|
|
| bulÃmia nerviosa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | salut mental | | Trastorn alimentari caracteritzat per la presència iterativa d’afartaments excessius en un mateix perÃode de temps associat amb la sensació de pèrdua de control sobre la ingestió d’aliments en quantitat i en qualitat, i amb el comportament compensador, repetidament inadequat: per tal d’evitar l’augment de pes, per exemple autoprovocació del vòmit, abús de laxants, diürètics, ènemes, fà rmacs diversos, dejuni o exercici fÃsic exagerat. Els afartaments, seguits dels actes compensadors, ocorren si més no dos cops per setmana durant una mitjana de tres mesos. No es tracta d’un trastorn exclusiu de l’anorèxia mental, si bé la pot acompanyar (sÃndromes mixtes d’anorèxia i bulÃmia). S’associa sovint amb labilitat emocional, sentiments de culpabilitat i menyspreu personal, secretisme respecte a la seqüència d’afartament i vòmit, robatori d’aliments, toxicomanies, crisis d’angoixa, episodis depressius amb tendència al suïcidi, automutilacions, etc. |
|
| cà ncer de sistema nerviós central m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | oncologia i radioterà pia | | Neoplà sia encefà lica o medul·lar. Comprèn diverses modalitats histopatològiques de malignitat variable: neoplà sies astrocÃtiques (astrocitoma fibril·lar, astrocitoma anaplà stic, glioblastoma multiforme, glioblastoma de cèl·lules gegants, astrocitoma protoplasmà tic, astrocitoma pilocÃtic, xantoastrocitoma pleomòrfic, astrocitoma de cèl·lules gegants subependimà tic, astrocitoma desmoplà stic de la infà ncia), oligodendroglioma, ependimomes (anaplà stic i mixopapil·lar), astroblastoma, glioma mixt (oligodendroglioma-astrocitoma mixt o oligoastrocitoma), tumor gliomesenquimà tic (gliosarcoma o sacroglioma), carcinoma del plexe coroide, medul·loblastoma, espongioblastoma polar, tumor neuroectodèrmic primitiu, pinealoblastoma, liposarcoma, sarcoma osteogènic, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, sarcoma fibromixoide, angiosarcoma, hemangiopericitoma meningi, rabdomiosarcoma embrionari, liomiosarcoma, sarcomatosi leptomenÃngia, sarcoma d’Ewing, sachwannoma maligne, limfomes, tumors de cèl·lules germinals (geminoma, carcinoma embrionari, tumor del si endodèrmic, coriocarcinoma), melanoma, tumors rabdoides, carcinoma fol·licular heterotòpic de la tiroide i metà stasis. Els tumors secundaris del sistema nerviós central són provocats per l’extensió directa de les neoplà sies malignes originades en l’esquelet adjacent al cervell o a la medul·la espinal, o bé per les metà stasis hematogèniques de carcinomes pulmonars o mamaris, d’un melanoma maligne, d’un carcinoma cortical renal o d’un adenocarcinoma colorectal. |
|
| candidosi del sistema nerviós central f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | microbiologia i patologia infecciosa | | neurologia | | Afectació del sistema nerviós central en el curs d’una candidosi sistèmica, que es manifesta en forma de microabscessos múltiples del parènquima encefà lic o de meningitis subaguda o crònica. La meningitis candidòtica no sempre és hematogènica, sinó que pot ésser secundà ria a la prà ctica d’una derivació ventricular o d’una simple punció lumbar. |
|
| centre nerviós m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | Agrupació de cossos neurònics al sistema nerviós central per tal de dur a terme una funció comuna. A l’escorça cerebral hi ha els centres destinats a funcions especÃfiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc.; al bulb hi ha importants centres reguladors de les funcions vitals; i a la medul·la hi ha centres dels quals depenen moviments de músculs determinats, subordinats o no als centres superiors cerebrals. |
|
|
|