Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| agricultura itinerant (ATGC) | | geografia | | agricultura itinerant (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | conreu itinerant (DAGRIC) | | agricultura | | full de seguiment itinerant (DCA) | | residus | | guaret en agricultura itinerant (DMCSC) | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | millora del sistema d’agricultura itinerant (DMCSC) | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | prà ctica del sistema d’agricultura itinerant (DMCSC) | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | sistema d’agricultura itinerant (DMCSC) | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
agricultura itinerant c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Model d’agricultura l’estratègia del qual es basa a tallar i cremar la vegetació natural i a escampar-ne les cendres, de manera que una comunitat d’agricultors desforesta una à rea d’un ecosistema forestal per implantar-hi camps de conreu durant un nombre curt d’anys, després dels quals s’abandona l’à rea, que queda en guaret, i la comunitat es desplaça a un altre emplaçament.
És una forma d’agricultura tradicional de subsistència. A Espanya s’ha utilitzat a GalÃcia, tot i que és una prà ctica habitual per a les comunitats indÃgenes en medis tropicals humits, on els sòls generalment són à cids i pobres en nutrients, ja que la seva fertilitat depèn essencialment dels nutrients que allibera la mineralització de la matèria orgà nica. La crema de les restes que resulten de la tallada dels arbres permet aprofitar els nutrients que contenen les cendres i disminuir l’acidesa del sòl. D’aquesta manera, durant uns anys es poden obtenir collites més profitoses que els productes del bosc original. L’activitat agrÃcola es combina amb la caça, la pesca i la recol·lecció al bosc circumdant.
Durant el perÃode de guaret, es reinstal·la el bosc entre uns set i onze anys. En aquest cas, l’agrosistema pot resultar sostenible, però si, a causa de la pressió demogrà fica, s’escurça el cicle i es torna a un mateix emplaçament, la recuperació del bosc no es pot completar. Això condiciona la fertilitat que s’obtindrà del nou artigatge, amb la qual cosa el risc de degradació per manca de nutrients i per erosió seran grans. | Sin.: sistema d’agricultura itinerant c. nom. m. | Sin. compl.: agricultura d’artigatge c. nom. f. | V. t.: desenvolupament sostenible c. nom. m., artigatge m. | en shifting cultivation | es agricultura itinerante | fr culture itinérante | gl agricultura itinerante | pt agricultura itinerante |
|
conreu itinerant m. | Diccionari d’agricultura | agricultura | Conreu temporal que consisteix a tallar la vegetació llenyosa i cremar-la per fer-hi conreus periòdics. | es cultivo itinerante m. |
|
full de seguiment itinerant m. | Diccionari de les ciències ambientals | residus | Document normalitzat, alternatiu al full de seguiment, que acredita el lliurament de residus procedents de diferents productors o posseïdors al transportista que els portarà fins a un mateix gestor. | en itinerant consignment note [RU] subst., itinerant manifest [EUA] subst. | es hoja de seguimiento itinerante m. | fr feuille de route f., feuille de suivi itinérant f. |
|
guaret en agricultura itinerant c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Guaret arbustiu. | Sin. pref.: guaret arbustiu c. nom. m. | en shifting cultivation fallow | es barbecho en agricultura itinerante | fr jachère en culture itinérante | gl barbeito en agricultura itinerante | pt pousio em agricultura itinerante |
|
millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Per augmentar el potencial per sustentar la població d’un sistema d’agricultura itinerant, en les diferents parts del món s’han anat introduint millores de carà cter local. Se centren en els aspectes següents: 1) durada del perÃode de guaret, 2) caracterÃstiques del guaret, 3) sistema de conreu, 4) maneig del cultiu i 5) introducció d’intervencions agroforestals de base cientÃfica i vies de desenvolupament per a sistemes especÃfics. Per a la implementació de les millores s’han de tenir en compte les qüestions següents: 1) la diversitat del medi biofÃsic i socioeconòmic, i 2) el coneixement local per aportar solucions als seus propis problemes i tendir a una situació de seguretat alimentà ria.
En relació amb el perÃode de guaret, la sostenibilitat del sistema i l’estructura del paisatge estan condicionades per la durada i depenen de les caracterÃstiques de cada zona. Per exemple, tres anys de conreu i cinc de guaret resulten insuficients per restablir la fertilitat en sòls de Nigèria, mentre que en diversos sòls tropicals un guaret de quinze anys permet restablir la fertilitat del sòl.
En relació amb el guaret arbustiu, es poden realitzar accions alternatives: 1) substituir la successió natural de vegetació plantant arbres de creixement rà pid, per aprofitar el poder dels arbres per restablir la fertilitat perduda durant el conreu, o 2) fertilitzar amb un fosfat.
