|
|
| Pseudomonas f. pl. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | propietats bioquĂmiques i biològiques i ecologia del sòl | Gènere de bacteris gram negatius, aerobis obligats i aerobis facultatius, heterotròfics.
Predominen a la rizosfera i al sòl i poden actuar en: 1) la despolimeritzaciĂł inicial de la cel·lulosa (celulolisi) en unitats de glucosa; 2) la desnitrificaciĂł de NO3– a N2; 3) en la reducciĂł de Fe3+ a Fe2+; 4) en la degradaciĂł de la pectina (pectinolisi); 5) modificades genèticament, proporcionen protecciĂł contra l’atac d’insectes a la rizosfera del blat de moro (Pseudomonas fluorescents); 6) promoure el creixement de les plantes, en suprimir microorganismes patògens, sintetitzar hormones vegetals estimulants del creixement i promoure major resistència a les malalties de les plantes. | | en Pseudomonas | | es Pseudomonas | | fr Pseudomonas | | gl Pseudomonas | | pt Pseudomonas |
|
| abscés pulmonar m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | microbiologia i patologia infecciosa | | pneumologia | | Abscés del parènquima del pulmó, consecutiu a una necrosi, amb formació d’una cavitat de dià metres superiors als 2 cm, en comunicació amb un bronqui, la qual cosa permet l’evacuació del material purulent. La cavitat té parets pròpies i un nivell hidroaeri. En la pneumònia necrosant, en canvi, hi ha diverses cavitats de dià metres inferiors als 2 cm. Les causes més freqüents són l’aspiració massiva de contingut orofaringi o gastroesofà gic, microaspiracions fisiològiques nocturnes en malalts amb periodontitis, i microaspiracions fisiològiques en persones amb malaltia pulmonar obstructiva. Els microorganismes implicats són gairebé sempre anaerobis, com és ara bacteroides, fusobacteris, cocs i estreptococs microaeròfils, o bé gèrmens no anaerobis o anaerobis facultatius, especialment cocs grampositius, per exemple Streptococcus pneumoniae i estafilococ daurat. En infeccions hospitalà ries predominen els gramnegatius no anaerobis, per exemple Klebsiella pneumoniae, Enterobacter sp, Serratia sp, Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, i menys sovint pròteus. Altres agents etiològics són Nocardia sp, Legionella sp i Pseudomonas pseudomallei. |
|
| actinomicosi pulmonar f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | malalties i sĂndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | pneumologia | | Actinomicosi consecutiva a l’aspiraciĂł abundosa d’actinomicets. Es tracta d’una pneumopatia crònica semblant a una tuberculosi pulmonar fibrocavitĂ ria, que evoluciona vers la formaciĂł de trajectes fistulosos que s’obren en la superfĂcie cutĂ nia del tòrax, amb afecciĂł pleural (empiema) i costal (osteòlisi). Pot haver-hi tambĂ© invasiĂł local del mediastĂ, el cor, l’espai subfrènic o les vèrtebres, i produeix disseminacions hematogèniques al teixit cel·lular subcutani o al sistema nerviĂłs central. |
|
| adenocarcinoma pulmonar m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | oncologia i radioterà pia | | pneumologia | | Varietat clinicopatològica de carcinoma pulmonar caracteritzada microscòpicament per la formació de túbuls o papil·les i la secreció de mucina. Segons la preponderà ncia d’aquests trets histològics hom en distingeix tres modalitats: adenocarcinoma acinós, papil·lar i sòlid amb producció de mucina. Comprèn el 50 % dels carcinomes pulmonars de les dones i una proporció menor del dels homes. Al voltant del 65 % dels casos es localitza perifèricament, amb afectació pleural freqüent. Sovint es desenvolupa en una lesió cicatricial tuberculosa o abestòtica. |
|
