Diccionari General DCT

Cerca dic a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

a condició loc. adv.

Diccionari jurídic

dret

Sota reserva o amb alguna condició.

Ex.: El contracte li donava el dret de vendre a condició.

Sin. compl.: sota condició loc. adv.

V. t.: amb la condició de loc. prep., a condició que loc. conj.

es a condición, bajo condición

a condició que loc. conj.

Diccionari jurídic

dret

Amb la reserva que.

Ex.: El lliurament de la documentació es farà a condició que les persones interessades presentin un document d’identitat.

Sin. abs.: amb la condició que loc. conj.

es a condición que, con la condición de que

a disposició judicial loc. adv.

Diccionari jurídic

dret

En espera de la decisió del jutge o jutgessa, es diu en relació amb una persona detinguda.

Ex.: El detingut passà a disposició judicial després de declarar en la comissaria.

es a disposición judicial

a judici de loc. prep.

Diccionari jurídic

dret

Segons l’opinió de.

Ex.: A judici dels membres de l’Ajuntament, l’alcaldessa hauria de convocar eleccions anticipades.

Sin. compl.: a criteri de loc. prep., a l’arbitri de¹ loc. prep., a parer de loc. prep.

es a criterio de, a juicio de, al parecer de

abdicació f.

Diccionari jurídic

dret

Acció d’abdicar.

Ex.: Fer abdicació dels seus drets. Fer abdicació de la corona. L’abdicació de Carles IV.

es abdicación

abdicant adj.

Diccionari jurídic

dret

Que abdica.

Ex.: La persona abdicant renuncia a tots els privilegis del seu títol.

es abdicante

abdicar¹ v. tr.

Diccionari jurídic

dret civil

Cessar de manera voluntària {en un càrrec} o renunciar {a un poder, a una propietat, a un dret}.

Ex.: El rei es veié obligat a abdicar els drets a la corona.

es abdicar

abdicar² v. intr.

Diccionari jurídic

dret

Renunciar al poder suprem.

Ex.: El rei abdicà.

es abdicar

abscés apendicular m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

gastroenterologia

microbiologia i patologia infecciosa

Abscés consecutiu a una apendicitis, desenvolupat habitualment en la fossa ilíaca dreta, per bé que segueix les variacions topogràfiques de l’apèndix i pot ésser ocasionalment subhepàtic, retrocecal, mesocelíac o pelvià.

absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

fertilitat química del sòl

Procés fisicoquímic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules del medi exterior (de la fase líquida del sòl o d’una dissolució nutritiva) en un moviment en contra d’un gradient de concentració (contra un gradient electroquímic), de manera que la cèl·lula consumeix energia metabòlica quan té lloc aquesta transferència cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma. Es tracta d’un moviment lent i irreversible.
La membrana plàsmica que revesteix el plasmodesm és de naturalesa lipídica, per la qual cosa és hidrofòbica i impermeable als ions de la fase líquida, que no la poden travessar lliurement, com passa a l’absorció passiva. La quantitat d’energia necessària perquè tingui lloc l’absorció ha de ser com a mínim igual a la diferència de potencial electroquímic entre els dos compartiments.
Es distingeixen dos tipus de transport d’elements minerals des de l’apoplasma cap al citoplasma:
1) absorció per transportadors (en anglès, carrier) de la membrana específics (proteïnes de la bicapa lipídica): es tracta d’un transport actiu acoblat a una reacció metabòlica (difusió facilitada), sovint lligada a la hidròlisi de l’ATP en harmonia amb el funcionament d’una bomba H⁺ATPasa transmembrànica; l’activitat de la bomba transforma energia metabòlica en energia útil per al transport en les membranes;
2) absorció per transport actiu per cotransport de dues substàncies.

V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., ió nutritiu c. nom. m.

en active uptake, active absorption

es absorción activa de nutrientes vía radicular

fr prélévement actif per les racines des éléments nutritifs

gl absorción activa de nutrientes a través da raíz

pt absorção ativa de nutrientes por via radicular