|
|
| adenoma mamari m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | oncologia i radioterà pia | | sinologia | | Adenoma de la glà ndula mamà ria amb exclusió de l’adenoma del mugró i dels tumors benignes de la mamella del tipus de glà ndula salival o de glà ndula sudorÃpara. Hom en distingeix tres varietats anatomopatològiques: tubular, lactÃfer i apocrÃ. L’adenoma tubular és un tumor solitari, ben circumscrit i dur, caracteritzat microscòpicament per la presència de paquets de túbuls petits formats per una capa de cèl·lules epitelials i una altra de cèl·lules mioepitelials. La subvarietat d’adenoma ductal amb trets tubulars s’associa amb la sÃndrome de Carney. L’adenoma lactÃfer és un tumor únic o múltiple que s’observa durant l’embarà s o el puerperi, ben circumscrit i lobulat, format microscòpicament per glà ndules proliferants amb cèl·lules secretores cuboïdals. L’adenoma apocrà es constitueix exclusivament per cèl·lules apocrines. | | Sin. compl.: mastadenoma, mastoadenoma |
|
| angiosarcoma mamari m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | oncologia i radioterà pia | | sinologia | | Angiosarcoma desenvolupat en la mama, habitualment durant la tercera o quarta dècada de la vida, de presentació rara i malignitat molt elevada. Es caracteritza per l’aparició d’una massa de creixement rà pid que causa un augment difús del volum de la mamella associat amb una discoloració blavosa o vermellosa de la pell, sense retracció cutà nia, ni secreció a través del mugró ni augment dels ganglis limfà tics axil·lars. Macroscòpicament, el tumor ofereix una aparença tova, esponjosa, hemorrà gica i mal definida. Les metà stasis es desenvolupen rà pidament i afecten els pulmons, la pell i els ossos. |
|
| artèria mamà ria interna f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | òrgans i sistemes | Origen, subclà via; branques, pericardiofrènica, mediastÃnica, tÃmica, esternal, intercostal anterior, perforants, musculofrènica i epigà strica superior; distribució, paret torà cica anterior, diafragma, estructures mediastÃniques.
Vegeu Taula de les artèries. | | Sin. compl.: artèria torà cica interna |
|
| carcinoma mamari m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | oncologia i radioterà pia | | sinologia | | Tumor maligne originat en l’epiteli dels conductes i dels à cins de la glà ndula mamà ria. Des del punt de vista histopatològic cal considerar dos aspectes fonamentals: a) confinació de la lesió en el component glandular (carcinoma in situ) o invasió de l’estroma (carcinoma invasor); b) adscripció de tumor als canalicles (carcinoma canalicular o ductal) o als lòbuls (carcinoma lobular) de la glà ndula. El carcinoma ductal in situ ofereix diverses varietats morfològiques: comedocarcinoma, papil·lar, sòlid, cribriforme, micropapil·lar, adherent (an clinging) i hipersecretor quÃstic.A part d’aquesta complexitat histopatològica hi ha el patró de cancerització lobular, denominació que fa referència a una estructura identificable com a lobular amb trets morfològics corresponents a qualsevol dels tipus de carcinoma ductal in situ esmentats. El carcinoma lobular in situ es caracteritza per una proliferació cel·lular (nius sòlids) que expandeix els lòbuls, amb presència mÃnima o absència d’atÃpies, pleomorfisme, activitat mitòtica o necrosi, i amb modificacions morfològiques mÃnimes (nuclis grans, cèl·lules d’anell sigil·lar, variacions de la grandà ria dels lòbuls). El carcinoma ductal invasor presenta múltiples modalitats estructurals: clà ssic (ordinari o altrament especificat), tubular, cribriforme, mucinós, medul·lar, papil·lar invasor, apocrÃ, juvenil (secretor), neuroendocrà (tumor carcinoide), metaplà stic, escatós, inflamatori i malaltia de Paget. El carcinoma lobular invasor presenta, també, diverses varietats histopatològiques: clà ssic, histiocitoide i de cèl·lules d’anell sigil·lar. Hom ha descrit, també, un tipus de carcinoma invasor mixt (ductal i tubular) i resta un grup de carcinomes invasors indeterminats (inclassificables). La localització del tumor s’indica habitualment en relació als quatre quadrants en què hom pot dividir la mamella, essent la més freqüent el quadrant superoextern. No és infreqüent la presència de lesions multicèntriques i à dhuc bilaterals. La presència de receptors d’estrògens o de progesterona en el tumor es correlaciona amb una bona resposta a la terà pia hormonal i a la quimioterà pia. La invasió neoplà stica local s’efectua en el propi parènquima mamari, el mugró, la pell, la fà scia, el múscul pectoral o altres estructures de la paret torà cica. Les metà stasis ganglionars més freqüents són a l’aixella, seguides de les regions supraclavuculars i de l’artèria mamà ria interna. Les metà stasis hematogèniques es localitzen en els ossos, el pulmó i la pleura, el fetge, els ovaris, les suprarenals i el sistema nerviós central. | | Sin. compl.: mastocarcinoma |
|
| carcinoma mamari masculà m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | oncologia i radioterà pia | | sinologia | | Carcinoma de mamella que es presenta rarament en l’home adult sobretot senil. Es relaciona a vegades amb determinats factors predisponents: sÃndrome de Klinefelter, ginecomà stia i carcinoma prostà tic tractat amb estrògens. Pot exhibir qualsevol de les formes microscòpiques observades en la mamella femenina, per bé que és molt menys freqüent el carcinoma lobular invasor. El pronòstic és sensiblement pitjor que en la dona. |
|
| cirurgia mamà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cirurgia | | obstetrÃcia i ginecologia | | sinologia | | Cirurgia de les glà ndules mamà ries, efectuada actualment per cirurgians generals i ginecòlegs. |
|
|
|