Diccionari General DCT

Cerca cobalt a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

cobalt m. obs.

Diccionari de geologia

geoquímica

Element, Co; Z, 27; m. at., 58,933; grup 9è. Té un isòtop estable: ⁵⁹Co en part radiogènic per desintegració del ⁵⁹Ni. L’escorça n’és empobrida (clarke, 29 ppm) en relació amb els materials menys evolucionats: Terra, 940 ppm i condrites CI, 496 ppm. Les roques ígnies mostren una relació estreta entre el Co i el Fe; així, les roques ultramàfiques són altes en Co (175 ppm), i les àcides, baixes (5 ppm). Gairebé tots els materials sedimentaris són pobres en Co, inferiors al clarke. El metall és beneficiat a partir dels minerals de Cu i Ni, dels sulfurs, principalment. Ió +2 de radi 0,72 en coordinació 6 que substitueix el Fe en molts minerals silicatats i d’altres elements en els sulfurs (Cu, Zn) i carbonats (Ca). Fonamentalment és sideròfil, presenta tendències calcòfiles i litòfiles. Es concentra als primers sòlids cristal·litzats dels magmes, i als ambients sedimentaris sulfurosos i reductors. És compatible amb tots els tipus de magmes. La mobilitat és molt baixa en medis de neutres a alcalins i reductors, i és mitjana en els oxidants i àcids. És molt adsorbit pels òxids de Fe i Mn. És molt escàs a les aigües naturals; a l’oceà només n’hi ha 0,4 ppb, i el temps de residència és de 3 · 10⁴ a. És essencial per als éssers vius superiors com a oligoelement.

en cobalt

es cobalto

fr cobalt

cobalt m.

Terminologia d’Anàlisi química quantitativa

química

en cobalt subst.

, Co

cobalt m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

farmacologia

química

Element metàl·lic pertanyent al grup VIII b de la taula periòdica, blanc, dúctil, mal·leable i ferromagnètic; actua amb valències 2 i 3, sobretot. El seu nombre atòmic és 27, la massa atòmica 58,93 i el símbol Co. Fou descobert el 1735 per Georg Brandt. Hom el troba en la natura en diversos minerals, com l’esmaltina, la cobaltita i la linneïta, dels quals és molt difícil d’extreure. D’això i del fet que aquests minerals contenen també arsènic, que desprèn vapors tòxics, li ve el nom. És emprat per a obtenir alguns aliatges especials, dels quals augmenta la duresa i la resistència a la corrosió (per a eines de tall, per a cambres de combustió, etc.), o als quals proporciona interessants propietats magnètiques (ferrocobalt). També és emprat per a la preparació de pintures, pigments i esmalts. És un oligoelement necessari per a la vida cel·lular i entra en la composició de la cianocobalamina. El clorur de cobalt (CoCl₂) és un compost en forma de lamel·les de color blau pàl·lid, força higroscòpiques, que són emprades en higròmetres com a indicador d’humitat i d’aigua. Havia estat emprat en el tractament d’algunes anèmies refractàries.

de Kobalt

en cobalt

es cobalto

fr cobalt

it cobalto

cobalt m.

Diccionari de les ciències ambientals

química

Element químic metàl·lic blanc, dúctil i manejable, que s’empra en aliatges, pintures, esmalts, etc. (símbol, Co; nombre atòmic, 27; pes atòmic, 58,93). El cobalt és tòxic per inhalació prolongada i pot causar el desenvolupament d’un quadre de fibrosi pulmonar.

en cobalt subst.

es cobalto m.

fr cobalt m.