aquesta operació, d’importància innegable, està més lligada a la terminació i a l’extinció de l’obligació que al naixement, sobretot si es té en compte que obre la porta a l’exigibilitat del tribut.
La naturalesa de la meritació està determinada per la seva condició d’element bàsic del tribut, paral·lela a la del subjecte actiu i el subjecte passiu o a la del mateix fet imposable, amb el qual té una relació tan íntima. Es pot insistir en la idea doble que la meritació és element integrant del fet imposable i que alhora marca el moment exacte de la seva conclusió. Aquesta dualitat, característica de la naturalesa de la meritació, obeeix a la utilització d’un punt de vista també doble: des d’un prisma analític, la dissecció del fet imposable en les seves parts i elements permet ubicar la meritació dins l’aspecte temporal de l’element objectiu del fet imposable; i des d’un enfocament cronològic, es pot afirmar que la meritació és el colofó de la més o menys extensa cronologia del fet imposable, el seu punt final, atès que indica la reunió de tots els elements que el componen i permet considerar-lo acabat amb els efectes jurídics descrits anteriorment. |