Cerca general

Cerca avançada
1 de 11 (107 registres)
veureactivitat nerviosa inferior (VPCA)
veureactivitat nerviosa superior (VPCA)
veureansa nerviosa (DEM)
 neurologia
 òrgans i sistemes
veurebulímia nerviosa (DEM)
 endocrinologia i nutrició
 salut mental
veurecàncer de sistema nerviós central (DEM)
 neurologia
 oncologia i radioteràpia
veurecandidosi del sistema nerviós central (DEM)
 microbiologia i patologia infecciosa
 neurologia
veurecaquèxia nerviosa (DEM)
 neurologia
 salut mental
 semiologia
veurecentre nerviós (DEM)
 neurologia
 òrgans i sistemes
veurecentre nerviós apnèustic (DEM)
 neurologia
 òrgans i sistemes
 pneumologia
veurecentre nerviós cardíac (DEM)
 cardiologia
 neurologia
 òrgans i sistemes
Cerca nerviós a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

activitat nerviosa inferior c. nom. f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Garcia 1974.
en lower nervous activity subst.

activitat nerviosa superior c. nom. f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Garcia 1974.
en higher nervous activity subst.

ansa nerviosa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
Nervi encorbat en forma de nansa.

bulímia nerviosa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
endocrinologia i nutrició
salut mental
Trastorn alimentari caracteritzat per la presència iterativa d’afartaments excessius en un mateix període de temps associat amb la sensació de pèrdua de control sobre la ingestió d’aliments en quantitat i en qualitat, i amb el comportament compensador, repetidament inadequat: per tal d’evitar l’augment de pes, per exemple autoprovocació del vòmit, abús de laxants, diürètics, ènemes, fàrmacs diversos, dejuni o exercici físic exagerat. Els afartaments, seguits dels actes compensadors, ocorren si més no dos cops per setmana durant una mitjana de tres mesos. No es tracta d’un trastorn exclusiu de l’anorèxia mental, si bé la pot acompanyar (síndromes mixtes d’anorèxia i bulímia). S’associa sovint amb labilitat emocional, sentiments de culpabilitat i menyspreu personal, secretisme respecte a la seqüència d’afartament i vòmit, robatori d’aliments, toxicomanies, crisis d’angoixa, episodis depressius amb tendència al suïcidi, automutilacions, etc.

càncer de sistema nerviós central m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
oncologia i radioteràpia
Neoplàsia encefàlica o medul·lar. Comprèn diverses modalitats histopatològiques de malignitat variable: neoplàsies astrocítiques (astrocitoma fibril·lar, astrocitoma anaplàstic, glioblastoma multiforme, glioblastoma de cèl·lules gegants, astrocitoma protoplasmàtic, astrocitoma pilocític, xantoastrocitoma pleomòrfic, astrocitoma de cèl·lules gegants subependimàtic, astrocitoma desmoplàstic de la infància), oligodendroglioma, ependimomes (anaplàstic i mixopapil·lar), astroblastoma, glioma mixt (oligodendroglioma-astrocitoma mixt o oligoastrocitoma), tumor gliomesenquimàtic (gliosarcoma o sacroglioma), carcinoma del plexe coroide, medul·loblastoma, espongioblastoma polar, tumor neuroectodèrmic primitiu, pinealoblastoma, liposarcoma, sarcoma osteogènic, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, sarcoma fibromixoide, angiosarcoma, hemangiopericitoma meningi, rabdomiosarcoma embrionari, liomiosarcoma, sarcomatosi leptomeníngia, sarcoma d’Ewing, sachwannoma maligne, limfomes, tumors de cèl·lules germinals (geminoma, carcinoma embrionari, tumor del si endodèrmic, coriocarcinoma), melanoma, tumors rabdoides, carcinoma fol·licular heterotòpic de la tiroide i metàstasis. Els tumors secundaris del sistema nerviós central són provocats per l’extensió directa de les neoplàsies malignes originades en l’esquelet adjacent al cervell o a la medul·la espinal, o bé per les metàstasis hematogèniques de carcinomes pulmonars o mamaris, d’un melanoma maligne, d’un carcinoma cortical renal o d’un adenocarcinoma colorectal.

candidosi del sistema nerviós central f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
microbiologia i patologia infecciosa
neurologia
Afectació del sistema nerviós central en el curs d’una candidosi sistèmica, que es manifesta en forma de microabscessos múltiples del parènquima encefàlic o de meningitis subaguda o crònica. La meningitis candidòtica no sempre és hematogènica, sinó que pot ésser secundària a la pràctica d’una derivació ventricular o d’una simple punció lumbar.

caquèxia nerviosa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
salut mental
semiologia
Caquèxia que és consecutiva a crisis histèriques, atacs epilèptics, etc.

centre nerviós m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
Agrupació de cossos neurònics al sistema nerviós central per tal de dur a terme una funció comuna. A l’escorça cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc.; al bulb hi ha importants centres reguladors de les funcions vitals; i a la medul·la hi ha centres dels quals depenen moviments de músculs determinats, subordinats o no als centres superiors cerebrals.

centre nerviós apnèustic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
pneumologia
Centre nerviós cerebral que controla la respiració normal.

centre nerviós cardíac m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
cardiologia
neurologia
òrgans i sistemes
Situat al bulb raquidi, regula la freqüència cardíaca.