Diccionari General DCT

Cerca nadia a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

anadiagènesi f.

Diccionari de geologia

sedimentologia: petrologia sedimentària

1. Fase de la diagènesi caracteritzada per la compactació i la maduració del sediment carbonàtic, durant la qual els sediments es litifiquen, els porus s’omplen per autigènesi i, consegüentment, es redueix la porositat i la permeabilitat. Químicament és un estadi de deshidratació: les aigües juvenils (hidrocarburs, etc.) són expel·lides progressivament dels nivells més baixos del dipòsit i en sentit ascendent cap a la cara externa del sediment, tot seguint el cabussament de la conca. Els límits de profunditat van des del límit de la sindiagènesi fins als 10.000 m, i les temperatures oscil·len entre 100 i 200 °C.

2. Estadi de deshidratació en què les aigües juvenils són expulsades progressivament dels nivells inferiors cap amunt tot seguint el cabussament de la conca, que es produeix de 100 a 10.000 m.

en anadiagenesis

es anadiagénesis

fr anadiagenèse

Canadian System of Soil Classification n. pr. m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

sigla: CSSC

classificació, taxonomia i correlació de sòls

informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic

origen del sòl i organitzacions edàfiques

El Canadian System of Soil Classification va sorgir com a sistema taxonòmic independent l’any 1955, focalitzat a classificar sòls amb processos edafogènics en mitjans climàtics freds del Canadà, en el coneixement dels quals es basa. És un sistema jeràrquic que va de general a específic, en el qual les classes són conceptuals i estan basades en una generalització de propietats dels cossos de sòl. Els tàxons es diferencien segons propietats observables i mesurables del perfil reflectides en processos edafogènics i factors del medi.
Les categories establertes són: ordre (tàxons basats en propietats del pedió que reflecteixen la naturalesa del medi del sòl i els efectes dels processos edafogènics dominants); gran grup (tàxons en què es divideix un ordre, que es diferencien per propietats que reflecteixen diferències en la intensitat dels processos dominants, o més contribució d’altres processos; subgrup (tàxons en què se subdivideix un grup tenint en compte criteris diferenciadors i en el tipus i disposició dels horitzons, que indiquen conformitat amb el concepte central del grup, p. e., òrtic; intergraus a sòls d’un altre ordre, p. e., gleic; o trets especials addicionals a la secció control, p. e., vèrtic); família (tàxons en què es divideix un subgrup, diferenciats per característiques del material originari, com ara la mida de partícules, mineralogia, reacció, profunditat, entre d’altres, o per factors climàtics del sòl); sèrie (tàxons dins d’una família, diferenciats per trets de detall del pedió). En la tercera edició de 1998 s’estableixen deu ordres: brunisòlic, chernozèmic, criosòlic, gleisòlic, luvisòlic, orgànic, podzòlic, regosòlic, solonètzic, vertisòlic. Proporciona les bases per avaluar les àrees cartografiades per a usos potencials. El lloc web és http://sis.agr.gc.ca/cansis/publications/manuals/1998-cssc-ed3/cssc3_manual.pdf (consultat el 2020).

V. t.: horitzó genètic c. nom. m.

en Canadian System of Soil Classification

es Canadian System of Soil Classification

fr Canadian System of Soil Classification

malaltia de Nadia f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

dermatologia

malalties i síndromes

Afecció d’etiologia desconeguda que afectà els residents de la zona de Nadia (Bengala) l’any 1964. Es caracteritza per sensació de cremor a les mans i els peus, anorèxia, diarrea i letargia i aparició d’hiperqueratosi a la planta del peu amb fissures i pigmentacions negroses, i eritema facial.