|
agrari | agrà ria adj. | Diccionari de les ciències ambientals | agricultura | Relatiu o pertanyent a les activitats agrÃcoles, agropecuà ries i silvÃcoles. | en agricultural adj. | es agrario adj. | fr agraire adj. |
|
aigües residuals agrà ries f. pl. | Diccionari de les ciències ambientals | residus | Aigües residuals procedents de les activitats agrÃcoles o ramaderes. | en agricultural waste water subst. | es aguas residuales agrarias f. pl. | fr eau usée agricole f. |
|
ciències agrà ries f. pl. | Diccionari de les ciències ambientals | botà nica | Ciències que estudien la producció agrÃcola, incloent-hi el conreu i la conservació dels sòls, el control i l’ús de l’aigua, el creixement i la recol·lecció de la collita, la ramaderia, el procés dels productes animals i vegetals, l’enginyeria i les mà quines, i l’ús d’agroquÃmics. | en agricultural sciences subst. pl. | es ciencias agrÃcolas f. pl. | fr science agricole f. |
|
codi de bones prà ctiques agrà ries c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | fertilitat quÃmica del sòl | Recull de directrius per a la correcta gestió de nutrients en agricultura, fonamentalment adreçades al nitrogen.
El marc general va ser impulsat per la Unió Europea com a part de les accions incloses en la Directiva 91/676 / CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en agricultura. La transposició a l’ordenament jurÃdic de cada paÃs membre ha donat lloc a adaptacions per tenir en compte les condicions especÃfiques de sòl i clima. Són de compliment obligat a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats i voluntà ries a la resta del territori. | V.: degradació de sòls c. nom. f., contaminació del sòl c. nom. f. | en agricultural best practices code | es código de buenas prácticas agrarias | fr code de bonnes pratiques agricoles | gl código de boas prácticas agrarias | pt código de boas práticas agrÃcolas |
|
espai agrari c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Conjunt d’ecosistemes amb aptitud productiva d’ús agrÃcola, ramader o forestal, transformats per l’explotació i l’ús humà , majorità riament per aliments i matèries primeres, i que formen part essencial de la matriu del territori.
L’establiment d’espais agraris ha de permetre regular-ne la planificació i la gestió, la conservació i la protecció, el règim jurÃdic que els sigui aplicable i les modalitats d’intervenció pública, amb la finalitat que el sector agrari no vegi minvades les seves possibilitats de produir aliments amb criteris de sostenibilitat i d’acord amb la legislació ambiental vigent. Amb això s’ha de poder frenar la creixent ocupació de sòl amb aptitud i ús agrÃcola derivada del creixement urbà i de la construcció d’infraestructures.
En l’à mbit de l’urbanisme, es prefereix referir-se a sòl no urbanitzable, perquè és un terme més clar davant de possibles actuacions sobre el territori. | V. t.: criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., espai agrÃcola c. nom. m. | en rural area | es espacio agrario | fr espace agraire | gl espazo agrario |
|
estructura agrà ria f. | Diccionari d’agricultura | agricultura | Disposició del territori tenint en compte el règim agrari, l’estructura territorial, la grandà ria de les explotacions agrÃcoles segons el tipus d’agricultura i l’estructura social i el condicionament de les parcel·les. | es estructura agraria f. |
|
Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari n. pr. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | sigla: IRYDA | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | V.: Institut Nacional de Colonització n. pr. m. | en Institute of Agrarian Reform and Development | es Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario | fr Institut de Réforme et de Développement Agraire | gl Instituto de Reforma e Desenvolvemento Agrario | pt Instituto de Reforma e Desenvolvimento Agrário |
|
Institut Nacional d’Investigacions Agrà ries n. pr. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | sigla: INIA | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | Organisme públic d’Espanya dedicat exclusivament a la investigació agroalimentà ria i forestal.
El 1926 es va crear l’Instituto Nacional de Investigaciones y Experiencias Agronómicas y Forestales (INIEAF), com a organisme públic de recerca que tenia l’objectiu de coordinar tots els estudis que es realitzaven al paÃs en les à rees agronòmiques, forestals i pecuà ries. La seva denominació i dependència administrativa han anat canviant al llarg dels anys i a partir de 1991 es va anomenar Instituto Nacional de Investigación y TecnologÃa Agraria y Alimentaria, que és el seu nom l’any 2020. El lloc web és http://www.inia.es/ (consultat el 2020).
