|
|
| Ă cid micòlic m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | microbiologia i patologia infecciosa | | quĂmica | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Cadascun dels hidroxiĂ cids grassos, d’elevat pes molecular, amb ramificacions laterals que solen Ă©sser hidrocarburs alifĂ tics de cadena llarga, que componen la coberta cel·lular dels bacteris dels gèneres Bacterionema, Corynebacterium, Micropolyspora, Mycobacterium, Nocardia i Rhodococcus. És el component clau per a la resistència alcoholoĂ cida de la tinciĂł de Ziehl-Neelsen d’aquests microorganismes, per la qual cosa s’empra per a la seva determinaciĂł. |
|
| actinomicoma m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | microbiologia i patologia infecciosa | | Lesió tumoral produïda per bacteris del gènere actinomices. | | de Strahlenpilzgeschwulst | | en actinomycoma | | es actinomicoma | | fr actinomycome | | it attinomicoma |
|
| actinomicosi f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | microbiologia i patologia infecciosa | | odontoestomatologia | | Malaltia infecciosa crònica produĂŻda per actinomicets, bacteris de l’ordre dels actinomicetals, grampositius, immòbils, anaerobis o microaeròfils, de creixement lent i no esporulats, l’espècie mĂ©s comuna dels quals Ă©s Actinomyces israelii. Aquest microorganisme forma part de la flora normal de la boca, la faringe i el còlon, per bĂ© que pot envair els teixits contigus en determinades circumstĂ ncies (fractures dels maxil·lars, periodontitis, cirurgia dental) o bĂ© els pulmons per aspiraciĂł. Sovint es tracta d’una infecciĂł polimicrobiana o infeccions mixtes amb altres gèrmens acompanyants: estafilococs (S. epidermidis, S. aureus), estreptococs (hemolĂtics, anaerobis, microaeròfils), enterobacteriĂ cies, Pseudomonas aeruginosa, bacteroides (B. fragilis, B. melaninogenicus, B. corrodens), fusobacteris, propionibacteris, Leptrotichia buccalis, etc. Les lesions anatomopatològiques sĂłn constituĂŻdes per diversos abscessos crònics i trajectes fistulosos que exsuden una secreciĂł purulenta que contĂ© grĂ nuls groguencs, diminuts, anomenats grĂ nuls de sofre, que sĂłn masses d’actinomicets, disposats en forma de filaments radials acabats en forma de porra. Precisament el nom de la malaltia provĂ© d’aquesta disposiciĂł radiada: fongs de raigs. | | Sin. compl.: estreptotricosi | | de Aktinomykose, Strahlenpilzkrankheit | | en actinomycosis | | es actinomicosis | | fr actinomycose | | it attinomicose |
|
| actinomicosi f. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Malaltia bacteriana que afecta principalment el bestiar bovĂ, rarament els porcs i els cavalls, produĂŻda per Actinomyces bovis i caracteritzada per tumoraciĂł cervicofacial amb tendència a obrir-se i a supurar un pus groguenc. | | es actinomicosis f. |
|
| actinomicosi abdominal f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | gastroenterologia | | microbiologia i patologia infecciosa | | Actinomicosi localitzada habitualment a les regions ileocecal o rectosigmoïdal, consecutiva a un procés infecciós o perforador previ (apendicitis, diverticulitis). Es caracteritza pel desenvolupament d’una massa llenyosa, dolorosa, intraabdominal, amb trajectes fistulosos de la pell adjacent. |
|
| actinomicosi cervicofacial f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | odontoestomatologia | | És la forma mĂ©s habitual de l’actinomicosi, desenvolupada a partir d’una cĂ ries dental, una periodontitis o una extracciĂł dental en una boca sèptica. Es localitza a les regions submandibulars i submentoniana o a la galta, en forma d’una tumefacciĂł inflamatòria crònica, de consistència llenyosa, fistulitzada en diversos indrets, amb la pell afectada de color porpra i calenta, i l’exsudaciĂł amb els caracterĂstics grĂ nuls de sofre. Pot complicar-se amb una osteĂŻtis de les estructures subjacents, però molt rarament hi ha adenopaties regionals. |
|
| actinomicosi pulmonar f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | pneumologia | | Actinomicosi consecutiva a l’aspiraciĂł abundosa d’actinomicets. Es tracta d’una pneumopatia crònica semblant a una tuberculosi pulmonar fibrocavitĂ ria, que evoluciona vers la formaciĂł de trajectes fistulosos que s’obren en la superfĂcie cutĂ nia del tòrax, amb afecciĂł pleural (empiema) i costal (osteòlisi). Pot haver-hi tambĂ© invasiĂł local del mediastĂ, el cor, l’espai subfrènic o les vèrtebres, i produeix disseminacions hematogèniques al teixit cel·lular subcutani o al sistema nerviĂłs central. |
|
| actinomicòtic -a adj. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | Relatiu o pertanyent a l’actinomicosi. | | de aktinomykotisch | | en actinomycotic | | es actinomicĂłtico | | fr actinomycotique | | it attinomicotico |
|
| adjuvant de micobacteris m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | farmacologia | | immunologia | | medicina preventiva i salut pública | | microbiologia i patologia infecciosa | | Adjuvant complet de Freund. |
|
|
|