Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | colonització (DEM) | | | microbiologia i patologia infecciosa | | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Institut Nacional de Colonització (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| colonització f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | microbiologia i patologia infecciosa | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Formació de grups compactes de població de microorganismes del mateix tipus. |
|
| Institut Nacional de Colonització n. pr. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | sigla: INC | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Organisme dependent del Ministeri d’Agricultura, creat a Espanya el 1939 després de la Guerra Civil. L’INC va substituir l’Institut de Reforma Agrà ria creat durant la Segona República, per abordar el problema latifundista.
Les disposicions legals de creació de l’INC van ser la Llei de Bases de Colonització de Grans Zones Regables (1939) i la Llei de Colonització d’Interès Local (1940). Amb la creació de l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) l’any 1971, l’INC va deixar d’existir.
L’objectiu de l’INC va ser doble. D’una banda, tenia um objectiu social: resoldre el problema dels camperols sense terra, en proposar-se d’assentar el mà xim nombre de colons, als quals s’assignaven terres de regadiu en poblats construïts amb aquesta finalitat (pobles de colonització). Tots aquests poblats van ser planificats amb una urbanització molt acurada i una arquitectura interessant. Es dotaven dels serveis propis de l’època: ajuntament, església i escoles, entre altres. Cada unitat familar rebia, a més d’una casa, una dotació d’animals i estris per al conreu de les terres.
D’una altra banda, el segon objectiu de l’INC era econòmic: millorar l’estructura agrà ria espanyola per donar resposta a la necessitat de producció d’aliments en un perÃode d’autarquia, en uns anys en els quals la mecanització agrà ria encara no havia arribat al camp espanyol.
En una primera etapa, les terres a assignar als colons procedien de finques ofertes voluntà riament pels seus propietaris i que l’Estat adquiria (Decret de 1942); posteriorment, es va tractar de finques de secà considerades d’interès social, que l’Estat expropiava indemnitzant-ne els propietaris (Llei d’expropiació de finques rústiques); finalment, amb la Llei de colonització i distribució de la propietat de les zones regables de 1949 es van establir tres categories: 1) terres exceptuades, que eren terres de regadiu, que no eren expropiables; 2) terres reservades, que eren terres susceptibles de ser posades en reg per la propietat i que no s’expropiaven, i 3) terres en excés, que eren terres destinades a instal·lar els colons.
Les condicions sempre van ser avantatjoses per als propietaris de terres, que podien incidir sobre l’expropiació i que es beneficiaven de la transformació en regadiu, ja que a la zona transformada per l’INC, en moltes ocasions, hi havia terres que no havien estat objecte d’expropiació.
El dimensionat de les parcel·les assignades a cada unitat familiar va resultar insuficient (inicialment, 4 ha; posteriorment, 11 ha), cosa que va fer que, en generalitzar-se la mecanització del camp a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle xx, resultessin poc eficients en una economia de mercat. Això va ser una de les causes que, en algunes zones, la segona generació de colons, atreta per la demanda de mà d’obra a les zones industrials a les ciutats, abandonés alguns d’aquests pobles a la dècada dels anys setanta.
Per l’època en què es van dur a terme aquestes actuacions, durant els anys quaranta i cinquanta, els estudis de sòls per determinar-ne l’aptitud per al reg van ser escassos. Cal destacar que la classificació USBR d’aptitud per al reg data de 1954. En la majoria de les zones, en què els sòls no eren problemà tics, el resultat va ser reeixit, si bé en alguns casos, com per exemple l’anivellament de planosols (Albaqualf) al Plan Badajoz o els problemes de salinitat-sodicitat a la zona de Flumen (Osca), els sòls van requerir millores posteriors, que han estat possibles grà cies als avenços en els coneixements en ciència i tecnologia de sòls. | | V.: camperols sense terra c. nom. m. pl., Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari n. pr. m., llei de concentració parcel·là ria c. nom. f. | | en National Colinization Institute | | es Instituto Nacional de Colonización | | fr Institut National de Colonisation | | gl Instituto Nacional de Colonización | | pt Instituto Nacional de Colonização |
|
|
|