En relació amb el sistema de cultiu, es poden plantejar les accions següents: 1) un ús de la terra que impliqui l’associació de cultius herbacis simultà niament amb cultius arboris i 2) la introducció de tècniques d’agroforesteria i de protecció de sòls. | V.: agroforesteria f., conservació de sòls c. nom. f., silvicultura social c. nom. f., sistema agroforestal c. nom. m., sistema d’agricultura itinerant c. nom. m., prà ctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f. | en improvement of shifting cultivation, improvement of slash and burn | es mejora del sistema de agricultura itinerante | fr amélioration de la culture itinérant, amélioration de l’agriculture sur brûli, amélioration de l’agriculture sur abattis-brûlis | gl mellora do cultivo itinerante | pt melhora da agricultura itinerante |
|
prà ctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Actuacions que es realitzen en agricultura itinerant.
Consisteix, principalment, en les actuacions següents: 1) determinar la superfÃcie de selva per ocupar; 2) a l’estació seca, desbrossar, que consisteix a retirar el sotabosc (mates, herbes i arbres de dià metre reduït) tallant arran de terra; 3) talar els arbres grans per la base (si es tracta de fustes bones es preparen per a la venda); 4) arrabassar les soques dels arbres tallats; 5) deixar assecar el material vegetal; 6) cremar; 7) escampar les cendres; 8) conrear durant uns anys, fins que el contingut de nutrients del sòl disminueixi i resulti insuficient per a la producció dels aliments necessaris per a la comunitat; 9) deixar l’à rea en guaret arbustiu durant un nombre d’anys (entre set i quinze), la qual cosa depèn de les caracterÃstiques dels sòls, el clima i la pressió demogrà fica.
En cremar es provoquen els beneficis següents: 1) es recuperen els nutrients continguts a la vegetació, 2) s’esterilitza parcialment el sòl (amb la destrucció de llavors, bulbs i parà sits), 3) les cendres disminueixen l’acidesa del sòl, i 4) les restes d’arrels, en degradar-se, aporten matèria orgà nica i en, mineralitzar-se, alliberen nutrients.
Els punts febles de la prà ctica del sistema d’agricultura itinerant són els següents: 1) suposa grans pèrdues de matèria orgà nica, nitrogen, fòsfor i sofre en cremar; 2) l’augment de la densitat de població obliga a escurçar la durada dels successius perÃodes de guaret, la qual cosa fa que la vegetació natural no arribi a recuperar-se i estigui cada cop més degradada (el bosc tropical tendeix a una sabana de degradació secundà ria, en la qual el restabliment de la fertilitat del sòl és més lenta que sota bosc); 3) les propietats fÃsiques del sòl empitjoren; 4) els processos erosius augmenten, i 4) com a factors externs, la pressió per implantar un ús alternatiu del sòl augmenta. Es tracta, doncs, d’un sistema frà gil i, si no s’hi introdueixen millores, resulta insostenible a llarg termini en la modalitat tradicional i amb un augment demogrà fic. | V. t.: sabana f., sistema d’agricultura itinerant c. nom. m., millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f. | en practice of shifting cultivation, pratice of slash and burn | es práctica del sistema de agricultura itinerante | fr pratique du système de culture itinérante, pratique du système d’agriculture sur brûlis, pratique de l’agriculture sur abattis-brûlis | gl práctica do cultivo itinerante | pt práctica da agricultura itinerante |
|
sistema d’agricultura itinerant c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Sistema d’agroforesteria rotacional, en el qual la superfÃcie conreada va canviant de lloc al llarg dels anys, amb alternança de perÃodes de cultiu i perÃodes de guaret arbustiu de llarga durada, per restablir la fertilitat del sòl amb els nutrients proporcionats per les cendres. És un sistema tradicional, el més antic i estès al món.
És una agricultura de subsistència que es basa a desbrossar, talar i cremar. La practiquen comunitats indÃgenes nòmades i rurals, principalment a la zona tropical humida de tot el món. No depèn d’entrades externes basades en energies fòssils. | Sin.: agricultura itinerant c. nom. f. | Sin. compl.: agricultura d’artigatge c. nom. f. | V. t.: artigar v. tr., millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f., prà ctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. m. | en shifting cultivation system, slash and burn system | es sistema de agricultura itinerante | fr système de culture itinérante, système d’agriculture sur brûlis, agriculture sur abattis-brûlis | gl sistema de cultivo itinerante | pt sistema de agricultura itinerante |
|
|
|