|
|
| escull m. | | Ecologia II | | ecologia i medi ambient | | | en reef subst. | | es arrecife m. |
|
| escull m. | | Diccionari de pesca | | pesca | | Roca o formació coral·lina que, a flor d’aigua o prop de la superfÃcie, constitueix un perill per a la navegació. | | es arrecife m., escollo m. |
|
| escull1 m. | | Diccionari de geologia | | costes i geomorfologia marina | | Roca a flor d’aigua o a molt poca distà ncia de la superfÃcie de l’aigua, sovint originada pel retrocés d’un penya-segat. | | Sin. vulg.: abriüll m., agulla3 f., altina f., anquina f., antina f., baix1 m., balella1 f., banc4 m., barbada f., cantó3 m., descoll m., escuit m., faralló m., geperut m., illot m., llosa4 f., niell m., niny m., planassa2 f., prim1 m., restinga2 f., roca perduda f., sapa1 f., seca1 f., secany m., sirte f., som de roques m., som2 m., tenassa f. | | en reef, rock | | es arrecife, escollo | | fr écueil, récif |
|
| escull m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | geologia | | Roca a flor d’aigua o a molt poca distà ncia de la superfÃcie de l’aigua. | | en reef subst. | | es arrecife m., escollo m. | | fr écueil m., récif m. |
|
| escull2 m. | | Diccionari de geologia | | costes i geomorfologia marina | | estratigrafia: estratigrafia general | | | 1. Ecosistema marà d’aigües intertropicals somes, producte de la construcció i destrucció per organismes (esp. coralls, algues, vèrmids, hidrocoral·laris, briozous, etc.), de la sedimentació i desintegració mecà nica; cada part d’un escull té la seva història que determinen llurs processos i els ritmes en el temps, els quals depenen dels factors ambientals, com són els corrents, la terbolesa, la lluminositat, etc. Definició antiga. | | 2. Dipòsit calcari bioconstruït per organismes marins (esp. coralls, algues, vèrmids, hidrocoral·laris, briozous, etc.) que posseeixen un potencial ecològic adient per a bastir verticalment un edifici massÃs de roca carbonà tica que sobresurt de les altres formacions marines circumdants i és prou rÃgid per a mantenir-se en posició de vida i resistir l’acció de les onades. N’hi ha de totes les edats, des de la base del Paleozoic fins ara, tot i que hi ha hagut organismes constructors que han anat evolucionant i s’han substituït en el temps (tetracoral·laris, estromatopòrids, arqueociats, escleractÃnids, rudistes, etc.). Se’n distingeixen dos tipus: els bioherms i els biostromes. | | en reef | | es arrecife | | fr récif |
|
| escull3 m. | | Diccionari de geologia | | sedimentologia: petrologia sedimentà ria | | Capa prima a manera de crosta que es fa damunt la pedra de cot (l’escull en aquest cas és un calitx). | | Sin.: calitx3 m. |
|
|
|