En relació amb els sòls, l’INIA va tenir a cà rrec seu l’elaboració de la sèrie Mapas provinciales de suelos a escala 1:200.000 (la qual és incompleta), que en els anys seixanta i setanta del segle xx va substituir la sèrie de mapes comarcals del Mapa Agronómico Nacional a escala 1:50.000, empresa en els anys cinquanta i que no va arribar a completar-se. Per l’època en què van ser iniciats, aquests treballs de cartografia de sòls evidencien la situació de la taxonomia i la metodologia de treball en cartografia de sòls en l’à mbit internacional d’aquells anys, com ho reflecteix la ponència “Las diferentes clasificaciones de suelosâ€, elaborada el 1964 per Pedro Gragera.
D’altra banda, en plena Guerra Civil espanyola, el 1937 Emili Huguet del Villar havia publicat el Mapa de Suelos de la PenÃnsula Luso-Ibérica a escala 1:1.500.000, amb un sistema de classificació de sòls proposat pel mateix autor. El 1957, Cayetano Tamés va presentar el Mapa de Grupos Principales de Suelos de la España Peninsular, aixecat seguint la classificació de sòls de Throp, Baldwin i Kellog (1938, 1949). El 1953 Walter L. Kubiena va publicar a Madrid la classificació Los Suelos de Europa. El 1960 el Soil Conservation Service havia presentat l’obra Soil Classification. A comprehensive system. 7th Approximation al Congrés de la Societat Internacional de Ciència del Sòl celebrat a Madison (WI, EUA). A la mateixa època, a Europa diversos autors proposaven classificacions de sòls.
Un cop el Mapa Agronómico Nacional del Ministeri d’Agricultura d’Espanya va haver optat per la Soil Taxonomy (però no el CSIC), els dos punts febles principals del projecte van ser: 1) la falta de personal a l’INIA format al Soil Conservation Service del Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) en classificació de sòls i especialment en metodologia de cartografia de sòls, que permetés anar incorporant els avenços, i 2) la manca de la suficient dotació econòmica amb continuïtat al llarg de molts anys, necessà ria per dur a terme una empresa tan ambiciosa com és l’aixecament del mapa de sòls d’un paÃs (ja sigui el mapa de sòls generalitzat per a planificació regional, a escala 1:250.000, o altres mapes a escala 1:50.000 i 1:25.000 per a usos intensius del territori, redacció de projectes concrets, treballs d’enginyeria, conservació de sòls i estudis de finques).
Amb la transferència d’aquesta competència a les comunitats autònomes, cadascuna ha establert les seves pròpies prioritats en informació de sòls. | en National Institute for Agricultural Research | es Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias | fr Institut National de Recherches Agronomiques | gl Instituto Nacional de Investigacións Agrarias |
|
PolÃtica Agrà ria Comuna n. pr. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | sigla: PAC | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | PolÃtica agrà ria impulsada a partir de l’any 1960 a la Unió Europea. Inicialment es va plantejar per aconseguir la suficiència alimentà ria donant ajuts als preus i les rendes més baixes, cosa que a la llarga va acabar generant enormes excedents de productes agrÃcoles. La reacció va ser disminuir els ajuts a l’agricultura. La reforma de la PAC de 2003 reforça el concepte de ecocondicionalitat, d’acord amb l’Agenda 2000, en condicionar el pagament d’ajuts directes a l’acompliment de certes mesures agroambientals, entre les quals hi ha el manteniment de les terres en bones condicions, amb unes bones prà ctiques agrÃcoles en el marc d’una agricultura sostenible. La PAC ha evolucionat des de concedir ajudes incondicionades fins a una polÃtica que les condiciona a l’acompliment d’una sèrie de requisits agroambientals, cosa que hauria d’incentivar la conservació de sòls i aigües. | V.: retirada de terres c. nom. f. | en Common Agricultural Policy | es PolÃtica Agraria Común | fr Politique Agricole Commune | gl PolÃtica Agraria Común | pt PolÃtica Agrária Comum |
|
|
|