|
|
| acidosi respiratòria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | semiologia | | Acidosi caracteritzada per un descens del pH a causa d’un augment de la pressió parcial de diòxid de carboni, amb un increment compensador de la concentració plasmà tica de bicarbonat. Pot ésser aguda o crònica. L’acidosi respiratòria aguda apareix en la depressió sobtada del centre respiratori (sobredosi d’opiacis, anestèsia general), en la parà lisi dels músculs respiratoris (hipopotassèmia intensa), en l’alteració de la transmissió neuromuscular (curare, succinilcolina, aminoglicòsids), en l’obstrucció aguda de les vies respiratòries, en els traumatismes torà cics greus (hipoventilació) i en l’aturada cardÃaca. Les causes de l’acidosi respiratòria crònica són la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la cifoscoliosi molt acusada, la sÃndrome de Pickwick, etc. |
|
| alcalosi respiratòria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterà pia | | malalties i sÃndromes | | pneumologia | | Alcalosi caracteritzada per un descens de la pressió parcial de diòxid de carboni com a resultat d’una hiperventilació. L’excés de diòxid de carboni eliminat determina una disminució de la concentració plasmà tica d’hidrogenions i, per tant, un augment del pH. Les causes són principalment la hiperventilació aguda de les crisis d’ansietat, de la sèpsia per gramnegatius, de l’embolisme pulmonar, de la pneumònia, de l’asma, de la insuficiència congestiva, de les alteracions del centre respiratori (encefalitis, meningitis, accident vascular cerebral, tumor cerebral), de la intoxicació per salicilats, de la febre alta de qualsevol origen, de l’anèmia intensa, etc. |
|
| aparell respiratori m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | | otorinolaringologia | | pneumologia | | Conjunt d’òrgans i estructures que permeten fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera. | | Sin. compl.: sistema respiratori |
|
| atà xia respiratòria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sÃndromes | | neurologia | | pneumologia | | Respiració anà rquica per lesió irritativa dels centres respiratoris del tronc cerebral. |
|
| beina espiral f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | citologia | | Filament amb gran capacitat de tinció, que fa voltes entorn del filament axial de la porció mitjana d’un espermatozoide. |
|
| cadena respiratòria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | citologia | | Sistema de transport d’electrons, contingut en la membrana interna dels mitocondris, des de les molècules combustibles (glucosa, à cids grassos, etc.) dels organismes aerobis a l’oxigen molecular amb formació d’aigua, a través de transportadors electrònics especialitzats (flavoproteïnes, complexos de ferro i sofre, coenzim Q i citocroms). Les formes reduïdes de cada transportador transfereixen llurs electrons a través de reaccions d’oxidoreducció alliberadores d’energia, amb formació d’ATP a partir d’ADP i fosfat inorgà nic. El principal acceptor d’electrons és el dinucleòtid d’adenina i nicotinamida (NAD+), el qual accepta un ió hidrogen i dos electrons, en reduir-se a NADH. L’oxidació de NADH, mitjançant la NADH deshidrogenasa, permet la transferència de dos electrons al mononucleòtid de flavina (FMN), la forma reduïda del qual és FMNH2. Els electrons són transferits després de FMNH2 a una sèrie de complexos de ferro i sofre (FeS), i d’aquests al coenzim Q (ubiquinona o, abreujadament, Q). El coenzim Q és una quinona amb una llarga cadena isoprenoide, altament apolar, no unida a cap proteïna al revés que els altres transportadors, i que transfereix electrons als citocroms, heteroproteids que constitueixen les darreres baules de la cadena respiratòria. |
|
| cadena respiratòria mitocondrial f. | | BioquÃmica | | sigla: CRM | | bioquÃmica | | | en mitochondrial respiratory chain subst., MRC subst. | | es cadena respiratoria mitocondrial f., CRM f. |
|
|
|