| adenoma plurihormonal m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | bioquĂmica i biologia molecular | | endocrinologia i nutriciĂł | | Adenoma adenohipofĂtic secretor de dues o mĂ©s hormones dins d’un mateix tumor monomòrfic o bĂ© proveĂŻt de clons cel·lulars mĂşltiples, cadascun dels quals produeix una hormona diferent. La majoria dels casos s’observen en malalts acromegĂ lics i secreten somatotropina i prolactina. El grup restant Ă©s format per adenomes productors de somatotropina, tirotropina i prolactina. No sempre hi ha una elevaciĂł dels nivells sèrics de les hormones corresponents. Habitualment es tracta d’un macroadenoma agressiu. |
|
| adenoma productor d’hormona de creixement m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | bioquĂmica i biologia molecular | | endocrinologia i nutriciĂł | | neurologia | | Adenoma adenohipofĂtic secretor de somatotropina, generalment productor de gigantisme o acromegĂ lia. Hom assenyala dues modalitats histopatològiques: adenoma densament granulat i adenoma escassament granulat. El primer Ă©s l’adenoma acidòfil tradicional (grĂ nuls eosinòfils citoplasmĂ tics abundants), presenta un creixement lent, propi d’un tumor ben diferenciat, s’observa en persones d’edat i Ă©s recidiva poc desprĂ©s de l’extirpaciĂł quirĂşrgica. L’adenoma escassament granulat tĂ© un volum mĂ©s gran, es presenta en individus mĂ©s joves i Ă©s mĂ©s agressiu i recidivant. Altres adenomes productors d’hormona de creixement sĂłn plurihormonals i secreten, a mĂ©s a mĂ©s, prolactina i tirotropina, entre d’altres hormones. | | en GH cell adenoma |
|
| adenoma productor d’hormona de creixement i de prolactina m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | bioquĂmica i biologia molecular | | endocrinologia i nutriciĂł | | neurologia | | Adenoma de l’adenohipòfisi secretor de somatotropina i de prolactina, causant d’acromegĂ lia. Presenta una evoluciĂł mĂ©s agressiva que l’adenoma productor exclusivament d’hormona de creixement. Hom en distingeix diverses varietats morfofuncionals, però la mĂ©s comuna Ă©s una combinaciĂł de cèl·lules densament granulades secretores de somatotropina i de cèl·lules escassament granulades secretores de prolactina. Una variant especial Ă©s l’anomenat adenoma mamosomatotròpic. | | en mixed PRL -and GH- producing adenoma |
|
| adenomatosi pulmonar ovina f. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Malaltia vĂrica contagiosa de les ovelles i les cabres, causada per un virus de la famĂlia Retroviridae, que es caracteritza per la formaciĂł de nòduls adenomatosos al parènquima pulmonar. | | es adenomatosis pulmonar ovina f. |
|
| alvèol pulmonar m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | citologia | | òrgans i sistemes | | pneumologia | Petit sac terminal dels conductes alveolars del pulmĂł. Les parets de cada alvèol sĂłn formades per una capa, generalment Ăşnica, de cèl·lules escatoses, anomenades cèl·lules epitelials alveolars tipus I (pneumoconiòcits tipus I), que descansa sobre una lĂ mina basal adjacent a una capa de teixit connectiu portador de capil·lars sanguinis anastomitzats. La lĂ mina basal de l’epiteli alveolar i la de l’endoteli capil·lar es troben sovint en contacte, de forma que sigui possible l’intercanvi respiratori d’oxigen i de diòxid de carboni entre l’aire alveolar i la sang capil·lar. La superfĂcie alveolar Ă©s coberta normalment per una capa de sulfactant pulmonar, composta principalment per fosfolĂpids secretats per cèl·lules epitelials alveolars tipus II (pneumoconiòcits tipus II). Cadascuna de les parts alveolars contacta amb les dels alvèols adjacents, de manera que formen septes interalveolars. L’agrupaciĂł de dos, quatre o mĂ©s alvèols Ă©s anomenada sac alveolar.
Vegeu Imatge 2. | | Sin. compl.: cèl·lula bronquial, sac aeri, vesĂcula aèria, vesĂcula de Malpighi, vesĂcula malpighiana, vesĂcula pulmonar |
|
|
|