|
crisi f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | conceptes generals i de suport | malalties i sĂndromes | salut mental | Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia, especialment millora brusca d’una malaltia aguda. En aquest darrer sentit, el terme Ă©s antagònic a lisi o millora gradual de la malaltia. TambĂ©, exaltaciĂł dels fenòmens d’una malaltia crònica o accident sobtat en un estat o condiciĂł. | de Krise | en crisis | es crisis | fr crise | it crisi |
|
crisi addisoniana f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | malalties i sĂndromes | nefrologia | Insuficiència suprarenal aguda, caracteritzada clĂnicament per anorèxia intensa, astènia profunda, aprimament, dolor abdominal que pot simular un abdomen agut, nĂ usees, vòmit, xoc hipovolèmic que respon precĂ riament a l’administraciĂł endovenosa de lĂquids, signes de deshidrataciĂł, hipoglucèmia accentuada i febre. El diagnòstic Ă©s fĂ cil si s’han considerat els antecedents d’anorèxia, astènia i aprimament, dolors abdominals sense signes d’organicitat gastrointestinal, i sobretot la presència d’hiperpigmentaciĂł cutaneomucosa. Aquest darrer signe pot faltar en les formes d’insuficiència suprarenal secundĂ ria, en les modalitats d’instauraciĂł sobtada (sèpsia meningocòccica de Waterhouse-Friderichsen) o en malalts amb insuficiència suprarenal primĂ ria d’evoluciĂł curta. Cal considerar els aspectes diagnòstics constituĂŻts pels antecedents d’interrupciĂł brusca d’un tractament amb corticoides o els d’una intervenciĂł quirĂşrgica o irradiaciĂł de la hipòfisi. Les anĂ lisis clĂniques demostren hiponatrèmia, hiperpotassèmia i sobretot una taxa de cortisol a la sang inferior a 18 µ (496 nmol/L). | Sin. compl.: insuficiència suprarenal aguda |
|
crisi asmĂ tica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | pediatria | pneumologia | Episodi agut de dispnea d’intensitat variable, acompanyat de xiulets i roncs, que apareix en l’asma bronquial intermitent, especialment en la infĂ ncia. Les crisis poden Ă©sser desencadenades per al·lergògens (pol·len), exercici fĂsic, tòxics ambientals, infeccions vĂriques, o sense causa aparent. En molts casos hom observa una millora dels sĂmptomes o fins i tot llur desapariciĂł en el transcurs del temps, sobretot en infants. |
|
crisi blĂ stica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | hematologia i hemoterĂ pia | oncologia i radioterĂ pia | semiologia | Estat clinicohematològic superposable al d’una leucèmia aguda amb invasiĂł mĂ©s o menys rĂ pida de la medul·la òssia, la sang perifèrica i, a vegades, altres òrgans (ganglis limfĂ tics, pell, parts toves, periosti, sistema nerviĂłs central) per blasts, que apareixen en la fase final de la leucèmia mieloide crònica. ClĂnicament hom observa un deteriorament rĂ pid dels malalts, els quals presenten anorèxia, astènia, aprimament, febre, sudoraciĂł profusa, dolors ossis, creixement massiu de la melsa, anèmia, infeccions i hemorrĂ gies. Els blasts sĂłn sobretot mieloblasts, però tambĂ© hi ha la presència de limfoblasts, megacarioblasts i eritroblasts. La infecciĂł Ă©s rĂ pidament mortal en el termini de 4 o 5 mesos. |
|
crisi blà stica inicial f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | hematologia i hemoterà pia | oncologia i radioterà pia | semiologia | Forma de presentació poc freqüent de la leucèmia mieloide crònica consistent en l’aparició d’una crisi blà stica en malalts que han passat inadvertida la fase crònica de la malaltia. En alguns casos, l’afecció simula una leucèmia aguda, mentre que en d’altres amb afectació extramedul·lar ganglionar pot confondre’s amb un limfoma. |
|
crisi colinèrgica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | neurologia | semiologia | Conjunt de manifestacions colinèrgiques que poden aparèixer en malalts afectats de miastènia greu, tractats amb dosis excessives de fà rmacs anticolinesterà sics (neostigmina, piridostigmina), caracteritzades per bradicà rdia, hipotensió, vòmits, sudoració, salivació profusa, llagrimeig, miosis, pal·lidesa i à dhuc confusió i coma. |
|
|
|